Àlex Márquez: “Competir amb el meu germà és un somni, espero que es compleixi”

MontmelóÀlex Márquez (Cervera, 1996) és un dels noms que tothom posa sobre la taula per pujar l’any vinent a MotoGP. El català, després de dos triomfs consecutius, aspira a sumar el tercer a casa mentre explica com gestiona el fet de ser el germà de l’actual campió del món de la categoria reina.

Arribes a Montmeló segon de la general. T’ho esperaves?

Arribem en una bona situació i en una bona dinàmica. És evident que la general és el més important, perquè quan arribes a final d’any l’important és guanyar, però sobretot la bona dinàmica i com estem dins de l’equip és essencial per arribar bé al Gran Premi de casa.

Portes dos triomfs seguits, així que a casa pot caure el tercer.

[Riu.] Hat trick, oi? No és fàcil, gens! Dues victòries seguides, i sobretot com hem guanyat és el més important, però cada cap de setmana és diferent, la temperatura, l’asfalt, neumàtics diferents... T’hi has d’adaptar, cada cap de setmana parteixes de zero. Veurem com va.

Aquí ja hi has guanyat dos cops, tot i que sempre sortint des de la pole. Diumenge arrenques sisè.

No hem fet cap pole aquest any, però als de l’equip ja els he dit que, si hem de ser a primera fila cada cap de setmana i no fer cap pole, firmem! Aquí a Montmeló la pole se’ns ha escapat per petits detalls. En ritme estem bastant bé i el meu objectiu de cara a la cursa és el podi. El 2014 i el 2017 van ser dos anys rodons, ara és diferent i tocarà tenir molta paciència i controlar bé la cursa. No perdre els nervis serà clau.

Lorenzo Baldassarri, el líder de la categoria, sortirà setè, just darrere teu.

Estem molt junts, dècima amunt, dècima avall. Serà important sobreviure, sobretot per al final de cursa tenir una mica més d’avantatge, que no serà fàcil perquè aquí amb la calor les gomes pateixen.

Hi ha més nervis perquè és Montmeló?

Crec que un extra de motivació, sí! I una motivació que s’ha de saber controlar. Tens més coses a fer, patrocinadors, esdeveniments... Cal saber-se ordenar perquè, si no, pots perdre el cap, a mi em va passar el primer any. Nervis? Doncs abans de sortir a la pista notes un rau-rau a la panxa, però són nervis bons.

Planteges l’any com un ara o mai?

No. I no perquè realment no sé on estaré la temporada vinent, sincerament. M’ho plantejo com que sigui el meu millor any a Moto2, per millorar i créixer com a pilot. I sé que si faig bé la meva feina tindrem opcions. Aquest és el meu objectiu, anar cursa a cursa i no perdre mai els nervis, ja que aquest va ser el problema més gran que vaig tenir l’any passat. Si anem sumant en cada cursa, tindrem bones opcions.

¿Dius que no saps on seràs l’any vinent?

No, no, no! Tu sí? [Riu.] No ho sé, de veritat. Avui soc aquí i l’any vinent ja ho veurem.

Com va amb el Xavi Vierge, el teu company d’equip?

Doncs molt content! L’any passat, quan ja havia renovat, em van dir que vindria el Xavi. Jo ja havia parlat amb ell i ho havíem comentat, ja que sabíem que hi havia interès per part de l’equip. Estic molt content, fem un bon binomi, ens entenem molt i tenim molt bona relació al box, no només entre nosaltres, també amb els tècnics. I això és molt important, sobretot aquest any, ja que les motos són noves i necessitem com més informació millor.

Encara tenim fresca la imatge de Mugello, després de guanyar, amb Marc Márquez, el teu germà, felicitant-te al pit lane.

Quan va bé, tot és molt bonic. Però quan les coses no han anat tan bé ell també hi ha sigut sempre i m’ha ajudat moltíssim. Aquella cara de felicitat seva és justament això: que sap que m’ha costat, que portava 25 curses sense guanyar i quan guanyes i tot va bé, doncs ell se’n sent orgullós.

Ser el germà de, i més quan et dediques al mateix que ell, ajuda en la feina o afegeix pressió?

Si ho posem en una balança, jo crec que més pressió que ajuda. Està bastant equilibrat, però al final crec que la gent es fixa més en tu i això també afegeix una mica més de pressió. Però està clar que tenir-lo al costat, compartir amb ell tots els entrenaments i el dia a dia, és una ajuda molt gran. I també una tranquil·litat molt gran, perquè sé que estic fent el mateix que ell. I a ell li funciona mentalment i físicament, llavors crec que estic fent el correcte i arribo als circuits amb la tranquil·litat de saber que la feina de casa està ben feta i que ara tot depèn d’un mateix.

Com t’influeix a tu la seva ajuda?

Sobretot en el dia a dia. Tenir algú al costat que t’estiri o que hagis d’estirar tu d’ell. Que et puguis comparar amb algú també està bé.

No ha de ser fàcil comparar-se amb ell...

Ell és tres anys més gran i físicament està una miqueta més fort, però cada dia hi estic més a prop. Però en el dia a dia, quan un està cansat, l’altre el colla, i al revés. I això és l’ajuda més gran que es pot tenir.

Dijous al matí Marc Márquez va dir que el seu somni era competir amb tu a MotoGP, que ell t’ajuda tant com pot però que no depèn d’ell al 100%.

[Sospira.] El meu somni és el mateix, competir i compartir pista amb ell. Quan ets un nen no imagines mai ni arribar al Mundial. Doncs imagina’t guanyar curses i guanyar un títol! Arribar a MotoGP i compartir pista amb el meu germà seria un somni que esperem que es compleixi.

Encara no sabem si l’any vinent es farà realitat, no?

[Riu.] No, de veritat. Encara no ho sabem, seríeu dels primers a saber-ho.

T’ho preguntava perquè Alberto Puig, cap de l’equip HRC [equip de Marc Márquez] va dir que ho estàs fent molt bé i que probablement mereixis un lloc a MotoGP.

El meu objectiu i el meu somni és ser l’any vinent a MotoGP, em sento preparat per fer el salt. Però sent realista hi ha poques places i per aconseguir-ne una s’han de quadrar moltes coses. No vull pensar-hi gaire, vull fer la meva feina a la pista i, si això surt, potser alguna opció quadrarà una mica millor. I, si no, doncs ens quedarem un any més a Moto2, no passa res.

El teu germà deia al seu dia que no volia fer el salt sense tenir el títol de Moto2. Per a tu també és obligatori?

El problema és que no pots decidir-ho quan ja l’has guanyat. Tant de bo pogués arribar a València i dir: “Molt bé, he guanyat, ara pujo a MotoGP”. Cal signar-ho abans. El més important és que em sento preparat per fer el salt i que he après molt a Moto2. Si hi ha l’opció i tot el puzle encaixa, sí que seria una realitat de cara a l’any vinent.

Com notes que estàs preparat per fer el salt a MotoGP?

Sobretot pel pilotatge. Aquest any he notat que també he fet un pas endavant sobretot a l’hora de gestionar curses, treballar dins l’equip i estar concentrat, però en el pilotatge, amb la nova moto que tenim, que és més estil MotoGP, crec que ho estic fent bastant bé. Per això sento que estic més ben preparat.