Tres dècades d’incentius: la clau de l’èxit de Noruega amb el cotxe elèctric
El 48% dels vehicles que s’hi venen no emeten emissions
MalmöNoruega s’ha erigit com el cas paradigmàtic d’una exitosa transició cap a la mobilitat elèctrica després d’haver-se consolidat com el líder mundial en vehicles de zero emissions. Tot i que no és el país amb més cotxes elèctrics circulant (països molt més grans com la Xina o els Estats Units el superen en números absoluts), sí que lidera els rànquings de quota de mercat d’aquest tipus de vehicles sobre el total de les vendes, que no para de créixer i ja s’acosta al 50%.
De tots els cotxes venuts a particulars l’any passat, un 42% van ser elèctrics i, si hi sumem els híbrids, el percentatge arriba al 68%. Durant la primera meitat d’aquest any, les xifres encara són més elevades: un 48% de les vendes han estat de vehicles purament elèctrics, i un 30% híbrids, cosa que deixa una quota de mercat marginal, del voltant del 20%, als cotxes amb motor dièsel i gasolina. Un exemple il·lustratiu del pes dels elèctrics a Noruega és el fet que el cotxe més venut l’any passat va ser el Tesla Model 3.
Quina ha estat la clau de l’èxit? Bàsicament, els substancials incentius econòmics que els diversos governs del país escandinau han anat introduint des de la dècada dels 90 amb la intenció que els cotxes elèctrics fossin tan o més competitius que la resta. El principal benefici per als compradors d’aquest tipus de vehicle és que s’estalvien el 25% d’IVA i l’impost de matriculació, que té un percentatge gradual en funció de les emissions contaminants. Això fa que el mateix model en versió elèctrica sigui fins i tot més barat que amb motor dièsel o benzina. A més, des de principis del mil·lenni es van anar introduint altres mesures, com ara l’aparcament gratuït en zones públiques, la possibilitat de circular pel carril bus i l’exempció de pagament de peatges i ferris.
A banda de les ajudes públiques, el cost de l’energia també hi té un paper destacat. Malgrat ser el principal productor de petroli de l’Europa occidental, pràcticament el 100% de l’energia consumida a Noruega es genera en plantes hidroelèctriques, cosa que fa que la càrrega de les bateries sigui més barata i també més ecològica que en altres països.
El debat actual gira al voltant de fins quan es podran mantenir aquestes ajudes, que tenen un cost anual per a les finances públiques d’uns 13.500 milions de corones l’any (uns 1.260 milions d’euros), segons el govern. De fet, les autoritats locals ja fa tres anys que poden introduir tarifes d’aparcament, peatges i ferris per als vehicles elèctrics, tot i que el preu ha de ser, com a màxim, la meitat del que s’aplica als cotxes convencionals. Pel que fa a les exempcions fiscals, l’actual govern conservador ha decidit mantenir-les durant el que queda de legislatura, que expira la tardor de l’any que ve.
“L’exempció de pagar l’IVA és el més important perquè els cotxes elèctrics siguin competitius”, afirma a l’ARA Petter Haugneland, secretari general adjunt de l’associació d’usuaris de cotxes elèctrics (Norsk Elbilforeningen). Tot i que és conscient que “no durarà per sempre”, considera que ara és massa aviat per retirar aquesta mesura i que cal esperar que els vehicles de zero emissions siguin competitius per si mateixos, cosa que s’aconseguirà quan el cost de produir les bateries es redueixi i també quan hi hagi molts més models al mercat.
L’objectiu d’aquest país nòrdic (aprovat pel Parlament l’any passat) és que a partir del 2025 tots els cotxes nous que es venguin siguin de zero emissions. “Potser quan estiguem molt més a prop d’aquest objectiu és quan es podrà començar a plantejar la retirada gradual dels incentius”, indica Haugneland. Admet que és una fita molt ambiciosa, i considera que el principal obstacle ara mateix és la reduïda gamma d’elèctrics.
La qüestió és si l’exemple de Noruega és extrapolable. Haugneland argumenta que “qualsevol altre país pot fer-ho”, i rebutja l’argument sovint esgrimit que els incentius han estat possibles gràcies als beneficis aportats pel petroli. Segons ell, la major part dels diners destinats a promoure el cotxe elèctric provenen d’un sistema impositiu que grava els vehicles en funció del que contaminen. “Es tracta de gravar el tipus de cotxes que no vols i incentivar el que no contamina”, explica. “El problema de molts altres països és que els cotxes de gasolina i dièsel encara són massa barats”, lamenta.
