L’EDITORIAL

La joventut ens exigeix canvis en el model de les Illes Balears

Que el jovent assalariat de les Illes Balears necessiti invertir de mitjana el 136% del seu sou per poder pagar el lloguer d’un habitatge és, sens dubte, el símptoma de diversos problemes que pateix el nostre model socioeconòmic. Quan parlam de joves, no només parlam de gairebé un quart de la població balear, que és el pes que té en el padró, sinó que ens referim a la generació que ha de conduir el futur immediat d’aquestes Illes. Demà, 12 d’agost, és el Dia internacional de la joventut, i per aquest motiu a l’ARA Balears ens demanam avui de què és motor el nostre jovent i també, i sobretot, de què són víctimes, perquè és a partir de la diagnosi dels principals problemes que els afecten quan es poden engegar mesures per posar-hi remei.

Les persones que tot just s’incorporen al món del treball, que a les Illes són de les més joves de l’Estat -a causa dels elevats índexs d’abandonament escolar-, no són responsables ni de la precarietat laboral -sous insuficients i contractes temporals-, ni tampoc de la gran pujada dels preus de l’habitatge. Són les principals víctimes d’una situació que retarda molt les seves possibilitats d’emancipació, que és una de les portes d’entrada a l’edat adulta i que també crea una certa sensació d’estabilitat en l’autonomia individual. No ho podem permetre, entre d’altres coses perquè amb la inseguretat del seu present hi va la hipoteca del nostre futur com a societat. Urgeixen les polítiques per un habitatge accessible i les destinades a posar fi a la precarietat laboral, tant les que competeixen al govern de l’Estat com a l’autonòmic. No ens hem de cansar de denunciar que no només no s’actua en aquest sentit, sinó que de cada cop s’incrementen més els preus dels habitatges i també la inestabilitat i la manca de dignificació del treball.

Els joves ens exigeix un canvi de model socioeconòmic, però també els hem de demanar coherència en alguns aspectes, perquè a la vegada que els trobam motors de reivindicacions tan necessàries com per exemple les feministes, no podem passar per alt que la majoria es lliuren a actituds del tot estereotipades dins el masclisme més arrelat. Els ho hem de demanar però, sobretot, els hem d’educar des de la infantesa, preparant el camí perquè tothom pugui fer part d’una societat més igualitària i més justa.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 12/08/2018

Consultar aquesta edició en PDF