Acabar la selectivitat just abans de disputar el Mundial

BarcelonaLa patinadora Carla Pérez viurà aquest dimecres un dia frenètic. Primer s’enfrontarà a la segona jornada de la selectivitat. Aquest dimarts va fer els primers exàmens i aquest dimecres farà els últims just abans d’agafar un avió amb les seves tres companyes del quartet del Lliçà de Vall -la Paula, la Berta i l’Andrea- per anar fins a Nanjing, a la Xina, on dissabte competeixen amb la coreografia Elles. L’avió els surt a les 19.25 hores i ella en principi acaba l’últim examen a les 17.30 hores. “He d’intentar fer l’últim examen en mitja hora”, diu, i afegeix: “Allà preguntaré si puc fer els dos exàmens de la tarda junts, ja que entre el penúltim i l’últim hi ha mitja hora de descans i podria aprofitar-la per avançar feina”, diu Carla Pérez, que tot i ser esportista d’alt rendiment (també competeix a nivell individual, i això li permet tenir aquesta condició), no ha pogut endarrerir els exàmens i fer-los després del Mundial: “Em van dir que no, que l’últim dia era el 8, i això no em servia de res”.

Veient la situació, la patinadora del Club Patí Parets va parlar amb les seves companyes de quartet. “El que volíem era anar al Mundial, jo no volia molestar les meves companyes. Els vaig dir que no seria egoista i que no les deixaria plantades, però els vaig demanar que també miressin per mi i, si podia ser, m’esperessin i sortíssim totes juntes cap a la Xina. Vam buscar vols i sí, així ho farem: sortirem dimecres a la nit cap a Nanjing. No podrem veure la competició de les altres especialitats, i ens hauria agradat veure-la, però no ens perdrem res més”, indica. Així, les quatre integrants del quartet de Lliçà de Vall, que debuten aquest any al Mundial, arribaran demà a Nanjing, just dos dies abans de competir, sense temps d’adaptació al nou horari. “No notarem gaire el cansament, el segon dia de ser allà ja competirem”, afegeix, il·lusionada.

Són conscients que no podran lluitar per una medalla, així que per a elles l’objectiu és disfrutar de la “nova experiència” de disputar un Mundial. “El nostre objectiu, en el nostre segon any juntes, era arribar a l’Europeu [van ser setenes], ja que era arribar una mica més lluny que l’any passat. Però el Mundial ens ha vingut de nou!”, diu.

Carla Pérez ha estudiat la modalitat de ciències socials de batxillerat, però al juny no va poder fer la selectivitat, i per això s’ha d’examinar ara. “Em van quedar les mates. Al juny vaig anar a recuperació, vaig aprovar l’examen i per tant ara faré la selectivitat per primer cop”, explica. Ara afronta els exàmens i el Mundial en tan sols cinc dies. “Intentaré fer-ho tan bé com pugui, no em queda cap altra opció, a veure si la nota em permet fer criminologia. I al Mundial, doncs hi anem a disfrutar!”, apunta. Per si tot això fos poc, diumenge va ser el seu aniversari: en va fer 18. “No podré ni celebrar els 18. Però si aprovo la selectivitat i el Mundial va bé, amb això ja dono per celebrat l’aniversari”, apunta rient.

Un any ‘non-stop’

Per a ella aquest Mundial serà una espècie de viatge de final de curs. “Quan acabem ens quedarem fins dimarts per fer una mica de turisme”, comenta. Durant tot aquest any ha hagut de compaginar segon de batxillerat i la preparació per a la selectivitat amb la competició d’individual, la de quartet i les classes a les nenes petites del Parets. “Aquest any ha sigut una mica més dur perquè com que era segon de batxillerat i tot està més comprimit per fer la selectivitat al juny ha costat una mica més”.

El seu dia a dia era un non-stop : a les 8 anava a l’institut fins a les 14.30 h, a les 15 h ja era al pavelló per entrenar-se en individual fins a les 17.30 h. “I després em quedava a entrenar nenes petites. I els dimecres a la nit i alguns caps de setmana m’entrenava amb el quartet”, recorda. Els dimecres, després d’entrenar-se amb les companyes del quartet, arribava a casa a la mitjanit. “I costa adormir-se! Era al llit i gairebé encara sentia la música de l’entrenament”, recorda. Això si no havien de baixar a entrenar-se a Barcelona (on havien de pagar per llogar una pista). “Aquells dies arribava a casa supertard i depèn de com hagués anat el dia, o em quedava a estudiar llavors o bé em despertava abans per estudiar al matí abans d’anar a l’institut”, explica, exemplificant que compaginar la vida d’estudiant i la d’esportista d’elit requereix un esforç extra.