Futbol

El City té una fórmula per trampejar el 'financial fair play': demanar més diners a Abu Dhabi

Un reportatge de 'Der Spiegel' revela que el club anglès alterava contractes de patrocini a final d'any

La revista alemanya 'Der Spiegel' està publicant aquests dies informacions sobre la part més fosca del negoci del futbol. Entre dilluns i dijous se centrarà en el Manchester City i els diners que rep del xeic Zayed al-Nahyan d'Abu Dhabi, que formen part d'un entramat que està permetent al club anglès saltar-se les normes del 'financial fair play' de la UEFA.

Al text, el primer d'una sèrie de quatre reportatges, 'Der Spiegel' explica que el club alterava els contractes de patrocini, exageradament inflats prèviament, per quadrar els comptes i justificar despeses extraordinàries. Posa l'exemple del curs 2012/13, quan es va destituir Roberto Mancini. Era la temporada després de guanyar la Premier League i la rescissió del contracte va suposar una inversió que desquadrava els comptes. "Tindrem un dèficit de 9,9 milions de lliures per complir el 'financial fair play' de la UEFA aquesta temporada", va escriure en un correu electrònic intern el director general financer del Manchester City, Jorge Chumillas. "El dèficit es deu a l'acomiadament de RM [en referència a Roberto Mancini]. Crec que l'única solució que queda seria una quantitat addicional d'ingressos de patrocini d'AD [Abu Dhabi] que cobreixi el buit".

La solució plantejada per Chumillas va anar acompanyada, segons explica 'Der Spiegel', per altres fórmules creatives. L'executiu del club Simon Pearce va proposar fer "un acord de pagament retroactiu" per dos anys, mentre que el president executiu Ferran Soriano suggeria que els patrocinadors paguessin la bonificació per títols, encara que no s'haguessin arribat a guanyar.

Aquell curs 2012/13, a final de temporada, Chumillas va presentar els comptes amb els pagaments addicionals dels patrocinadors: Etihad va pagar de sobte 1,5 milions de lliures més, Aabar 0,5 milions més i l'autoritat turística d'Abu Dhabi un superàvit de 5,5 milions de lliures.

EDICIÓ PAPER 18/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF