El forat de l’absentisme laboral

A Catalunya 154.000 persones falten a la feina diàriament, 41.200 sense cap justificació

Fins a 154.000 persones cada dia no van a la feina a Catalunya, amb causa justificada o no. Aquesta xifra la treu de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) l’empresa de recursos humans Randstad, que ha elaborat un informe sobre l’absentisme laboral a Espanya. L’estudi conclou que de les 154.000 persones que no van a treballar cada dia a Catalunya, 41.200 empleats ho fan sense cap justificació.

La xifra és alta, però Catalunya se situa precisament en la mitjana espanyola. Amb una mitjana d’absentisme del 4,5% dels treballadors que no van anar a la feina el tercer trimestre del 2018, Catalunya té vuit comunitats per sobre i vuit més per sota. Les dades demostren (vegeu el gràfic) que les comunitats més absentistes són les del nord: el País Basc, Castella i Lleó, Astúries, Galícia, Navarra, l’Aragó i Cantàbria són unes de les més absentistes. Només hi ha una excepció: la Rioja tot just arriba al 4%. D’altra banda, les Balears -amb un 3,8%- i la Rioja i Madrid -totes dues amb un 4%- van registrar les millors taxes.

Les dades d’absentisme laboral indiquen que al tercer trimestre es van perdre a Catalunya 70 milions d’hores de feina. A Espanya, la xifra supera els 396 milions d’hores de feina. En l’àmbit espanyol, de mitjana, cada dia 873.000 treballadors no van a la feina, 234.000 dels quals sense cap justificació.

A Catalunya, la indústria va ser el sector en què es van registrar les taxes d’absentisme més altes, del 4,8%, mentre que a l’altre extrem hi ha la construcció, amb el 3,3%. En el sector serveis va ser del 4,5%. Malgrat que Catalunya se situa en la mitjana de l’absentisme laboral a Espanya, és un dels llocs on va augmentar menys, només el 0,06% durant tercer trimestre del 2018 respecte al mateix període de l’any anterior. Un creixement que només va ser més baix a Múrcia (0,05%), Cantàbria (0,03%) i Madrid (0,02%).

I tot que l’absentisme laboral general a Catalunya va augmentar el 2018, quan es comptabilitzen només les faltes a la feina injustificades -sense baixa- es va registrar un descens del 0,22%. Només a Galícia (-0,28%) va baixar més l’absentisme laboral sense justificació o baixa del treballador.

Segons l’estudi, de les 154.095 persones que cada dia no es presenten al lloc de feina a Catalunya, 112.884 tenen la baixa -incapacitat laboral transitòria- i 41.211 no. En percentatges, Catalunya no és al capdavant d’Espanya, però en xifres absolutes, com que té més població activa, sí. Així, si a Catalunya més de 154.000 persones falten diàriament a la feina, la següent comunitat amb més absències és Andalusia, amb 128.024. I en absentisme sense justificar, Madrid, amb 33.392 faltes diàries al lloc de feina, és la segona comunitat en termes absoluts per darrere de Catalunya, que en comptabilitza 41.211. En hores de feina perdudes, Catalunya també és líder, amb 70 milions, seguida d’Andalusia amb quasi 57 milions i Madrid, que s’acosta als 56.

Les dades reflecteixen el que es denomina efecte crisi en l’absentisme laboral. El comportament dels treballadors, segons aquest efecte, té a veure amb la situació econòmica laboral. Així, un estudi d’Adecco, una altra empresa de recursos humans, constatava que l’absentisme laboral va anar augmentant els primers anys 2000, fins a assolir el màxim el 2007, però després va caure a mínims durant la crisi, per tornar a créixer a partir del 2014. L’estudi d’Adecco constatava que la taxa d’absentisme per incapacitat temporal, causada per malalties i accidents professionals, s’havia disparat un 32% des del 2014. A més, aquest informe destacava que l’absentisme per incapacitat transitòria era més elevat entre els treballadors més joves.

“L’ABSENTISME ÉS UN BON INDICADOR QUE EL CICLE ECONÒMIC MILLORA”
J. García Montalvo, catedràtic de la UPF

1. Per què creix l’absentisme laboral amb la millora econòmica?

L’absentisme és un bon indicador de la millora del cicle econòmic. Ara està a nivells molt alts.

2. Per què l’absentisme té relació amb el cicle econòmic?

Si es pregunta als sindicats, diran que quan les coses van malament els treballadors van a treballar encara que estiguin malalts. Els empresaris ho veuen al revés, i diran que quan les coses van bé els treballadors se senten més segurs a la feina i per això són més laxos a l’hora de decidir no anar a treballar. Però la correlació entre crisi i menys absentisme, i millora i més absentisme, també es produeix en el cas dels funcionaris, als quals en principi el cicle econòmic no els afecta perquè tenen seguretat laboral.

3. Com pot ser que tanta gent falti a la feina sense tenir la baixa laboral?

Un dels aspectes que s’hauria de tenir en compte és la possibilitat que s’incloguin en aquest apartat els dies per a assumptes propis que tenen els funcionaris. Això explicaria l’alt nombre de treballadors que falten al lloc de feina sense una justificació. A més, amb la crisi es van retallar aquests dies d’assumptes propis i ara s’han recuperat. Aquesta disposició de dies per a assumptes propis també es produeix en algunes grans empreses, que els tenen reconeguts per conveni. Però es fa estrany pensar que hi hagi gent que falti a la feina sense una justificació.

EDICIÓ PAPER 20/07/2019

Consultar aquesta edició en PDF