Esports 14/12/2011

Al-Sadd: la veu de l'amo

Carles Viñas
2 min
Al-Khalfani celebra amb els seus companys de l'Al-Sadd un dels gols que van servir per eliminar l'Espérance de Tunis.

HISTORIADOR I ESCRIPTOREl conjunt qatarià que s'enfrontarà al Barça en les semifinals del Mundial de Clubs, l'Al-Sadd, no és un desconegut del futbol al Pròxim Orient, ans al contrari, és un dels equips més llorejats del Golf Pèrsic. Va ser fundat l'octubre del 1969 a la capital del país, Doha, pels germans Hamad al-Ateia i Mobarak al-Ali, quatre estudiants seguidors del líder panarabista egipci Gamal Abdel Nasser que es trobaven al barri d'Al-Farij per jugar a futbol.

La seva constitució, autoritzada pel xeic Jassem bin Hamad, aleshores ministre d'Esports i Joventut, i promoguda pel mateix Nasser en plena Guerra del Desgast (1968-70) entre Israel i Egipte, evidencià el suport popular que aixecà el dirigent nacionalista en els estats àrabs de la zona a l'època. No debades el mandatari egipci, convertit en símbol de la dignitat i llibertat àrabs, va rebre el suport financer de Qatar, aleshores encara sota domini britànic, per sufragar la contesa. Aquest fou el context que afavorí la creació de l'Al-Sadd, un club nascut en els últims anys del colonialisme amb la voluntat d'esdevenir un equip de futbol plenament àrab, motiu pel qual els seus fundadors refusaren unir-se a altres conjunts existents a l'època que competien amb els anglesos establerts al país.

El Llop del Qatar

Conegut amb el sobrenom d'Al-Zaeem (l'Amo) per la seva hegemonia en el futbol qatarià, tot i que també se l'anomena popularment Al-Dheeb (el Llop), l'equip blanc-i-negre esdevingué el principal club poliesportiu de l'emirat i el seu màxim referent futbolístic. Tot un mèrit si tenim en compte la gran popularitat al país d'altres esports, com les curses de cavalls, el golf i el tenis. No fou fins als anys setanta i vuitanta quan l'Al-Sadd forjà la seva llegenda, acumulant prop d'una trentena de títols i mantenint una rivalitat extrema amb l'Al-Arabi i l'Al-Rayyan. Fou precisament aquest darrer conjunt, l'Al-Rayyan Sports Club, conegut com els Lleons, el que es convertí en màxim adversari de l'Al-Sadd. Un enfrontament amb un clar rerefons social atesa la projecció simbòlica d'ambdues institucions, amb l'Al-Sadd associat a les classes benestants del país i l'Al-Rayyan, amb més seguiment entre els treballadors.

Ben connectat amb la monarquia

Uns lligams, que en el cas de l'Al-Sadd, són notoris, com evidencien les personalitats que han presidit l'entitat, entre les quals hi trobem el vice-primer ministre del govern qatarià, Aldallah bin Hamad al-Attiyah, considerat el pare espiritual del club, i diversos membres de la família reial, com el xeic Fahd al-Thani, el príncep Jabr al-Thani o, fins i tot, el setè emir de Qatar Mohamed bin Khalifa al-Thani.

Més enllà d'aquests vincles amb la monarquia, l'Al-Sadd, a banda dels fitxatges de jugadors consagrats, com el brasiler Romario, el francès Lebouef, el ghanès Abedi Pelé i l'iranià Ali Daei, l'Al-Sadd aconseguí fer-se un lloc en el panorama futbolístic internacional i, de retruc, en l'imaginari esportiu del país quan el 1989 guanyà el Campionat Asiàtic de Clubs en derrotar l'Al-Rasheed iraquià. Un triomf al qual afegí la Copa de Campions del Golf Pèrsic conquerida l'any 1991 i l'AFC Champions League obtinguda aquest any que li atorga el dret a participar al present Mundial de Clubs.

stats