Una persona qualsevol quan al mes de desembre agafa el calendari nou de l'any següent, a banda de mirar com cauen els ponts -i aqüeductes-, també mira quan s'agafarà les vacances d'estiu, i com serà el desembre amb la Puríssima Constitució i les festes de Nadal. Però l'aficionat al futbol, a més, també es marca amb color vermell l'abril i el maig. En aquests dos mesos de l'any és quan es decideixen totes les competicions. Es juga la final de la Copa, es juguen les eliminatòries decisives de la Lliga de Campions -i contra els millors equips-, i es juguen les últimes jornades de la Lliga en què es decideix tot: el títol, les places europees i el descens a Segona. Són dos mesos en què quasi no es pot ni respirar, cada partit és tant o més important que l'anterior. I si un és aficionat d'un dels equips grans d'Europa, com el Barça, encara més, sobretot aquests últims anys amb Pep Guardiola i Frank Rijkaard.
Els culers últimament s'han acostumat a no fer plans en aquests moment de l'any. Ni caps de setmanes romàntics, ni escapades a la platja, ni viatges de feina. L'agenda del barcelonista està reservada per al futbol: cap compromís que no sigui ineludible. I com que, gràcies als operadors televisius, fins a 10 dies abans del partit no se sap del cert si el partit es juga dissabte o diumenge, ni a quina hora, el bon culer es reserva tot el cap de setmana.
Els propers 20 dies, a més, seran especialment frenètics. Demà comença amb el desplaçament més perillós de tots els que li queden al Barça -si no comptem el Santiago Bernabéu-: el Madrigal. A Vila-real el Barça s'hi juga molt més que tres punts, ja que el Madrid confia en aquest partit per retallar algun dels cinc punts que els separen del Barça abans del seu duel directe d'aquí 15 dies. Abans d'anar a Madrid, el Barça també es jugarà l'accés a semifinals de la Champions amb el Xakhtar, i acabarà amb la final de la Copa.
Quatre clàssics?
Després d'aquests primers 20 dies frenètics, amb dos desplaçaments claus per la Lliga, els quarts de la Champions i la final de la Copa, el calendari del Barça farà baixada sempre que no es classifiquin per a les semifinals de la Copa d'Europa, ja que dels rivals a la Lliga, tret de l'Espanyol, no n'hi ha cap de la part alta. Però si tornen a passar a l'última eliminatòria de la màxima competició europea -seria la quarta semifinals en cinc anys- l'exigència tornarà a ser màxima, ja que hi seguirà havent partits dimecres-diumenge, dimecres-diumenge, i més si el rival torna a ser el Reial Madrid -han de superar al Tottenham-. Si els de Guardiola es tornen a creuar amb els blancs, s'hauran de disputar quatre clàssics en 18 dies.
La imprudència de Rosell
Ahir en un acte solidari al costat del president del Generalitat Artur Mas, Sandro Rosell va generar un petit incendi a les portes precisament d'aquest calendari de partits sense parar, i abans de quatre possibles duels amb el Reial Madrid. "Aposto per un 5-0 [a la final de la Copa amb el Madrid], per no perdre el costum", va afirmar eufòric en un context informal de la presentació de la campanya Enviem la fam a la porra , precisament. Més que les paraules en si, l'important va ser la repercussió que van tenir immediatament després -coses del Twitter-, ja que van ser criticades tant des de Madrid com des de Barcelona. Més d'un va comparar la porra de Rosell amb el chorreo de l'expresident del Madrid Vicente Boluda. Si ho hagués dit Joan Laporta potser no hauria aixecat tanta polseguera, però venint d'un president com Rosell, que sovint ha callat quan hauria d'haver parlat, aquesta imprudència va sorprendre. I segurament Pep Guardiola quan ho va sentir es va maleir els ossos -avui l'hi preguntaran en roda de premsa- perquè el discurs del vestidor sempre ha sigut el de la prudència, el respecte al contrari i el que no provoca el rival, el Madrid en especial... Amb les paraules de Rosell o sense, seran dos mesos trepidants.
