Llei Montoro: derogar una normativa injusta o continuar ofegant els municipis
La Llei de sostenibilitat i racionalització de l’administració local, més coneguda pel nom de llei Montoro, es va aprovar el 2013, en plena crisi econòmica i financera, per limitar el marge d’actuació, o més aviat el marge d’endeutament, dels municipis espanyols, molts dels quals estaven arruïnats per una concatenació de gestions desastroses. Aquesta normativa, entre altres aspectes, impedeix que un consistori que acabi l’any amb superàvit pugui, l’any següent, destinar l’excedent a ampliar els serveis que dona a la ciutadania.
A Balears, l’Ajuntament d’Alcúdia té a la caixa 45,8 milions d’euros dels quals no pot disposar. Calvià hi té 28,74 milions d’euros i Eivissa i Manacor, uns 24 milions.
En total, els municipis de l’Arxipèlag sumen 400 euros que ara mateix estan immobilitzats. 400 milions que, traduïts en projectes públics, aportarien més serveis o, el que és el mateix, més benestar per als ciutadans.
Són 400 milions d’euros que esperen que el PP canviï la llei o que els mateixos ajuntaments que els tenen facin plans de sanejament que saben com fer.
Fa temps que tant les administracions locals com les comunitats autònomes exigeixen la derogació de la llei Montoro, que ja es va aprovar envoltada per una intensa polèmica.
I és que els requisits d’estabilitat pressupostària, els límits a les noves operacions de crèdit i el fet d’haver de destinar a amortització de deute i rescat financer el superàvit han deixat els municipis en una situació asfixiant.
Si l’objectiu de la llei és que “els municipis no acumulin un dèficit estructural”, una vegada que aquest s’ha assolit s’haurien de flexibilitzar les condicions que es posen als ajuntament perquè puguin fer les inversions més necessàries i urgents.
En tot cas, si el govern espanyol no confia en les entitats locals, com a mínim hauria de concretar i posar la lupa sobre aquelles que tenen més que acreditada la seva mala gestió i premiar les que sí compleixen amb els seus deures. Aquesta llei, a més de regular una situació ja superada, és injusta i peca del centralisme que inspira la majoria de les decisions de l’executiu de Rajoy. És hora que els municipis d’arreu de l’Estat s’aixequin contra una llei que ha de ser liquidada com més aviat millor. Es tracta d’autonomia, però també de justícia.
