Publicitat
Publicitat

MERCAT DE TREBALL

Un terç dels empleats de la llar estan desprotegits a Espanya

La regularització impulsada el 2012 s’ha quedat a mig camí i perjudica especialment les dones

Un de cada tres empleats de la llar a Espanya està relegat a l’economia submergida i treballa sense cap mena de cobertura social, segons l’informe que l’Organització Internacional del Treball (OIT) va publicar ahir. El procés de regularització del treball domèstic que va emprendre el govern espanyol el 2012 va servir perquè creixés el nombre de persones cotitzants a la Seguretat Social. Si llavors només un 42% d’aquests treballadors estaven coberts, l’any passat ho estaven el 70%. I si el 2011 hi havia 250.000 afiliats a la Seguretat Social d’un total de quasi 700.000 persones ocupades a Espanya en aquestes feines, l’any passat la xifra era de quasi 425.000 cotitzants d’un total de 614.000 ocupats.

Veient l’informe, però, encara hi ha un 30% d’empleats de la llar que estan exclosos de cobertura i això fa que continuï sent una de les activitats econòmiques en què més impera la desprotecció, lamenten els sindicats. “Després d’un primer pic de nous afiliats, la xifra de regularitzacions s’ha estancat”, explica a l’ARA Antonia Ortega, que és la secretària del sector de la neteja i els serveis a les persones de la UGT de Catalunya. Encara hi ha molts treballadors, i especialment treballadores (que són majoria al sector), que treballen en negre o cotitzen per moltes menys hores de les que fan, assegura Ortega.

Tot i que l’informe no separa per comunitats autònomes, les dades oficials indiquen que el nombre d’empleats de la llar no ha augmentat de la mateixa manera a Catalunya que a la resta de l’Estat. En concret, les estadístiques de la Seguretat Social apunten que el creixement de regularitzats al Principat ha sigut de només el 22%, en passar de 56.700 persones ocupades en aquest sector a poc menys de 70.000. En canvi, l’increment a Espanya ha sigut del 50%, per sota de les estimacions de l’OIT, tot i que hi ha diferències metodològiques que ho expliquen.

Sense dret a l’atur

L’OIT critica que Espanya hagi deixat la feina a mitges i no hagi reconegut el dret dels treballadors de la llar a cobrar l’atur. La regularització del col·lectiu fa quatre anys va consistir a crear un sistema especial dins del règim general de la Seguretat Social com passa a la majoria de països de l’Europa Occidental. En el cas d’Espanya, el sistema especial els garanteix quasi totes les prestacions, però amb excepcions com la del dret a l’atur. Un empleat de la llar pot cobrar invalidesa i genera dret a prestació per jubilació, però està desprotegit davant la desocupació. Espanya encara ha de ratificar el conveni de l’OIT que estableix que s’han d’ampliar els drets dels treballadors fins a equiparar-los amb la resta.

La llei diu que és obligatori donar-se d’alta a la Seguretat Social quan es treballen, com a mínim, 60 hores al mes amb un mateix client. El problema és que molts cops aquests treballadors fan feina per a múltiples llars que, en teoria, s’haurien de coordinar perquè el treballador pogués regularitzar la feina i sortir de l’economia submergida. Això, i el fet que recaigui sota la responsabilitat de l’empleat i no de qui el contracta fer tots els tràmits amb la Seguretat Social, són esculls que, segons l’OIT, expliquen que tot i la regularització encara persisteixi un gruix important de desprotegits.

Amb aquest canvi de normativa, Espanya va aconseguir posar-se al nivell dels països del seu entorn en protecció dels empleats domèstics, com França. Un esglaó per sota se situen altres països desenvolupats però, amb diferència, el nombre de treballadors de la llar desprotegits més gran són a l’Àsia i l’Amèrica Llatina. En molts països d’aquestes regions ni tan sols existeix la protecció als empleats de la llar.

I és precisament a l’Àsia on es concentra la part més important dels 67 milions d’empleats de la llar que hi ha a tot el món. D’aquests, 60 milions no tenen cap tipus de protecció, fet que eleva la precarietat al 90% d’aquests empleats a tot el món. I tot plegat genera una desigualtat de gènere, perquè el 80% de les persones que treballen en aquest sector -al voltant de 54 milions- són dones.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 10/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF