Els metges diuen prou i alerten que està en joc la qualitat del sistema sanitari
Un de cada tres professionals treballa en condicions d’inestabilitat
Barcelona“Això havia de ser provisional”, diu la vicepresidenta del Col·legi de Metges de Barcelona (COMB), Elvira Bisbe. Parla de la precarització de la professió mèdica i de l’empitjorament de les seves condicions laborals. Ho fa amb les dades a la mà, després de més de cinc anys d’assumir unes retallades que ni s’han revertit ni sembla que hagin de revertir-se a curt termini. La paradoxa és evident, i és que, mentre que el sistema sanitari català és un dels que presenten millors resultats del món, els metges tenen “una de les situacions més precàries i més mal pagades de tota la Unió Europea”.
El COMB ha decidit dir prou i alerta que la situació actual compromet la qualitat del model i l’atenció dels pacients. Per això ha presentat un estudi en què evidencia que hi ha raons per al malestar. Elvira sap que no són el col·lectiu amb les pitjors condicions laborals i de fet admet que l’atur és pràcticament inexistent a la professió, però també apunta que el deteriorament s’ha fet estructural i afecta, sobretot, els més joves. Dues dades ho avalen. Mentre que entre el conjunt de metges el 97% tenen feina, entre els que acaben el MIR -els quatre anys de formació als centres posteriors als estudis- aquesta proporció baixa al 74,3%. A més a més, només el 13,3% tenen un contracte indefinit, una situació que al conjunt dels metges s’eleva fins al 63,3%.
La situació afecta tant el sector sanitari públic com el privat, tot i que de manera diferent. El COMB ja va presentar un estudi en què advertia que la guerra de preus entre asseguradores mèdiques havia deteriorat la professió, mentre que al sector públic el principal problema ha sigut la destrucció de 900 llocs de treball. En definitiva, els contractes per hores i per dies, que gairebé no existien abans de la crisi, sembla que han arribat per quedar-se, i cada cop en una proporció superior els metges han d’assumir més d’una feina per completar el sou, que òbviament també s’ha vist reduït.
Pla de xoc
La diagnosi és clara i per això el 31,2% dels metges en actiu manifesten que tenen una situació laboral “insegura”, una percepció que s’enfila fins al 68% entre els que tenen entre 30 i 34 anys. “Si el relleu de la professió fa 10 anys que està en una situació precària, sense poder fer formació, difícilment seran igual de competents”, rebla Elvira.
Per tot plegat el COMB ha presentat un pla de xoc amb deu accions per emprendre, entre les quals augmentar el pressupost -a hores d’ara és el mateix que fa una dècada, tot i l’encariment de la medicina-, incrementar les plantilles o reduir estructures burocràtiques. També tenen previst crear un observatori de la precarietat i, juntament amb els sindicats i les patronals, acordar mesures per millorar les condicions laborals. El futur de la sanitat està en joc, insisteixen.
