LA CONSULTA DEL CORREDOR
Microsites Salut 27/10/2016

Córrer lluny o córrer aviat?

Quan veus difícil superar-te anant més aviat, només et queda l'opció de superar-te anant més lluny

i
Pep Ramírez
3 min
De vegades anar més lluny és l'única sortida per superar-se.

Fa un parell d'anys, una pacient em va contar que el seu home, de 50 anys i amb una millor marca d'1 hora i 50 minuts en mitja marató, s'havia apuntat a una cursa de 100 km, i em va preguntar: per què creus que ho fa? Després de pensar-ho un poc, li vaig respondre que quan veus difícil superar-te anant més aviat, només et queda l'opció de superar-te anant més lluny. És una frase senzilla, però crec que moltes vegades és certa.

En articles anteriors hem tractat d'explicar quines motivacions et poden dur a córrer curses tan llargues i dures com la marató o l'Ironman i quins aspectes hem de tenir en compte a l'hora de preparar un repte d'aquesta envergadura; avui dia em sembla que amb la proliferació de curses de distància ultra (més llargues que una marató) s'està donant més importància a la quantitat que a la qualitat, i tens més possibilitats de ser l'heroi en un dinar familiar si parles de la teva aventura de 100 km en 20 hores que si dius que has fet 10 km per davall de 40 minuts o una mitja marató per davall d'una hora i mitja, que són ritmes que per a un corredor popular comencen a estar bastant acceptables i propers a velocitats pròpies d'atletisme i no tant de 'running'.

La veritat és que explorar distàncies ultra quan ja domines la distància marató pot ser una motivació i tota una experiència per conèixer una altra manera de córrer; de fet, el corredor d'ultradistància Scot Jurek en el seu llibre 'Eat and run' explica que les ultres són competicions en què la part atlètica és tan important com la nutricional o la psicològica. Córrer llargues distàncies pot semblar un fet inabastable per a una persona no acostumada a córrer, però el cos humà és capaç de dominar els llargs desplaçaments perquè està preparat genèticament per a això.

En canvi, a les distàncies de fins a mitja marató, la velocitat agafa més protagonisme enfront de la resistència. Un corredor que fa una mitja marató a 4:30 el quilòmetre hauria de fer una marató més o menys a 5:00, i un deu mil a 4:15. Això vol dir que dins de les seves possibilitats ja corre a ritmes ràpids i en una ultra, depenent del terreny, es mouria entre 7 i 15 minuts el quilòmetre. Així doncs, cal plantejar-se si córrer aviat també pot resultar satisfactori i a la vegada no tan traumàtic pel cos. Només els corredors més experimentats i més ben dotats per la genètica es poden permetre córrer les ultres a ritmes considerats ràpids.

Sigui quina sigui la teva opció, a l'hora de triar una distància cal que ho facis amb el cap i considerant el conjunt de les teves experiències com a corredor. És fàcil, si mires una mica les xarxes socials, que acabis inscrit en una distància per a la qual no estiguis encara preparat. Avui dia hi ha més gent que mai que corre. Les tendències han canviat i tothom sap qui és Kilian Jornet, però si demanes per Dennis Kimetto, David Rudisha o Genzebe Dibaba, poca gent dels que corren saben de qui parles. Està clar que la muntanya i l'atletisme són dos mons diferents, però com a corredors populars que som, la majoria de nosaltres gaudim de les dues modalitats.

De totes les curses i distàncies se'n poden treure experiències bones si es preparen adequadament, i encara que els teus objectius estiguin centrats a "córrer lluny", seria molt bo que no deixassis d'experimentar "córrer aviat", tenint en compte que per fer-ho primer hauries de dominar "córrer bé".

stats