LA CONSULTA DEL CORREDOR

Evidència o experiència?

Un estudi recent sobre una mostra de 38.000 persones conclou que realitzar estiraments no influeix en la possibilitat de patir lesions; un altre mite que cau? Altres estudis relacionats amb l'ús de roba de compressió també han donat resultats com a mínim dubtosos. I si cerques a internet informació sobre multitud de tècniques, materials o mètodes d'entrenament, probablement trobaràs un exèrcit de savis que et diran que la seva teoria és la millor i que totes les altres estan equivocades. Així doncs, a l'hora de prendre decisions com a corredors, cal fiar-se del que està "científicament provat" o de l'experiència de cadascú? Un dels aspectes més positius que et pot aportar el fet de córrer regularment és l'autoconeixement que pots arribar a agafar del teu propi cos: sabràs interpretar els senyals de fatiga, d'eufòria o d'alarma que t'anirà donant l'organisme, per això trob que és important que mai deixis de fer de tant en tant el que s'anomena 'córrer per sensacions', sense mirar gaire el cronòmetre ni ajustar-te a un patró d'entrenament molt definit, però sí posant atenció a les teves sensacions mentre fas allò que tant t'agrada, i que és simplement córrer.

En el col lectiu de fisioterapeutes som molt aficionats a aquest tipus de debats entre els defensors de les coses més científiques i d'altres  que defensen conceptes més "místics", i així podem trobar professionals escèptics per naturalesa i d'altres que creuen en tot, i com més estrany i estrambòtic, millor. Amb vista als pacients, deixant de banda les nostres discussions ètiques, ens hem de reforçar i donar a conèixer com a professionals que disposen de recursos variats per tal d'intentar ajudar les persones a superar i prevenir lesions. Això crec que s'està aconseguint i la gent sap que el fisioterapeuta et donarà un tractament millor que "antiinflamatori, relaxant muscular i repòs", tot un clàssic a certs llocs. Per aquest motiu trob interessant conèixer diverses tècniques de tractament i no limitar la nostra feina a una sola eina terapèutica defensant-la per sobre de totes. A més a més, el fet d'utilitzar tècniques contrastades científicament com a base dels nostres tractaments ens farà més respectats dins el món sanitari.

  • El cos humà és molt complex i els processos fisiològics que intervenen en l'evolució d'una lesió també ho són molt; per això, com més format estigui el professional que t'atengui, més conscient serà de les limitacions que les seves actuacions poden tenir sobre el teu organisme. Curiosament, això és totalment el contrari del que passa amb alguns 'pseudoprofessionals' sense una formació seriosa que et prometen miracles com la utilització de les seves mans per canalitzar l'energia de l'univers, pedres magnètiques màgiques, flors i altres remeis sense cap fonament racional.
  • Pens que, a l'hora de treballar i seleccionar les tècniques a emprar amb cada pacient, hem de fer una barreja tenint en compte aspectes com l'evidència científica, sense renunciar del tot al nostre instint i a les conclusions tretes en experiències anteriors. De fet, hi ha moltes eines terapèutiques que s'utilitzen i tenen una gran acceptació, però a dia d'avui necessiten un major nombre i qualitat d'estudis seriosos que les sostenguin.
  • Quan tractes un pacient, és important la seguretat que li puguis transmetre i seria positiu que si et pregunta per què li fas aquell exercici, manipulació, moviment, tècnica passiva o activa, li puguis donar una explicació senzilla i a la vegada convincent del perquè li fas 'allò', i no hagis de recórrer a paraules 'comodí' que sonen molt bé però que no volen dir res, com 'harmonitzar', 'equilibrar' o 'restablir la homeòstasi'.
  • Quan una persona acudeix al fisioterapeuta, el primer que ha de fer és assegurar-se que aquell professional que li posarà les mans a damunt ho sigui realment. Això pot semblar una ximpleria, però per desgràcia són habituals els casos d'intrusisme en la nostra professió i existeixen fins i tot acadèmies privades que pretenen ensenyar tècniques que són competència dels fisioterapeutes a persones que no tenen aquesta formació; a cap fisioterapeuta li molestarà donar-te el seu nombre de col·legiat si l'hi demanes. Dic això perquè amb la darrera febre, molt positiva, de l'esport popular han sorgit molts d'oportunistes que pretenen entrar en l'àmbit de treball dels preparadors físics, fisioterapeutes o dietistes, tot i no disposar de la formació legalment necessària per fer aquestes feines, encara que cal destacar que de cada vegada surten més resolucions jurídiques contra els falsos professionals.
  • En resum: vull recomanar als que comencin a córrer que aprenguin a conèixer una mica millor el seu cos, això els evitarà segurament alguna molèstia o lesió; però si algun dia pateixen algun dels habituals entrebancs propis dels corredors, que acudeixin a un professional capacitat per tractar lesions. La salut és un tema prou seriós com per deixar-la en mans d'aficionats.

EDICIÓ PAPER 16/09/2018

Consultar aquesta edició en PDF