El Barça va estar desordenat per atacar i desordenat per defensar. I, de fet, les dues coses es van retroalimentar. L’absència de Sergio Busquets, la falta d’encert i les errades en el posicionament van permetre als vitorians estirar-se i ho van aprofitar. El Barça va estar permeable en els espais oberts, com ja va passar en el partit contra el Celta, fet que va obligar a anar remant contra corrent durant bona part del partit.
El Barça no va estar precís, mai va estar còmode en l’atac posicional i no va tenir encert. Però aquest Barça sap que els partits són llargs, i mai va perdre les ganes de lluitar. És un equip que té memòria i ja sap que ha guanyat molts partits a la segona part. Sap que amb el seu talent pot guanyar partits com aquest i mai es va deixar vèncer pel desànim. Entrada la segona part, l’equip basc ja no va poder viure tranquil, fins a acabar perdent el partit.
No marca les diferències com Messi o Suárez, no té la verticalitat de Paulinho o la profunditat dels laterals, però sempre posa condiment al joc per donar gust. Contra l’Alabès, va inventar la jugada del gol de l’empat caient a la banda, es va infiltrar entre línies i va animar el lateral de la seva banda a atacar. Cert, no va ser constant, però les seves gotes de qualitat sempre milloren la producció ofensiva. Sempre dona gust al joc i ahir hi va posar un toc picant. És patrimoni del Barça i del futbol.
