SALUT
Microsites Salut 19/05/2017

Tuberculosi: El germen latent que mai no ens ha abandonat

Un centenar de persones se’n contagia encara cada any a les Balears

Jaume Vinyas
4 min
LA TOS COM A SÍMPTOMA 
 Els metges recomanen fer-se les proves si es tus durant tres setmanes seguides.

Palma‘Tuberculosi’ és un nom que ens remet als relats de Dickens, a la mort d’Orwell, als moments més durs de la transició cap a la societat industrial, però també a la tràgica mort d’Alpha Pam, el senegalès que es va convertir, el 2013, a Mallorca en un símbol contra les retallades en la sanitat pública.

La malaltia, certament, ja no causa tants estralls com fa unes dècades, però sempre ha estat entre nosaltres. De fet, el 2016, per primera vegada, Balears va assolir els objectius de l’Organització Mundial de la Salut (OMS): menys de 10 casos per cada 100.000 habitants. La progressió, com es pot observar en els gràfics facilitats pel Servei d’epidemiologia, és clarament a la baixa amb un emperò. Estan augmentat considerablement els casos entre persones nascudes a l’estranger. L’evolució és clarament a la inversa i, si segueix la progressió, enguany o l’any vinent ja hi podria haver més malalts estrangers que locals. Novament, l’estigma de la tuberculosi com una malaltia “de pobres”. No és, però, l’únic motiu.

Vents de l’est

Actualment, les xifres més altes de tuberculosi a Europa es troben a l’est d’Europa, segons assenyalen des del servei d’epidemiologia de l’IB-Salut. El motiu està relacionat, en bona part, amb la caiguda dels règims comunistes i l’esfondrament consegüent dels sistemes de salut pública. Molts pacients es van veure obligats a pagar, per primera vegada, pels medicaments i van abandonar els tractaments.

Una de les característiques importants per comprendre la dificultat d’erradicar la malaltia és que el tractament pot durar sis o nou mesos però els símptomes deixen de ser molestos al cap de pocs dies o setmanes. Si als pacients ja els costa completar un tractament amb antibiòtics d’una setmana, constaten, són conscients que els afectats per la tuberculosi ho deixen córrer abans de finalitzar el tractament, que suposa ingerir fins a quatre dosis diàries de medicament els primers mesos. En aquest sentit, assenyalen, però, que la manca de conscienciació dels metges d’atenció primària contribueix a aquesta ‘deixadesa’ que permet la pervivència del germen.

Aquest virus, a més, té característiques que dificulten la seva detecció. Més enllà que se la consideri una malaltia erradicada -i, per tant, els mateixos metges no hi pensin quan els arriba un pacient amb possibles símptomes-, la tuberculosi, al contrari que la grip, és latent, és a dir, tot i que es contagia per transmissió, no es manifesta a l’instant. Molts poden haver-se infectat de petits i desenvolupar la malaltia molts anys després, quan el sistema immunològic comença a fallar. La tuberculosi, per exemple, va experimentar un rebrot mortal molt considerable a finals dels anys 80, coincidint amb l’època de màxima incidència de la sida. Aquesta és una de les causes que expliquen, per exemple, que Àfrica sigui el continent amb més incidència del món.

És aquesta vinculació amb l’estat de les defenses el que converteix els immigrants, actualment, en les víctimes propícies d’aquest germen, ja que solen viure en pitjors condicions i es nodreixen pitjor. El contagi té també unes característiques particulars. No és immediat i es calcula que calen unes sis hores d’exposició a algú infectat per a la transmissió. És per això que l’àmbit laboral és on més freqüentment se succeeixen els contagis. En aquest sentit, també és on se centra l’atenció dels serveis d’epidemiologia quan se’n detecta un cas.

L’estudi dels contactes, la clau

Un dels motius que expliquen el descens de la malaltia aquest segle és que s’ha potenciat l’estudi de contactes. Així, quan se’n detecta un malalt, automàticament, s’analitza amb quines persones ha estat en contacte de manera més freqüent. L’àmbit laboral i el familiar són, òbviament, els més estudiats. A aquests, se’ls practica una prova molt senzilla anomenada tuberculina. Quan aquesta prova dona un resultat positiu, un tractament profilàctic és suficient per garantir que el germen ja no es desenvoluparà. A les Balears, entre el 2010 i el 2016 se’n van detectar 722 pacients que havien contactat amb 4.756 persones. Amb tot, no es va poder analitzar ni la meitat dels casos, només 609 persones van completar l’estudi. Això és degut al fet que molts no donen importància a la malaltia. Com que no són malalts, sinó gent sana, l’IB-Salut no els pot obligar a fer-se la prova.

Els objectius de l’OMS

L’OMS acaba de posar en marxa una nova estratègia que pretén tenir la malaltia gairebé erradicada l’any 2035. Entre el 2000 i el 2015 es va engegar un primer protocol que feia èmfasi en l’estudi de contactes i que pretenia aturar l’avanç de la malaltia detectat els anys 90. L’objectiu era abaixar la mortalitat i el nombre de contagis nous un 50% respecte de les xifres de 1999. Tot el món ha complert llevat d’Àfrica, que ha quedat, tot i les dificultats, ben a prop, amb reduccions al voltant del 40%.

En aquest sentit, Epidemiologia destaca que s’estan estudiant nous fàrmacs i noves vacunes que podrien estar al carrer d’aquí a 10 anys. Això suposaria una empenta definitiva perquè les vacunes que actualment existeixen no són efectives contra la tuberculosi pulmonar, la més estesa i que afecta un 80% dels pacients, sinó que, simplement, evita que la malaltia es compliqui i provoqui meningitis, un quadre que, ara sí, ens transporta a finals del segle XIX o principis del XX.

stats