Economia 18/01/2018

La patronal oferirà una alça salarial de fins al 2% amb un 1% variable

Els empresaris només cedeixen en la part variable i es donen fins al març per arribar a un acord

Júlia Manresa
3 min
El govern espanyol, la patronal i els sindicats han signat l'acord per l'augment condicionat del salari mínim fins el 2020

MadridAhir les patronals CEOE i Cepyme havien de concretar quina seria la seva nova oferta als sindicats, però finalment totes dues organitzacions empresarials van optar per no concretar les xifres oficialment i assegurar que el març serà la data límit per mirar d’arribar a un acord amb els sindicats. Tot i això, fonts de la patronal citades per Efe aclareixen que la proposta que la patronal portarà a la propera reunió serà d'un increment de fins al 2% amb un 1% variable lligat a la productivitat, la flexibilitat horària o la jornada. De moment, la primera reunió de l’any amb CCOO i la UGT està fixada per al 25 de gener, i és llavors quan els empresaris asseguren que faran arribar les seves propostes concretes als representants dels treballadors.

Durant tot l’any passat no hi va haver acord i, segons un portaveu de la CEOE, ara s’ha fixat el març com a data límit i d’acord amb els sindicats per evitar que es torni a dilatar més l’acord. Tot i això, la patronal torna a endarrerir la concreció de la seva proposta, que s’havia de conèixer ahir. Segons el comunicat que van fer públic ahir les dues patronals, la seva oferta “s’anirà precisant a mesura que avanci la negociació”. Això sí, recorden que ja van avisar els sindicats que aniria “en línia” amb l’any anterior, quan van proposar un increment general dels convenis d’entre l’1,2% i el 2%, més mig punt addicional en alguns casos. Aquesta proposta, però, va ser considerada totalment insuficient per les organitzacions representants dels treballadors i l’any 2017 es va tancar sense acord. Per això, la patroal ha decidit ampliar la forquilla per la part variable, un factor que lligaria l'augment a factors diversos menys difícils de concretar.

Així doncs, la reunió de la junta de la CEOE va acabar sense concretar res de nou. Només amb la insistència dels empresaris en un discurs que ja han anat mantenint els últims anys: que cal vincular l’augment salarial a la productivitat de les companyies. De fet, diverses veus del sector empresarial ja han anat repetint la necessitat que la millora dels resultats es traslladi als treballadors, com ho va fer ahir mateix el BBVA Research. I la mateixa ministra d’Ocupació, Fátima Báñez va instar les parts a arribar a un acord i va assegurar que “és hora d’apujar els salaris”. Però, com la CEOE, cap d’aquestes veus concreta xifres.

Reclamacions oposades

“CEOE i Cepyme manifesten la seva màxima disposició a arribar a un acord amb els sindicats UGT i CCOO per a un acord d’una durada no inferior a dos anys”. Amb aquest preàmbul comença l’escrit de CEOE i Cepyme que acaba per deixar la situació en el mateix punt on era el dia anterior.

A principis de setmana el secretari general de CCOO, Unai Sordo, deixava clar que la seva demanda és un augment que superi el 3%. I, a més, Sordo va manifestar la seva intenció de demanar que els sous més baixos creixessin encara amb més força que la resta. Abans, la UGT també havia demanat que els sous més baixos dels convenis siguin sempre de 1.000 euros, acceptant així que l’acord no reculli un increment mínim. Mentrestant, però, els empresaris insisteixen que “l’acord no s’ha de limitar a una negociació de les bandes salarials, sinó que també s’han de pactar tots els temes relacionats amb la productivitat”. Un punt de vista similar al que ha aplicat el ministeri d’Hisenda amb els funcionaris o el govern en el cas del salari mínim, pactant un increment salarial en funció del creixement de l’economia.

De moment, els precedents del 2017 fan pensar que el primer trimestre del 2018 continuarà sense acord salarial, ja que fins ara s’han anat prorrogant les decisions sense arribar a cap acord i la CEOE ja ha avisat que les negociacions es poden allargar fins al març. Però és la primera vegada que es fixa una data límit per intentar evitar que es repeteixi la mateixa situació, tal com aclareixen des de la patronal.

LES PROPOSTES DE LA DISCÒRDIA


3%: És l’augment aproximat que reclamaven els sindicats, tot i que aquest 2018 encara no han donat la xifra

1,2%-2%: És la forquilla que va proposar la patronal l’any passat, amb mig punt variable en funció del cas. Aqust any es mantenen en la pujada de fins al 2% però amplien el variable un 1% en funció de factors com la productivitat o els horaris.

stats