L’EXAMEN DE ‘LA TDP’

Anàlisi de Ricard Torquemada

Neymar
Cada cop té més control del joc i sembla més disciplinat. Quan toca ajudar en defensa ho sap fer i guanya els duels directes. I, en atac, el brasiler té la capacitat de trencar tant per dins com per fora. Només li falta poder tenir més efectivitat, però pas a pas s’està convertint en un jugador més complet, fent un pas endavant com a futbolista. Jugant així, el gol tornarà a arribar. És qüestió de temps.

La primera part
Els objectius de Luis Enrique, segurament, eren poder guanyar el partit i donar descans a certs jugadors, tot a la vegada. La manera de jugar, veient que hi havia un mig del camp nou i una defensa sorprenent, potser no era la prioritat de Luis Enrique, que va prendre decisions pensant en el futur. El resultat va ser un joc insegur, una sortida de pilota dolenta i la necessitat de viure de la llum de Messi i Neymar.

Les àrees
El Barça va guanyar el partit còmodament, ja que va controlar les àrees. Tot va anar bé gràcies a això, ja que en cas de no marcar primer, potser s’hauria patit. I potser no s’hauria pogut donar descans a Messi. Quan l’Athletic va ser millor, Ter Stegen va manar en una àrea amb grans aturades, i després Alcácer i Messi van imposar la seva llei. Sense aquesta contundència, no s’hauria pogut donar descans a jugadors.

EDICIÓ PAPER 14/10/2018

Consultar aquesta edició en PDF