Vaques lleteres contra l’embargament comercial

Un pas endavant i un podria pensar que és al camp anglès o al cor dels Estats Units: un centenar de vaques lleteres ben alimentades s’alineen una al costat de l’altra en una instal·lació circular. Però a fora no hi ha camps verds, només sorra. Baladna és una granja lletera al desert, a 50 quilòmetres de Doha, la capital de Qatar. Darrere la granja hi ha molt soroll de construcció. Centenars d’obrers treballen en l’ampliació de la granja, construint graners i instal·lant ventiladors i vaporitzadors per refrescar l’ambient. “Cap d’aquestes vaques eren aquí fa un any”, diu John Dore, l’irlandès que s’encarrega de la direcció de l’estable.

Fa un any no hi havia necessitat que hi fossin. Fins al juny, Qatar importava llet d’Almarai, un conglomerat empresarial saudita. Després l’Aràbia Saudita i tres països àrabs més van tancar-li les fronteres per castigar Qatar per donar suport a grups islamistes i Al-Jazira, el grup de comunicació estatal que critica totes les monarquies del Golf excepte la de Qatar. De cop i volta, el país més ric del món va veure com se li tallaven els subministraments de menjar. Primer va mirar cap a Turquia i l’Iran per trobar un proveïdor que substituís el que fins llavors havia sigut el de sempre. Els venedors van haver de fer un curs in extremis de turc: els rètols dels súpers explicaven que süt significava llet.

Però ara venedors i compradors només miren el rètol estès de Baladna. La granja, fundada el 2013 per criar ovelles, va transportar 3.400 vaques Holsteins a Doha l’any passat. Al febrer uns milers més van arribar carregades en un vaixell. En pocs mesos la granja tindrà 14.000 vaques i Qatar serà autosuficient en productes làctics. Un litre de llet Baladna costa uns 2,2 dòlars, similar al litre de llet Almarai. I la companyia nacional també ven formatge, iogurt i laban, una beguda làctia fermentada. Les instal·lacions s’han convertit en una estranya atracció per als 2,6 milions de ciutadans i treballadors estrangers. Sopen en el seu restaurant o porten de pícnic els seus fills en un parc a prop. Està previst que l’empresa surti a borsa a finals d’aquest any amb un valor de fins a 550 milions de dòlars.

Plans per endurir el càstig

El bloqueig comercial s’acosta al seu primer any. Els saudites van pensar que el falcó Mike Pompeo, nou secretari d’Estat nord-americà, intervindria per endurir l’embargament. Però en el seu primer viatge a l’estranger va dir clarament que l’aixecaria. “N’estem farts”, diu un diplomàtic americà sobre un dels quatre Estats que estan bloquejant Qatar. “Els qatarians no són perfectes, però cap dels nostres socis al Golf ho són”.

Només són paraules. Amèrica pot estar desesperada, però no forçarà els saudites a posar fi al bloqueig comercial. I Qatar ha après a conviure-hi. Tot i gastar 40.000 milions de dòlars des que va començar, l’economia s’ha estabilitzat. El problema ha fet les empreses de Qatar més creatives. Hi ha arquitectes que sostenen que el ciment que ara importen des de l’Àsia és més barat i millor que el que els venien l’Aràbia Saudita o els Emirats Àrabs Units.

Els saudites estan determinats a aïllar els seus veïns. Alguns ho volen fer literalment i convertir Qatar en una illa. A l’abril els diaris saudites van anunciar un pla per obrir un canal d’uns 200 metres d’amplada a la frontera, per la qual cosa Qatar quedaria envoltada per aigua. Per molestar una mica més, els saudites també convertirien part de la frontera en un abocador de residus nuclears. Tot això costaria 750 milions de dòlars, una considerable quantitat només per molestar els veïns. El pla sona llunyà. Però, un altre cop, comportarà més vaques lleteres cap al desert àrab.