No hi ha gaires referències vàlides per imaginar amb prou exactitud quin partit es veurà a Stamford Bridge. El del 2009 queda massa lluny, distorsionat per les modificacions en les plantilles d'un i altre equip, i les actuacions contra els últims rivals corren el risc de ser massa superficials: Drogba no és Koné, Terry no és Nesta, Bale no és Messi ni Javi García és Piqué.
Fer útil la possessió
Per concepte de joc i recursos col·lectius, s'espera un duel en què el Barça dominarà àmpliament la possessió però haurà de fer circular la pilota a un ritme molt alt i segur per poder transformar aquest control en autèntica superioritat territorial, amb opcions reals de generar ocasions de gol sense despullar-se gaire defensivament. La verticalitat del nou -vell- Chelsea de Di Matteo, més a prop del del 2009 que l'equip que estava construint Villas-Boas, fa pensar en un equip anglès que tindrà com a opció de base el replegament intensiu, amb minuts i moments de pressió estratègica al principi i al final de cada part, possibles parcials de nerviosisme en el bàndol blaugrana.
L'estratègia del Chelsea, dibuixat en un 4-2-3-1, serà cedir metres en fases inicials del joc, recollir al centre les seves bandes per acumular el màxim d'homes possibles prop del doble pivot, que tindrà la missió de taponar Messi i els seus socis interiors. Si l'argentí ha de baixar massa metres per rebre, perd perill; si encadena massa jugades sense poder aparèixer, l'atac blaugrana perd desequilibri. Trobar-lo bé i trobar-lo ràpidament és el secret per trencar la defensa londinenca, que amb Cahill en el lloc de David Luiz perd contundència però guanya mobilitat.
Dos tipus de contraatac
Els blues viuen bé sense pilota i construeixen un contraatac de manera vertiginosa en només tres passos: recuperació defensiva i primera passada curta per esquivar la pressió; cerca d'una figura d'enllaç, sigui Mata per dins o els extrems per fora, i assistència al desmarcatge de l'home en punta. Si és Drogba, la sortida tendirà a rondar ràpidament l'àrea per aprofitar el poder rematador de l'ivorià, i si és Torres, la zona vulnerable serà el buit que deixaran els laterals del Barça si han pujat a l'atac, perquè allà caurà el davanter espanyol.
Les accions d'estratègia també poden condicionar el partit. El poder aeri del Chelsea, amb Terry, Ivanovic i Drogba com a principals amenaces, és una de les seves millors opcions ofensives. Curiosament, però, en defensa pateixen. El marcatge zonal dels blues , exageradament ficats dins l'àrea petita per protegir Cech, un porter que no se sent còmode quan ha de sortir de sota pals, és un dels punts febles que la pissarra del Barça pot aprofitar.
