Aïllada, Insuperable, Transparent, Revisable
La pressió: aïllada
L’únic tret de la personalitat que el Barça va cuidar i potenciar durant una fase del partit va ser la pressió, però al final també la van descuidar, quan l’equip estava desesperat. El Barça es va mostrar durant el primer temps orgullós en la pressió, però no va servir per iniciar atacs esmolats. Va faltar llum per donar continuïtat en el joc.
El Màlaga: insuperable
El Barça no va estar fi, va atacar sense ordre i sense paciència. No va xutar a porteria fins al minut 39 de la segona part, però en part va ser per culpa d’un rival gairebé perfecte, ajudant a les zones necessitades, saturant la zona central, cedint els passadissos, ja que controlava el joc aeri, i portant perill a la contra.
Mathieu: transparent
És intranscendent, però potser va ser la millor actuació individual de Mathieu, corregint la posició, mostrant-se contundent i demostrant una gran millora en la sortida de pilota. Va guanyar pilotes de cara i es va mostrar inflexible en el cara a cara. Va créixer com a jugador sota pressió. Va passar desapercebut, però va fer un bon partit en un escenari incòmode.
La precipitació: revisable
El gol va arribar als 7 minuts en un accident, però va afectar massa el joc de l’equip, una línia de joc que era la continuació del que s’havia vist durant la ratxa d’11 victòries. Va fallar la distància entre línies, que va esquerdar l’equip, va ferir l’autoestima dels homes de Luis Enrique i va donar ales al Màlaga. La frustració i la impotència van aparèixer massa sovint. Va fallar el control emocional.
