Acabar l’obra de Messi

Ara per ara, i amb el canvi de guió inesperat en el cas Messi, el Barça ha prescindit de dos titulars de la temporada passada. La revolució que van anunciar des del club després de tocar fons contra el Bayern s’ha quedat finalment -a falta de sorpreses d’última hora- en tres sortides -Suárez, Vidal i Rakitic- i l’intercanvi Arthur-Pjanic, l’enèsima operació d’enginyeria financera dels últims anys. La delicada situació econòmica de l’entitat, en un context, a més, molt difícil a causa del covid, ha transformat la revolució anunciada a so de bombo i platerets per Bartomeu en una petita remodelació. Almenys pel que fa a la feina dels despatxos, on fins ara només s’ha aconseguit encarar tres sortides -la del croat ja culminada- a canvi d’engrunes.

Així doncs, l’única persona que pot convertir el nou curs en l’inici vertader d’una nova era és Ronald Koeman. Ell ha d’evitar les suors fredes als socis quan coneguin l’onze titular del primer partit, aquella sensació de déjà-vu terrible perquè l’alineació continuï estant repleta dels noms que van prometre que el ridícul de Roma no es repetiria. I tampoc el de Liverpool. Ni el de Lisboa. Koeman ha de ser extremadament valent per fer realitat una revolució que, com saben els francesos, sempre implica que rodi més d’un cap. Si no es prenen decisions arriscades, s’haurà perdut un altre any. El Barça ha de saber mirar més enllà del 30 de juny del 2021. No es pot permetre una altra temporada de transició. El timó al camp ha de canviar de mans. Ansu, De Jong i Riqui -i, si surten bé, Trincão o Pedri- han de ser la base del present i no pura comparsa. De fet, per assegurar el canvi improrrogable que necessita el club, encara faltarien més jugadors joves, sobretot en una defensa que manté l’estructura dels últims anys. A Koeman no li pot tremolar els pols, ni pot enrocar-se en el fitxatge de futbolistes que poden acabar tapant la progressió dels nous talents. Està clar que ha d’arribar gent nova, perquè la plantilla és curta, però és imprescindible que les decisions sobre qui juga no es prenguin en funció de l’edat. O Koeman té mirada de club o mai se sortirà de l’espiral decadent dels últims anys.

I, en aquesta aposta decidida per definir la base de la pròxima dècada, Messi hi té un paper clau. Si de debò marxa lliure d’aquí uns mesos, l’argentí ha d’entendre que ha de deixar encarrilat el seu relleu. Aquesta temporada el llegat que ha de deixar Messi, més important fins i tot que els títols, és fer créixer els jugadors joves que han de continuar la seva inigualable obra, en especial el futbolista cridat a omplir el buit que deixi l’argentí: Ansu Fati. L’ha d’ajudar a ser millor. Apadrinar-lo com Ronaldinho va fer amb ell fa 15 anys. I això requereix concessions i renúncies, molta generositat. Sobre l’últim Messi s’ha d’edificar el Barça d’Ansu.