Absolt un guàrdia civil acusat de xiular l'himne espanyol al Camp Nou i penjar-ho a Facebook

Un tribunal militar ja havia absolt l'agent d'un delicte d'ultratge, però va recórrer la sentència

La sala militar del Tribunal Suprem ha estimat parcialment un recurs d'un guàrdia civil de Las Palmas jutjat per xiular l'himne espanyol durant la final de la Copa del Rei que va enfrontar el Barça i l'Athletic de Bilbao al Camp Nou el 2015. Un tribunal militar ja havia absolt l'agent d'un delicte d'ultratge a l'himne, però, tot i això, va decidir recórrer a la màxima instància judicial (el Suprem) perquè no estava d'acord amb el relat dels fets.

Ara ha aconseguit que s'eliminin dels fets provats que ell va participar en la xiulada i va penjar les fotos, ja que sosté que algú li va modificar el compte de Facebook. L'agent, destinat a Las Palmas, té obert un expedient disciplinari per una falta molt greu que el podria apartar del servei.

Els fets es van produir al Camp Nou el maig del 2015 durant la final de la Copa del Rei. L'entitat Catalunya Acció, presidida per Santiago Espot, i altres entitats, havien promogut una xiulada contra l'himne espanyol. Al partit hi va assistir Alberto G. R., agent de la Guàrdia Civil destinat a Las Palmas. Dies després, van aparèixer al seu perfil de Facebook fotografies polèmiques que es van començar a difondre entre companys del cos.

Entre les imatges investigades, es veia l'agent amb els dits a la boca xiulant i amb el comentari: "Comitè Antiviolència, si voleu sancionar el públic per xiular l'himne, comença amb mi, si tens collons. Aquí em teniu, visca la llibertat d'expressió". En una altra foto apareixia amb una altra persona i celebrava que "per descomptat estava xiulant l'himne dels collons". També va penjar un vídeo amb l'himne de Riego, amb la bandera de la Segona República.

Després del partit de futbol i amb les imatges ja a la xarxa social Faceboook, es van rebre trucades de companys del cos que es queixaven per les imatges i comentaris. Unes imatges que havien començat també a compartir-se a través de WhatsApp. Després de recopilar informació, el capità i cap del subsector de Trànsit de Las Palmas, Manuel Blázquez Martín, va remetre al jutjat militar 52 un informe que va originar la instrucció de la investigació i que va acabar en judici. Després de recollir proves, el capità va cridar l'agent per preguntar-li sobre els fets. En aquesta primera trobada l'investigat no va donar importància als fets i tampoc en va negar l'autoria.

Els fets van acabar en un judici militar i l'agent va resultar absolt. La sentència, del 29 de gener del 2018, considerava que els fets provats no integren el delicte d'ultratge a l'himne espanyol que la fiscalia havia atribuït a l'acusat per "no reunir la gravetat necessària". Tot i això, els fets provats mantenien que l'agent havia participat en la xiulada i n'havia penjat les imatges a Facebook. També recollia que no hi ha cap indici de manipulació de les imatges ni els comentaris en el moment que els agents van extreure la informació de l'ordinador oficial.

Sancionat per vestir de policia en un videoclip

En aquesta sentència, també es fa constar que l'agent va tenir un expedient disciplinari per aparèixer a títol personal vestit amb l'uniforme de la Guàrdia Civil "de manera indecorosa" en un vídeo musical de rock, que va ser àmpliament difós a través de les xarxes socials. L'expedient consistia en una sanció de cinc dies de suspensió de funcions per una falta greu per conductes greument contràries a la dignitat de la Guàrdia Civil.

Actualment té obert un expedient disciplinari per una suposada falta molt greu per incomplir el deure de fidelitat a la Constitució en l'exercici de les seves funcions i la realització d'actes irrespectuosos o l'emissió pública d'expressions o manifestacions contràries a l'ordenament constitucional o al rei. S'enfronta a sancions que poden arribar a separar-lo del servei, amb una suspensió de feina des de tres mesos i un dia fins a un màxim de sis anys i pèrdua de llocs en l'escala del cos.

EDICIÓ PAPER 18/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF