15/03/2012

Amor i sexe al Camp Nou

2 min
Guardiola celebrant amb Messi el triomf de la final de la Champions de Roma, un partit en què l'argentí va marcar.

Sandra Sarmiento, la periodista de Barça TV, té alguna de les virtuts d'Iniesta. La posis on la posis -sigui a Ona, amb el Puyal o a la tele del club- sempre juga bé i dóna un rendiment per damunt de la mitjana. És de les periodistes que es fan notar. Aquesta setmana mateix, aprofitant un acte promocional que servia perquè Leo Messi es posés davant d'un micròfon per primera vegada en un any, la Sandra va pensar quina pregunta original podia fer a un home que parla poc, va escàs de paraules i no acostuma a donar cap titular. Ella, però, ho va aconseguir. Leo Messi no només va dir que Guardiola era més important que ell, per al futur i per tot el que havia aconseguit aquest equip, sinó que va generar que diversos mitjans de comunicació (la web del diari ARA, per exemple) obrissin un debat sobre qui és més important dels dos per al Barça actual. Messi o Guardiola? Qui és més decisiu? ¿El millor jugador del món o el millor entrenador del món?

Un debat nostre

El debat, com a joc, té molta gràcia: perquè és nou, és nostre, no ve marcat per la megafonia que emet des de Madrid i que ens marca l'agenda tant si vols com si no vols. I, sobretot, és una discussió interessant perquè aquest Guardiola o Messi ens allunya de les polèmiques d'àrbitres, comitès, Mourinhos i altres esquers que mosseguem, massa sovint, sense adonar-nos que ens retorna al parany del victimisme. La tria entre Guardiola o Messi ens remet, tan sols, a parlar de dues coses que ens agraden: el futbol i el Barça.

Josep Guardiola i Lionel Messi són com l'amor i el sexe. Tots dos són necessaris i, si van de bracet, molt millor. L'amor ens dóna tranquil·litat, estabilitat, orgull per la relació, admiració per l'altre. És l'absència de por, la confiança. És brúixola i camí. El sexe és l'explosió, l'alegria, l'abraçada, el gust, la sorpresa, l'addicció, el gaudi constant… Si amor i sexe es complementen, demanar gaire més seria abusar.

Dit això, tinc clar que mai cap entrenador no ha rematat mai ni un sol gol. I Messi, per exemple, ha marcat en nou de les deu finals que ha guanyat aquest equip. Ara bé, si el davanter marca tants gols (i la diferència) és, també, perquè hi hagut un geni a la banqueta que ha sabut crear el lloc, l'espai i les condicions perquè el millor jugador del món tregui el seu màxim rendiment. Javier Mascherano -aquest sí que fa honor als argentins per la seva oratòria- ahir va etzibar una gran veritat a la sala de premsa: "Més que els títols, el Pep té el suport de tothom per la manera com els ha aconseguit". Que continuïn tots dos, el Leo i el Pep. La seva interdependència és la nostra felicitat. I que duri.

stats