Anglaterra acull el talent català
BarcelonaJa no fa por fer les maletes i marxar a Anglaterra a intentar fer carrera professional en el futbol. Són tants els valents que han recorregut amb èxit el camí des que el balaguerí Robert Martínez va inaugurar l'aventura l'any 1995, que cada temporada augmenta el nombre de futbolistes i tècnics catalans que reforcen les principals lligues angleses. La connexió Catalunya-Anglaterra comença a ser la principal ruta de sortida per a molts futbolistes i entrenadors que busquen competitivitat esportiva, estabilitat econòmica i bona organització a les lligues i a les estructures dels clubs.
La Premier League, per descomptat, com a màxima categoria, però la Championship (la segona divisió) i les League One (tercera) i Two (quarta categoria) ofereixen més bones condicions als futbolistes que, en molts casos, alternatives espanyoles a Primera o Segona Divisió. Quan arriba l'oferta, valorar-la és senzill i ràpid. I ja no espanta l'adaptació a un futbol que, de mica en mica, ha deixat de ser el primitiu kick and rush que l'allunyava del perfil de futbolista català.
Moviments d'aquest estiu
Marc Muniesa, que aquesta setmana ha tancat el seu fitxatge per l'Stoke City -després de descartar ofertes de la Lliga-, és l'últim nom d'una llarga llista que aquest estiu han completat també Jordi Amat (de l'Espanyol al Swansea City), Luis Alberto (del Barça B al Liverpool) i Javi Acuña (del Girona al FC Watford).
Una Segona de nivell
Aquest últim cas, de fet, va indignar l'afició periquita, que no va entendre que el davanter paraguaià no escoltés ofertes de l'Espanyol per jugar a Primera i preferís jugar a la segona lliga anglesa. Les garanties econòmiques, el nivell esportiu i la passió a les graderies d'aquesta competició estan molt per sobre del que marca la seva etiqueta de categoria secundària.
L'any passat, el lateral Bruno Saltor també va donar prioritat a la segona lliga anglesa per davant de la primera espanyola. El del Masnou va aprofitar el final de contracte amb el València per anar a jugar al Brighton & Hove Albion Football Club, com abans havia fet Ángel Martínez, que es va desvincular de l'Espanyol després de dues cessions per fitxar pel Blackpool. El central de sa Pobla Ivan Ramis també va deixar el Mallorca al juliol per reforçar el Wigan Athletic, que va descendir i jugarà la Championship . Fa tres estius que Anglaterra és el principal destí per als futbolistes espanyols, per davant d'Itàlia, Portugal, Grècia o Argentina, més habituals en altres èpoques.
Oportunitats per als tècnics
A més de ser un repte per als jugadors, Anglaterra també és una bona opció de mercat per als entrenadors. L'exblaugrana Òscar Garcia, després de ser campió amb el Maccabi Tel Aviv a Israel, ha escollit el projecte del Brighton per seguir fent gran el seu palmarès. A més, aquesta serà la temporada que consolidarà Robert Martínez a les banquetes de la Premier. Després del seu pas, sobretot, pel Wigan i el Swansea, el tècnic de Balaguer es farà càrrec de l'Everton, un club amb aspiracions europees.
El seu èxit, com ha passat en els últims anys, construirà noves oportunitats per a molts futbolistes que, tranquil·litzats per la presència d'un dels seus a l'equip, s'atreveixen a canviar de lliga. El rapitenc Àngel Rangel va deixar la Segona B i Terrassa per jugar al Swansea de Martínez, que llavors era a la League One i ara és un dels equips de moda a Anglaterra.
Una promesa de futur
Des de fa anys, però, la principal font de talent d'Anglaterra estan sent els planters catalans. El Barça, des de l'època de Cesc Fàbregas i Gerard Piqué, ha vist marxar de manera més o menys traumàtica joves promeses com Jon Toral i Héctor Bellerín. Aquest estiu han sigut els cadets Sergi Canós (Liverpool), Josimar Quintero (Chelsea) i Julio Pleguezuelo (Arsenal) els que abandonen el club en busca d'un futur d'èxit que a la Premier dibuixen més clar que a la Lliga. L'Espanyol tampoc ha pogut tancar la porta a Pablo Maffeo (Manchester City), cosa que també va patir el Cornellà fa uns anys amb Ignasi Miquel.
Un últim cas curiós és el del blanenc i experiquito Marc de Val, que salta de l'Olímpic de Xàtiva al Doncaster Rovers per viure millor el somni de ser professional.
