ESPANYOL

Anoeta castiga el fet de tenir un ull i mig posat a la Lliga

Un Espanyol ple de suplents cau eliminat a mans de la Reial Societat

Tenir un ull i mig posat a la Lliga va costar a l’Espanyol l’eliminació de la Copa en un camp, Anoeta, on la Reial Societat hi ha cregut més (2-0). La primera derrota de l’era Abelardo Fernández serà assumible i comprensible si, a final del curs, l’entitat blanc-i-blava assoleix l’objectiu pel qual se’l va contractar: evitar el descens a Segona. El preu que això costi, en forma d’inversió en reforços o bé en sacrificis en altres competicions, serà barat si l’Espanyol acaba aconseguint la permanència. Ho sap el tècnic i també una plantilla que té clar on estan posades les prioritats.

Ja des de l’alineació dels dos tècnics s’ha evidenciat que era el conjunt d’Imanol Aguacil qui més determinació posava sobre la gespa a l’hora de superar la ronda de setzens de final. I això que el tècnic de l’equip basc no ha pogut comptar amb Willian José, bèstia negra de l’Espanyol, ja que va caure de la llista per negociar el seu traspàs al Tottenham. La Reial Societat va trobar a faltar el seu gol durant bona part del primer temps, però amb l’empenta d’homes com Odegaard, Oyarzabal, Isak o un punyent Barrenetxea n’hi va haver prou per tombar la resistència espanyolista. L’Espanyol va patir molt per sortir amb la pilota jugada des de darrere per l’elevada i asfixiant pressió local, que va generar diverses pèrdues en zona de risc. Iturraspe i Lozano, superats pels migcampistes donostiarres, no van poder donar continuïtat al joc blanc-i-blau, que gairebé sempre va transcórrer en camp propi.

Abelardo, que ja havia mostrat les cartes amb una convocatòria amb força novetats i descans per als habituals titulars, va plantejar un onze format bàsicament pel fons d’armari. Lluny d’aconseguir reivindicar-se, els menys habituals van patir de valent el setge d’una Reial Societat que, ja des de l’inici, va anar decididament a buscar el partit. El dinamisme i constants permutes dels seus atacants van anar desgastant una defensa, la de l’Espanyol, que va resistir força bé els intents locals fins a l’última acció del primer temps: una passada d’Oyarzabal que va recollir un inspirat Barrenetxea, que va obrir la llauna amb un xut ras. El gol premiava la insistència de l’equip donostiarra, que havia dut a terme nombrosos avisos de perill.

Reacció tímida

La reacció dels homes d’Abelardo, massa tímida, no va arribar fins a la represa, i es va limitar a un parell d’avisos de Ferreyra i Wu Lei que no van suposar gaire problema per a Remiro. La pólvora que no van tenir els espanyolistes, que van trobar a faltar homes com Calleri o De Tomás, la va tenir la Reial Societat, que va anar per feina i va matar el partit amb el segon. No va perdonar Isak, que a l’hora de joc va deixar l’eliminatòria vista per a sentència.

L’Espanyol, sense resposta, va claudicar massa aviat. Malgrat tot, va estar a punt de ficar-se de nou en el partit amb una acció aïllada que va acabar amb una rematada al travesser de Wu Lei. La fortuna va esquivar l’atacant xinès i un equip que ara tindrà una distracció menys. La veritable final arriba dissabte vinent, a Cornellà-El Prat, contra l’Athletic.

Embarba firmarà fins al juny del 2024

L’Espanyol tancarà avui el capítol d’arribades d’aquest mercat hivernal amb un extrem, Adrián Embarba, que aquest dijous firmarà contracte fins al 2024. També passarà la revisió mèdica i podria ser presentat. Els blanc-i-blaus paguen la seva clàusula, 10 milions, però a terminis. “Me n‘alegro per ell, és un referent aquí, però esportivament és una pèrdua molt complicada de substituir. Són coses que no podem controlar”, va lamentar el tècnic del Rayo Vallecano, Paco Jémez. “El que paga l’Espanyol per Embarba és barat. Els seus números costen molts més diners que això. És complicat que algú substitueixi el que ha fet”, va afegir. Ahir Embarba ja no es va entrenar amb el Rayo Vallecano i es va acomiadar dels companys.

EDICIÓ PAPER 08/08/2020

Consultar aquesta edició en PDF