Ara
04/11/2018

Els Estats Units trien entre donar ales a Trump o frenar-lo

2 min
Donald Trump durant el discurs d’acceptació de la candidatura republicana a Cleveland, en el qual va repassar el seu programa de govern.

BarcelonaDos anys després de la seva inesperada arribada a la Casa Blanca, els nord-americans tornen dimarts a les urnes per decidir si donen ales al projecte polític de Donald Trump o bé decideixen posar-li límits. Es tracta de les eleccions legislatives que es fan cada dos anys i en què es renova la Cambra de Representants –clau per a les polítiques internes– i un terç del Senat –important sobretot per a la política exterior i per si hi hagués un procés de destitució del president, un 'impeachment'–. Les enquestes auguren una victòria dels demòcrates, que recuperarien el control de la Cambra de Representants, i això ha activat Donald Trump, que s'ha posat al capdavant de la campanya dels republicans perquè no vol haver de xocar amb el Congrés cada vegada que vulgui aprovar una iniciativa.

Trump està fent servir la seva estratègia preferida: la campanya de la por als immigrants a través d'informacions falses i arguments demagògics, com el que representa un dels seus últims espots televisius, en què apareix un immigrant anomenat Luis Bracamontes, condemnat per haver matat dos policies, i que acaba amb la frase següent: "A qui més deixaran entrar els demòcrates?" El problema és que aquest discurs funciona, i les enquestes dels últims dies recullen una pujada en la intenció de vot dels candidats republicans gràcies a l'hiperactivisme de Trump.

Sigui com sigui, però, els Estats Units estan avui pitjor com a societat que abans de Trump. El país està partit en dos, i si bé és cert que es tracta d'una divisió històrica, la profunditat de l'esquerda és molt més gran. La raó és molt simple: l'estratègia de Trump es basa no a unir el país sinó a dividir-lo, no a crear un discurs inclusiu com el de Barack Obama sinó un de centrat en la discòrdia, a atiar l'odi al diferent, a dibuixar fronteres racials, culturals i econòmiques. I és sobre aquesta societat dividida i tancada, que desconfia de les institucions i els mitjans de comunicació tradicionals, que s'aferra a valors retrògrads com el dret a portar armes i que defensa la pena de mort, que Trump ha construït la seva actual hegemonia.

Per això és tan important que els demòcrates mobilitzin la seva base electoral, sobretot les dones –a rebuf del moviment #MeToo i les protestes contra l'elecció del jutge Kavanaugh–, els joves i les minories racials, per plantar cara al trumpisme des de la Cambra de Representants. En aquest sentit, candidatures com la d'Alexandra Ocasio-Cortez a Nova York representen una alenada d'aire fresc davant la vella guàrdia demòcrata i poden ajudar a posar les bases per fer fora Trump en les eleccions del 2020.

Els Estats Units han de decidir dimarts si volen ser un factor d'estabilitat mundial o, al contrari, un element generador de tensió, a la mercè de les decisions d'un personatge al qual ni tan sols els seus respecten perquè el consideren un perill. La història potser passarà factura als republicans per haver donat suport a Trump, però també és una responsabilitat històrica dels demòcrates derrotar-lo a les urnes i dibuixar una alternativa factible per d'aquí dos anys. Dimarts veurem si fan el primer pas per aconseguir-ho.

stats