Anàlisi Ricard Torquemada

LLUMINOSOS: MESSI I NEYMAR

Van perdre brillantor a la segona part, però van ser incontrolables a la primera, guanyant els duels, mostrant-se creatius i apareixent sempre entre línies, per associar-se, per separar els ritmes, per interpretar què calia fer. Va ser el retorn de la millor versió del brasiler. El seu canvi va ser arriscat, ja que amb Xavi no va millorar el control.

RESSUSCITATS: INIESTA I SERGIO

Grans exponents del retorn als orígens del primer temps, manifestat en les possessions llargues de la primera part. Van agrupar l’equip al voltant de la pilota. Iniesta va repartir la pilota amb criteri i va dinamitzar la circulació. Busquets va estar majúscul en la lectura del partit i va detectar les zones on calia manar.

ESTÈRIL: LUIS SUÁREZ

Va fallar on no podia fallar. Ningú li pot retreure el seu treball entre els centrals, com s’ofereix en la descàrrega de pilotes i com lluita, però un golejador ha d’enfocar els xuts entre els tres pals. Ja s’entén que no sigui delicat, però ha de trobar la porteria. A la primera part en va fallar una, a la segona va caçar un rebot i no va engaltar un xut. I la més clara, també la va fallar.

DESAPROFITADA: POSSESSI

No va servir per a res, però hauria de servir per tenir l’autoestima alta i ser una referència sobre com jugar contra un rival dur en un escenari exigent. Sotmetre així el Sevilla és molt difícil. L’equip va accelerar quan calia, va estar ordenat i va explotar el talent de Messi i Neymar. No es podia mantenir tot el partit i el gol de Banega va ser una taca en un expedient immaculat fins llavors.