Bartomeu i l'estratègia per acabar el mandat a qualsevol preu

La mesa del vot de censura dona per vàlid el procés i insta Bartomeu a posar les urnes, però el president confia que podrà frenar el procés per la via judicial

La mesa del vot de censura del Barça donava per acabat el recompte de butlletes i ordenava a la directiva de Josep Maria Bartomeu que convoqués els socis a les urnes. En condicions normals, el plebiscit s’hauria de celebrar a finals d’octubre. Però la junta està fent mans i mànigues per intentar retardar la votació. La denúncia a la Guàrdia Civil, per haver detectat unes 300 paperetes suposadament falses, és l’últim recurs per guanyar temps i ajornar els comicis. El mandat del president té data de caducitat: el 30 de juny del 2021. I no sembla disposat a plegar abans d’hora.

“Aquesta moció ha agafat tothom amb el pas canviat, als promotors i al club. Honestament, ningú s’esperava que prosperés i per això està passant tot el que està passant”, comenta una persona vinculada al vot de censura que va iniciar el soci i precandidat Jordi Farré, i que va tenir el suport d’altres precandidats i entitats blaugranes. No és l’única veu en aquest sentit. A l’entorn, amb més o menys vehemència, tots consideren un estirabot que s’hagi recorregut a l’institut armat per intentar frenar el procés, bàsicament perquè les sospites són sobre 300 firmes de les 20.687 presentades, i n’hi ha 19.532 (94,4%) que han sigut validades, molt per sobre de les 16.520 necessàries per convocar els socis a votar. “No hauria de tenir recorregut, però mai se sap. Potser un jutge decideix paralitzar el procés uns mesos per investigar-ho. I amb això ja n’hi hauria prou, tenint en compte que el mandat acaba a final de temporada”, explica a l’ARA un dels experts consultats.

La mesa del vot de censura -formada per dos representants del Barça, dos dels promotors de la moció i presidida per un membre de la Federació Catalana- no va fer cas de la denúncia presentada pel club i va decidir tirar endavant el procés. L’última jornada, amb totes les butlletes comptades, havia de ser un tràmit i es va acabar allargant sis hores. “Els representants de la directiva han votat que no a tot. Han intentat frenar-ho com fos. Però això segueix endavant”, explicava a l’ARA Jordi Farré.

Amb el vistiplau de la Generalitat

Al club es viu la situació amb molta incertesa. “La denúncia és l’última bala per frenar-ho”, explica un treballador de l’entitat, que està convençut que si la moció es pot votar, el resultat serà contrari als interessos de Bartomeu. El president del Barça va intentar, també, que la Generalitat es posicionés en contra de celebrar les votacions al·legant que s’estava en situació de pandèmia. Però la resposta no va ser la que esperaven.

“Bartomeu no té intenció de dimitir, però és possible que s’hi vegi abocat”, comenten des del seu entorn. Fins ara el president s’havia mantingut ferm i volia esgotar el mandat. I més després d’un exercici econòmic que ha donat 97 milions de pèrdues. “Hem pres decisions molt impopulars i n’haurem de prendre més. Rebrem moltes crítiques però m’és igual. Hi ha en joc el futur del club i també el nostre”, va dir Bartomeu a un grup de directius, abans de començar aquesta temporada. El que passa és que la pilota s’ha fet molt gran i la pressió comença a ser insuportable, almenys per a alguns companys de junta.

La gran preocupació del president, asseguren, és la divisió interna a la directiva, amb alguns membres disposats a presentar la dimissió. Dimarts vinent hi ha convocada una reunió per parlar-ne. La intenció del president i del seu nucli afí és la de convèncer els companys per seguir units.

Però no són dies fàcils als despatxos d’Aristides Maillol. Entre els membres de la junta -alguns són al club des del 2010, quan Sandro Rosell va guanyar les eleccions- es nota el desgast provocat per aquesta dècada de treball. A nivell institucional, en l’última temporada només han pogut celebrar una victòria: l’acord amb Goldman Sachs per finançar la remodelació del Camp Nou. La resta tot han sigut males notícies, començant per uns resultats esportius decebedors i acabant amb una situació econòmica tan delicada que obliga l’entitat, que a l’estiu ja va haver de fer un ERTO, a negociar una rebaixa salarial generalitzada.

Por a la votació

L’escàndol del Barçagate, que encara s’està investigant, sobre la contractació d’una empresa perquè creés perfils falsos a les xarxes socials, va provocar la dimissió en bloc de sis directius. Després de la derrota humiliant a la Champions contra el Bayern Munic (2 a 8) va posar-se a debat la continuïtat del president, però ell es va negar a dimitir, i argumentava que ho feia “per responsabilitat”, perquè així ell es feia càrrec de les pèrdues derivades del coronavirus. Ara bé, va intentar rebaixar la tensió posant data a les eleccions, que seran els dies 20 i 21 de març. Una mesura que, d’acord amb els estatuts, li permetia seguir manant fins al final de la temporada i que el nou president no prengués possessió del càrrec fins al dia 1 de juliol. També s’ha ajornat l’assemblea de compromissaris, en un gest que des de l’entorn s’interpreta com una maniobra per evitar una revolta dels socis i, també, impedir que puguin votar en contra dels comptes de l’any anterior. L’últim moviment ha sigut la denúncia a la Guàrdia Civil.

Ara bé, no és clar que aquest moviment arribi a bon port i per això els dirigents del club comencen a preparar el terreny per si cal anar a les urnes. Des del Barça apel·len a la majoria silenciosa, “als 90.000 socis que no es van pronunciar sobre la moció”. Bartomeu no vol sotmetre’s a una votació en què corre el risc de ser el primer president de la història del Barça cessat en una moció de censura.

L’Assemblea es podia celebrar a l’octubre

La directiva del Barça va decidir ajornar “uns mesos” l’Assemblea de Compromissaris emparant-se amb el decret de la Generalitat del 8 de setembre, que regula les assemblees dels clubs catalans durant el covid. La trobada s’havia de celebrar el 25 d’octubre. La decisió ha generat controvèrsia a l’entorn del club. Gerard Figueras, secretari general de l’Esport, assegurava a Catalunya Ràdio que, tot i la situació de pandèmia, el club podia tirar endavant l’assemblea perquè podia celebrar-la al Camp Nou, un estadi obert on no hi hauria problema per situar els 4.000 compromissaris -tot i que normalment només n’hi van un miler- complint les distàncies de seguretat. En aquest sentit, l’Athletic Club, que té el mateix model de club que el Barça, ha optat per celebrar la seva assemblea anual al seu estadi, San Mamés, el 15 de novembre.

EDICIÓ PAPER 24/10/2020

Consultar aquesta edició en PDF