SERVEIS

Un informe qualifica de "deficient" la sanitat pública de les Balears

L'estudi té en compte la despesa sanitària, el nombre de llits, quiròfans i metges, a més de les llistes d'espera i el grau de privatització

Les Illes Balears tenen una sanitat pública deficient, segons el darrer informe de la Federació d'Associacions per a la Defensa de la Sanitat Pública ( FADSP), que situa Navarra com la comunitat autònoma amb millors serveis sanitaris, seguida per Aragó i el País Basc.

L'estudi, donat a conèixer aquest dimarts, valora els serveis sanitaris autonòmics en una escala de punts que van des d'un màxim de 106 a un mínim de 26 en funció de criteris com la despesa sanitària per càpita o farmacèutica, el nombre de llits, quiròfans, metges i infermeres per habitant, les llistes d'espera, la valoració dels ciutadans i el grau de privatització.

L'informe analitza principalment dades del 2014 i 2015 i algunes del 2016, per la qual cosa els efectes dels canvis de govern que s'han produït en algunes comunitats autònomes després de les darreres eleccions autonòmiques "tenen un reflex moderat en els resultats".

Les millors puntuades

En funció de la puntuació assignada, el grup de comunitats amb "millors" serveis sanitaris ho lidera Navarra, amb 83 punts, per davant d'Aragó i País Basc, ambdues amb 82.

Castella i Lleó, amb 73 punts, encapçala les autonomies amb serveis "regulars", seguida d'Astúries (69), Castella-la Manxa, Extremadura, Galícia i la Rioja, totes elles amb 68.

El grup de comunitats amb una sanitat "deficient" el componen Cantàbria (64), Madrid (62), Balears (60) i Andalusia (57), mentre que les que tenen "pitjors" serveis són Catalunya (55), Múrcia (55), Canàries (49) i València (46).

L'informe destaca que la diferència entre regions és "clarament excessiva" (de 37 punts), la qual cosa "continua evidenciant una gran disparitat en els serveis sanitaris" entre elles, "la qual cosa posa en perill la necessària cohesió i equitat".

Recalca també que tant Canàries com el País Valencià estan en els dos darrers  llocs des del 2009, mentre que els cinc primers llocs en els darrers set anys els ocupen també les mateixes comunitats.

Si es té en compte la puntuació que donen els ciutadans a la sanitat pública (de 0 a 10), totes les autonomies aproven, encara que les més ben valorades són Navarra, que obté una nota de 7,38, i Aragó (7,18), i les pitjors són Canàries (5,80), Catalunya (6,02) i Castella i Lleó (6,06).

La FADSP precisa que a partir del 2009 els serveis sanitaris públics han sofert una "agressió continuada amb un procés de retallades molt importants" –entre 15.000 i 21.000 milions d'euros menys de pressupost, segons les diverses fonts–, que s'han produït a totes les comunitats sense excepció, però la intensitat de la qual ha variat molt d'unes a unes altres.

EDICIÓ PAPER 14/09/2019

Consultar aquesta edició en PDF