Les tecnològiques ignoren el gest de Facebook
Defensen les seves estratègies fiscals malgrat que la xarxa social començarà a tributar a Espanya
Madrid / BarcelonaSi hi ha un àmbit que s’ha vist sobrepassat per la tecnologia són les lleis. La privacitat, la pirateria i la fiscalitat són aspectes que el món digital -i sobretot internet- han convertit en els grans maldecaps de la majoria de països desenvolupats, que han vist com els avançaven per la dreta i sense cap possibilitat de remuntar. Però en un context global en què la majoria d’aquests estats fan curt d’ingressos i llarg de despeses, veure com l’enginyeria fiscal d’aquestes empreses (i també d’altres grans multinacionals) els fa perdre milers de milions d’euros els està fent despertar. Poc després que Brussel·les hagi fet pagar 13.000 milions d’euros a Apple, Facebook anuncia que el 2019 desmuntarà la seva estructura fiscal amb centre a Irlanda per començar a tributar al país corresponent.
El cas de Facebook és un dels més notables perquè la xarxa social fins ara ha arribat a declarar pèrdues de fins a mig milió d’euros a Espanya a través de la seva filial Facebook Spain, que en realitat només presta serveis de venda i màrqueting a la matriu que té a Irlanda i que acaba facturant el negoci espanyol. El mateix fa (encara) a la resta de països.
El gest de Facebook posa pressió a la resta d’empreses del sector, però de moment cap sembla tenir la intenció de sumar-s’hi. Els paradise papers van revelar que Google i Uber -a més de centralitzar les facturacions a través del pagament de royalties a filials en països de baixa pressió fiscal- han utilitzat també illes com les Bermudes i Jersey. Preguntada per aquest diari, Google no ha volgut respondre. Uber, que només va declarar uns ingressos de 83.401 el 2016 a Espanya i en va pagar 28.395 d’impostos, també centralitza la seva activitat a Uber International Holding BV a Holanda. L’empresa s’ha limitat a recordar que compleix la llei i que amb el que tributen els conductors, el 75% dels seus ingressos es queden a Espanya.
En el cas d’Airbnb, l’empresa assegura a l’ARA en un comunicat que “compleix amb la regulació i paga tots els impostos corresponents als llocs on treballa”. La plataforma de lloguer turístic explica que la seva oficina espanyola ofereix serveis de màrqueting i, per tant, paga els impostos aplicables a aquesta activitat, com ara l’IVA. Tot i això, la realitat és que les comissions que ingressa pels lloguers -la seva veritable font d’ingressos- van a Irlanda.
També hi ha Amazon, que a l’octubre va rebre una sanció de 250 milions de Brussel·les per eludir impostos. Insisteix que ja paga “tots els impostos aplicables a cada jurisdicció” i que la filial a Espanya va començar a funcionar el 2015.
Un simple gest o un precedent?
Segons Mark Zuckerberg, el canvi de política serveix per “ajudar els anunciants locals”, però segons el president del Consell General d’Economistes, Valentí Pich, és un preludi del que anirà passant a partir d’ara. Segons aquest expert en fiscalitat, els estats no poden permetre’s deixar d’ingressar aquests diners i per això han començat a prendre mesures. “L’avantprojecte de llei europeu per homogeneïtzar l’impost de societats i fer que les empreses el paguin segons la seva xifra de negoci està en marxa, només falta la voluntat política”, aclareix. Fonts del sector tecnològic recorden que sempre que s’ha portat a votació, Holanda i Irlanda han fet servir el seu dret de veto.
Per a Albert Sagués, fiscalista i professor de la Universitat Pompeu Fabra, “Facebook ha decidit tornar a anar per davant dels governs i avançar-se abans que arribin més litigis”, explica l’acadèmic. Però creu que quedarà en un “gest” per tranquil·litzar Europa. En la seva opinió, el problema és que les noves empreses digitals tributin en un sistema “pensat per al segle XIX”. L’expert recorda que la tributació s’acostuma a basar en l’establiment on l’empresa té una seu fixa. Amb la venda online, la geolocalització dels ingressos és cada cop més ambigua.
De fet, tributar a través d’una seu irlandesa no és un cas reservat a les empreses d’internet. Moltes de tradicionals que han adaptat el seu model al món online també fan servir aquesta mena d’esquemes. Per exemple Inditex, que compta amb una societat a Irlanda a través de la qual factura el negoci virtual als Estats Units, el Japó i el Canadà. Fins al 2012, el grup fundat per Amancio Ortega també hi tributava les comandes per internet dels mercats europeus. Les va traslladar a Espanya quan va sortir a la llum. Es calcula que només les multinacionals nord-americanes eludeixen uns 100.000 milions de dòlars cada any a través de paradisos fiscals.
Factura deu cops menys que Bon Preu
L’any passat Google va pagar poc més de 6 milions per l’impost de societats a Espanya. El cercador factura la major part dels seus ingressos a la seva filial irlandesa, cosa que fa pràcticament impossible esbrinar quin és el seu negoci real. El 2016 només va declarar unes vendes de 92 milions a l’Estat i un benefici de 19 milions. Per fer-se’n una idea, Bon Preu factura 1.000 milions a l’any.
Uber
Uber
Filials a Holanda i les Bermudes
La plataforma de conductors a demanda no ha rebut cap sanció per elusió però fa servir tècniques semblants i ha aparegut fa poc als paradise papers per haver fet servir una filial a les Bermudes. A Espanya, el 2016 va pagar menys de 30.000 milions en impostos perquè només hi declara els ingressos per publicitat i no els que aconsegueix a través dels conductors.
Només 7 milions d’ingressos
El 2016 Facebook només va pagar 182.775 euros per l’impost de societats a la Hisenda espanyola. De fet, la seva societat a l’Estat va declarar unes pèrdues de prop de mig milió d’euros (després de reformular els comptes que inicialment presentaven un benefici de 287.135 euros). La xarxa social més poblada només va ingressar 7,8 milions a Espanya.
Airbnb
Airbnb
Els ingressos del lloguer, a Irlanda
La filial espanyola d’Airbnb és diu Airbnb Marketing Services SL, un cognom que no és casual. Aquesta societat només fa serveis de màrqueting i, per tant, només paga impostos per aquesta activitat. L’any passat va acollir 5,4 milions de viatgers a Espanya però només va fer constar un benefici de 136.000 euros. Per al lloguer d’aquests viatgers va tributar a Irlanda.
Amazon
Amazon
Sanció de 250 milions d’euros
Tot i que Amazon defensa que “paga tots els impostos aplicables a cada jurisdicció” i recorda que fa dos anys que té filial a Espanya per facturar-hi el negoci, Brussel·les la va forçar a tornar 250 milions d’euros a Luxemburg aquest setembre, acusant també Luxemburg d’atorgar-li avantatges fiscals il·legals que permetien que no tributés tres quartes parts dels beneficis.
Inditex
Inditex
Filials online a l’ombra irlandesa
Encara que les tecnològiques són les reines de l’elusió fiscal amb Apple al capdavant, empreses tradicionals com Inditex també han optat per tributar a Irlanda els seus beneficis online. Fan servir la societat ITX Fashion Retail per facturar les vendes per internet que genera al Japó, els Estats Units i el Canadà. El 2015 li va reportar un benefici de 54 milions d’euros, segons El País.
