Bàsquet - Eurolliga

El dia en què Aíto García Reneses va fer d'actor per 40 pessetes

L'entrenador de l'Alba de Berlín va fer un cameo al cine fa 55 anys

La familia y uno más és una pel·lícula dirigida per Fernando Palacios que es va estrenar el 10 de setembre de 1965. En una de les seqüències hi apareix Aíto García Reneses, actual entrenador de l’Alba de Berlín, fent un breu cameo. La comèdia va ser la segona part d’una saga que va començar amb La gran familia. “Va ser una pel·lícula en què hi vam participar Albert Closas, José Luis López Vázquez i jo, entre altres actors”, bromeja el tècnic, que aleshores trucava a les portes del primer equip de l’Estudiantes. La seva participació tot just dura un parell de minuts. “El nostre entrenador, Paco Hernández, ens va dir de fer un paper en una pel·lícula i ens hi vam prestar tot l’equip. Crec que en aquella època jo jugava al juvenil de l’Estudiantes. Hi vam anar tots i ens ho vam passar molt bé”, recorda. Les tres escenes es van gravar a l’Hotel Príncipe Pío, al passeig de la Castellana, i a la pista del Campo Nuevo.

"Acostumo a portar un trosset de la pel·lícula gravat al mòbil o a l'iPad"

Aíto García Reneses Alba de Berlín

El madrileny interpreta un jugador de bàsquet que viatja a Madrid per disputar un partit. Es tracta d’un enfrontament entre les seleccions de Catalunya i Castella. La pel·lícula inclou un fragment del partit jugat a l’aire lliure. Després, mentre la resta de companys espera a l’autobús cantant Baixant de la Font del Gat, el protagonista discuteix amb la noia, que l'amenaça amb buscar-se un altre nòvio. Quan el vehicle es posa en marxa, la situació es recondueix. “El que t’he dit abans era broma, t'esperaré fins que sigui una vella decrèpita”, diu l’actriu. “I jo m'enrecordaré de tu cada dia”, li respon ell des de la finestra de l'autobús, que ja es comença a moure. Aíto només té una frase de text: “Plorarem molt”.  Segons Vicente Ramos, un altre dels jugadors que apareix a la pel·lícula, els figurants van cobrar 40 pessetes per cada un dels dos dies de rodatge. “Hi va haver una època en què vèiem la pel·lícula cada Nadal perquè la passaven sempre per televisió en una cadena o en una altra. Fa temps que no la vaig sencera perquè acostumo a portar-ne un trosset gravat al mòbil o a l’iPad”, assegura Aíto, que té fitxa d’actor a IMDb, una de les bases de dades més populars del sector audiovisual.

Un equip tocat per la pandèmia

L’Alba de Berlín, que no ha pogut disputar els dos últims partits de l’Eurolliga per culpa del coronavirus, rep aquest dijous (19 h, DAZN) el Barça, però Aíto només pensa en l’evolució del seu equip. “Dilluns vam tenir el nostre primer entrenament després de 17 dies i encara amb molts jugadors de baixa. En aquestes circumstàncies no penso gaire en l'adversari, tot i que és el Barça. La meva única preocupació és recuperar a tothom i entrenar per recuperar la nostra forma pas a pas", diu l’entrenador, de 73 anys.

La primera onada del coronavirus va aturar totes les competicions. “No va ser gens agradable, però vam tenir menys dificultats que a Espanya, per exemple, perquè almenys podíem sortir al carrer tot i que les escoles i les botigues estiguessin tancades. Per tant, se’ns va fer menys pesat fins que vam tornar a entrenar”, assegura Aíto, que va veure lògica la suspensió de l’Eurolliga 2019-20. El seu projecte a l’Alba de Berlín continua consolidant-se. “L’experiència és molt positiva perquè els jugadors estan sempre intentant fer les coses bé, i hi ha molt bon ambient entre ells i també amb el cos tècnic. La directiva i el públic estan perfectament integrats amb l’equip. Estem treballant per millorar dia a dia. Les nostres aspiracions dependran que hi hagi una millora del bàsquet a Alemanya, de la capacitat pressupostària, però sabem que és difícil, que és un tema que va a poc a poc perquè tampoc volen fer volar coloms”, analitza el tècnic, que recorda amb estima el seu pas per la banqueta del Barça. “Cada etapa té els seus moments en què gaudeixes amb el que estàs fent, però que en tinguis bons records no vol dir que hagis de pensar-hi amb nostàlgia”.

EDICIÓ PAPER 28/11/2020

Consultar aquesta edició en PDF