Els treballadors illencs perden un 12% de capacitat de despesa en 5 anys

PalmaLa capacitat de despesa procedent dels salaris dels ciutadans de Balears ha baixat més d’un 12% en només 5 anys. El resultat de comparar els rendiments del treball entre 2009 i 2014, que arrosseguen una pèrdua del 4,9%, amb l’increment del cost de la vida (IPC) durant el mateix període, amb una pujada del 8%, suposen exactament que els illencs tenen el 12,94% menys de recursos generats pel treball per fer front a les seves despeses.

Les dades han estat elaborades i analitzades per la Fundació Gadeso en una nova edició de la seva publicació Temes, que estarà disponible aquest dissabte, i combina la informació de l’Agència Tributària amb la d’altres organismes públics.

Els balears han cobrat 709 milions d’euros menys el 2014 que 5 anys abans, segons les dades de les declaracions de renda de les quals disposa l’Agència Tributària, fet que suposa una pèrdua d’un 8,3% dels ingressos derivats de la feina. En termes absoluts, el 2009 els balears varen percebre 8.558 mil milions d’euros en salaris, mentre que l’any passat en declararen només 7.849, en un descens constant i continuat any rere any, segons les conclusions de la Fundació Gadeso.

Baixa el salari mitjà

El salari mitjà dels treballadors de Balears ha baixat des de 2009, quan era de 18.144 euros. El darrer any complet disponible, lògicament, és el 2014, en què la xifra mitjana és de 17.247. Malgrat la pèrdua, queda el relatiu conhort d’observar que des de 2012 la baixada és pràcticament insignificant, a diferència dels primers anys de la crisi.

En tot cas, la recuperació salarial no guaita per cap de les estadístiques que ha analitzat la Fundació Gadeso. Els seus tècnics adverteixen que s’ha produït una preocupant devaluació salarial, “una estratègia que, en el període 2009-2014, ha provocat una important pèrdua mitjana, gairebé del 13%, de la capacitat adquisitiva dels salaris. Aquesta retallada ha tingut especial repercussió en els salaris més baixos, la qual cosa ha esdevingut un element clau en el procés d’empobriment de les classes mitjanes i mitjanes-baixes i de creixement de les desigualtats”, afirmen.

L’única dada positiva de l’informe és la lleugera recuperació del nombre mitjà d’assalariats durant el 2014, quan se’n varen registrar un total de 455.110, fet que suposa prop de 10.000 més que el 2013. En tot cas, encara queden lluny els més de 471.000 que hi hagué d’alta el 2009.

Pels especialistes de la Fundació Gadeso, no es pot perdre de vista que mentre els treballadors anaven perdent poder adquisitiu, els governs han aprovat una sèrie de mesures que en cap cas han permès compensar els treballadors, i molt menys els aturats, de l’increment de la precarietat, ans al contrari. “Com la pèrdua de renda salarial s’ha produït en un context d’implementació d’un ampli conjunt de mesures anticrisi basades en les polítiques d’austeritat neoliberal, ha contribuït a l’agreujament de la descohesió social”, afirmen.

Balears és a més una de les comunitats autònomes amb els salaris més baixos de l’Estat, una situació que no canvia des de fa dècades. Per si fos poc, els assalariats s’han d’enfrontar a uns elevats costos de vida, motivats en part per la demanda de ciutadans estrangers amb rendes altes. Aquesta disfunció provoca qu els illencs hagin de pagar un pis nou o de segona mà a preus de comunitats autònomes com el País Basc, on es cobra molt més de mitjana.