ANÀLISI

Voracitat

RICARD TORQUEMADA
RICARD TORQUEMADA

S’esperava un partit amb l’Espanyol replegat i el Barça utilitzant molt el joc posicional, amb interiors com Iniesta i Denis. Però l’atreviment de l’Espanyol per no tenir sensació d’assetjament va fer que el Barça aprofités molt bé els espais oberts. Es va tornar a veure un Barça de Luis Enrique desencadenat, esmolat, que va recuperar la versió més contundent i vertical en el dia que menys s’esperava.

Iniesta

Quan juga Iniesta, el Barça se sent protegit, tot és més fàcil. Ho veu tot amb tres dimensions i ho fa amb la màxima naturalitat possible. El que captiva més és veure com ho fa gairebé caminant, com posa el cos entre pilota i rival, com es mou, amb un punt de lentitud, però sempre amb seguretat. Amb ell l’equip flueix, sap que Iniesta sempre troba un soci segur, que millorarà l’acció anterior. Quan juga, el Barça respira tranquil.

Messi

Durant el derbi es van veure moments d’art de Messi. No s’estava veient el millor Messi, tot i que havia aparegut en capítols aïllats, marcant la diferència, però durant els últims vint minuts de partit de l’argentí contra l’Espanyol, es va veure en les màximes i millors condicions. El futbolista de Rosario va marcar les diferències com només fa el millor jugador de la història, amb 25 minuts per guardar al museu.

EDICIÓ PAPER 15/12/2018

Consultar aquesta edició en PDF