La revolució laboral de Yolanda Díaz: guerra a la temporalitat i marxa enrere a la reforma del PP

MadridLa negociació entre el govern espanyol, els empresaris i els sindicats per modificar la reforma laboral ha agafat una velocitat de creuer. No hi haurà formalment una derogació de la reforma laboral que va aprovar el PP el 2012, però la ministra de Treball, Yolanda Díaz, planteja refer-la de dalt a baix. No es tracta només de mirar enrere per desfer els canvis que va introduir l’executiu de Mariano Rajoy, sinó que el govern de coalició, empès sobretot per Unides Podem, vol anar més enllà i ambiciona fer una revolució en matèria laboral. Díaz aspira a impulsar canvis legislatius per crear un nou marc de relacions laborals que contribueixi a crear ocupació. “És el que necessita el nostre país”, va defensar la vicepresidenta tercera dimecres al Congrés.

Díaz, una figura en ascens a Unides Podem i al si de l’executiu espanyol després de la renúncia de Pablo Iglesias, vol corregir els mals endèmics del mercat laboral espanyol, marcat per una elevadíssima temporalitat, i fer-ho en un temps rècord, amb l’acord dels agents socials, i protegint els drets dels treballadors. Les negociacions es fan en silenci, però els empresaris, en privat, recelen dels plans de la ministra de Treball. Amb o sense el seu acord, la reforma s’acabarà aprovant. No hi ha alternativa: Espanya s’hi ha compromès amb la Comissió Europea a canvi dels diners públics que finançaran el pla de recuperació i resiliència. Aquests són els punts clau de la reforma. 

Simplificació de contractes

Finalment el govern espanyol no proposa crear un contracte únic, però només n’hi haurà de tres tipus: un d'estable, un altre de temporal –acotat a situacions molt específiques i justificades– i un de formació, que servirà per a la inserció laboral dels joves. Segons l’executiu, la simplificació de contractes servirà per promoure “l’estabilitat de l’ocupació”.

Limitacions a la temporalitat

És un dels pilars de la reforma. Díaz proposa limitar els contractes temporals per acabar amb els abusos. Per fer-ho, establirà que la seva durada màxima sigui de sis mesos ampliables, "excepcionalment" i si així ho estableix el conveni col·lectiu sectorial, a un any. Actualment poden durar tres anys, ampliables a quatre per conveni col·lectiu. A més, els contractes eventuals només es podran establir per cobrir llocs de feina estructurals, ”per raons de caràcter productiu i organitzatiu". S’acaben els contractes d’obra i servei o els que s’utilitzen per a feines de caràcter estacional. Per garantir que només hi hagi contractes temporals justificats, l’acomiadament de treballadors amb contracte temporal no justificat es considerarà nul.

Convenis

Les empreses continuaran tenint la capacitat d’establir acords en matèria laboral amb els seus treballadors, però les qüestions més rellevants, com la durada de la jornada laboral i el salari base i els complements, quedaran fixades pel conveni sectorial. Només es podran modificar a través del conveni d’empresa si és per millorar-les. L’excepció seran les hores extraordinàries, que l’empresa podrà pactar amb els treballadors a través de la negociació col·lectiva si les paga o les compensa. 

L’executiu també preveu tornar a la ultraactivitat dels convenis. És a dir, que els convenis se segueixin aplicant automàticament encara que hagin caducat fins que es negociï un nou conveni. La reforma del PP limitava la pròrroga a un any.

ERTO estructurals

El govern espanyol valora molt positivament la figura dels expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTO) i assegura que han funcionat molt bé amb la pandèmia. Seguint aquest exemple, la idea és crear un ERTO estructural que serveixi com a mecanisme per evitar els acomiadaments. Si una empresa es troba amb dificultats financeres o de producció, es podria acollir a l’ERTO en comptes d’acomiadar els treballadors, fins que recuperi la normalitat. S’han de discutir amb els agents socials les condicions del mecanisme. 

Negociació a contrarellotge

Yolanda Díaz s’ha compromès a aprovar els canvis legislatius abans de finals d’any. Hi ha poc temps. El document està en plena negociació amb els sindicats CCOO i UGT, i amb la patronal espanyola, la CEOE, a qui la proposta de Díaz no agrada. “No es pot acceptar. No hi ha situació d’acord ni de lluny. La proposta del govern posa cap per avall el sistema de contractació”, lamenten fonts empresarials. La patronal treballa per presentar una proposta alternativa.