No sabem què hauria estat de les Balears i les Pitiüses sense els múltiples moviments ecologistes que han mobilitzat una part important de la societat fins a fer transversals els fonaments de la seva ideologia. No ho sabrem mai, malgrat que podem intuir-ho fent una passejada per la costa espanyola, majoritàriament construïda en el boom urbanístic anterior a la crisi. En altres indrets, només l’esquerra més conscienciada i radical ha defensat les teories que aquí hem sentit al PP quan no governa i, a vegades, quan governa i tot. Sense la força del moviment ecologista no s’entendria la normativa urbanística, fins i tot turística, promoguda per una dreta triomfant a les acaballes del segle passat.
Però, malgrat aquesta transversalitat dels principis ecologistes representats en els discursos oficials i les grans línies dels programes electorals, la degradació del paisatge, fruit del consum permanent del territori, no ha aturat en cap moment. Com la vella pintada parisenca, avui és el demà que ens prometeren (predigueren) ahir. El paisatge i la saturació actual són allò que fou titllat de discurs catastrofista per aquells que acusaven d’apocalíptics els ecologistes.
El model econòmic imposat per les grans corporacions i assumit amb resignació per gran part de la societat mostra les seves disfuncions amb tota la cruesa. Des de fa més d’una dècada, mentre augmenta el consum de territori i de recursos naturals i s’incrementen els vols en els nostres aeroports i els creuers en els nostres ports, descendeix la qualitat de vida dels balears. Per aconseguir els mateixos resultats, hem de fer cada vegada més esforços i, tot i així, el nostre PIB per càpita està per sota de la mitjana espanyola, a pesar que abans la liderava. Som més i més pobres.
És per això que la ciutadania, almenys la part més conscienciada, no ha abaixat la guàrdia, es manté vigilant i disposada a prosseguir la lluita. Les xarxes socials han permès un altre tipus d’organitzacions, potser més àgils i no necessitades de lideratges, que han aparegut els darrers anys. A vegades, comparteixen objectius locals i concrets amb els històrics moviments dominants. Altres, van més enllà i plantegen un discurs més global, més ideològic, del decreixement. Sigui com sigui, la lluita contra la degradació continua.
