MOTOR
Misc 14/03/2018

Alberto Puig: “Márquez és un pencaire, sap que els títols no són una renda vitalícia”

Entrevista al director de l’equip Honda HRC

i
Josep Lluís Merlos
4 min
Alberto Puig: “Márquez és un pencaire, sap que 
 Els títols no són una renda vitalícia”

BarcelonaAlberto Puig (Barcelona, 1967) és des de començaments d’any el team manager de l’equip Honda HRC, el màxim responsable de la formació que, sota el patrocini de Repsol, ha guanyat més títols mundials a la categoria reina del motociclisme: catorze (quatre Doohan, quatre Márquez, tres Rossi i un Crivillé, Hayden i Stoner). Amb el Tro de Cervera i Dani Pedrosa com a pilots, tornen a ser els favorits per guanyar el campionat, tot i que a ell no li agrada aquesta qualificació, i prefereix dir que són “candidats al títol”... Això sí: des del primer moment.

Quin balanç fa d’aquests primers mesos en el càrrec?

No he de fer un balanç personal, sinó una valoració a partir dels resultats de l’equip en els entrenaments de pretemporada. A l’hivern al Japó han treballat de valent, han analitzat les conclusions dels últims anys i han estat preparant les motos segons les idees que teníem inicialment, i quan les hem fet rodar per la pista han provocat una satisfacció força raonable en els pilots. Les coses a l’equip estan sortint bé, i a nivell personal també.

Però es troba còmode en aquest paper?

El més fàcil seria dir que el que faig és el mateix que havia fet fins ara. Sí, són curses de motos, de la categoria reina... en la qual ja vaig treballar en el passat, i, per tant, la conec força bé. Però és veritat que ara el nivell de control i d’exigència que tinc és superior, tot i que ja hi estic acostumat. No em ve de nou perquè és el que he fet tota la vida: com a pilot, coach, team manager... Està clar que aquest no és només un equip de fàbrica, sinó que, a més, és el referent absolut en la categoria. Quan ja coneixes la gent, els mecànics, els pilots... ja saps més o menys de què va aquesta història. Has de saber que jugues a la primera lliga, i en un equip que només té un sol objectiu.

Com va sorgir aquesta feina?

La meva relació amb Honda és de fa més de vint-i-cinc anys. En els quatre o cinc últims he treballat directament amb ells en diversos projectes que potser no eren gaire mediàtics, però que eren força importants. Conec la casa des de dins i la gent que hi treballa... i una cosa ha portat l’altra; no ha sigut d’avui per demà.

Quina és la clau de la relació tan bona que té amb els japonesos?

Per tot el temps que porto al Mundial de motociclisme, la gent ja sap com soc i com treballo. Si agafo un compromís, el compleixo. Sempre procuro fer les coses des d’una perspectiva professional. Els japonesos són gent que saben què volen, molt seriosos, i que parlen clar. I quan les coses no han anat bé, hem parlat directament, sense embuts ni intermediaris. Potser és això.

A vostè no li ha agradat mai actuar amb prevencions polítiques. ¿En el nou càrrec, això pot ser un problema?

Conec molt bé la gent d’Honda, de Repsol, de Red Bull, d’Astra... Tots els patrocinadors. No tinc per què actuar diferent d’ara endavant... Ara, si et refereixes a com tractar amb determinada premsa... tinc molt clar que en aquesta vida no pots agradar a tothom. Però tampoc és el tema que més m’amoïni del mon.

A diferència del seu antecessor en aquest rol (Livio Suppo), vostè ha sigut pilot. ¿Això pot ser un avantatge per al seu paper?

No necessàriament. Hi ha hagut grans team managers que no han corregut mai, però que han sigut mestres en l’estratègia i en l’organització. Està clar que pot ser un plus. Porto tota la vida en aquest món, i penso enfocar la meva feina des d’aquest prisma esportiu i tècnic. Els pilots són conscients d’això, que pot fer més fluida la comunicació entre nosaltres.

La renovació de Márquez era de lògica, no?

Tant ell com el Dani són dos grans pilots, això és evident. La meva teoria és que quan un pilot ha guanyat el campionat l’has de retenir, sí o sí. Però no de qualsevol manera, sinó només si està a gust a l’equip.

¿És Márquez el millor pilot de la graella?

A partir del dia 1 de gener deixes de ser campió. És com ha de pensar aquesta gent. A partir d’aquell dia tot comença de nou des de zero, perquè la competència és molt dura i pot saltar qui menys t’esperes. I crec que aquesta és també la manera de pensar del Marc, que s’ha guanyat la seva fama a pols. És un lluitador, i els lluitadors mai es conformen. És un pencaire, que sap que s’haurà d’esforçar al màxim sempre.

Vostè va ser el descobridor de Pedrosa, i el director de la major part de la seva trajectòria, però aquella mena de relació entre vostès es va acabar. ¿Això pot suposar alguna mena d’apriorisme?

Va ser una etapa molt profitosa per a tots dos. Vam guanyar títols, i jo vaig aprendre molt d’ell. Vull guardar a la memòria aquella època tan maca. Ara ens trobem novament, però en posicions diferents. Ell té el seu equip personal de gent que l’envolta, i jo ja no soc el seu mànager, sinó el mànager de tot l’equip. Intentaré donar-li el millor de mi, perquè és un pilot de l’equip. I no hi ha més història que aquesta. La situació personal és diferent, però la professional no.

Sembla que Rossi podria continuar dos anys més. De què pot dependre?

No ho sé. Sempre que en el passat m’han preguntat si creia que Rossi seguiria, m’he equivocat. Costa de creure que amb l’edat que té encara segueixi anant ràpid. Però això ja ho vaig dir fa tres o quatre anys... i la vaig cagar. Ara només puc expressar el meu respecte absolut per ell. La resposta només la coneix el Valentino, en funció de com es trobi.

Enguany es posa en marxa un campionat per a motos elèctriques dins dels Grans Premis. Això és el futur?

El futur, sí. Però no de manera immediata. Encara està en evolució; és interessant conèixer ja cap a on va i com progressa. D’aquí quatre o cinc anys, quan aquestes motos no siguin tan pesants, en tornarem a parlar. Però penso que Dorna ha fet bé d’introduir-les.

stats