Ha arribat el moment de llançar diners des d’un helicòpter

Aquest és un extracte d'un article publicat a la web voxeu.org

La ràpida expansió del coronavirus a molts països és un repte majúscul [...]. Cal una resposta ràpida i ben focalitzada que sigui proporcional a la mida del repte amb l’objectiu de minimitzar els efectes econòmics indirectes (i probablement més persistents) de la crisi del coronavirus. Un enfocament seria que els governs intervinguin i proporcionin a les empreses afectades (i als treballadors autònoms) diners per poder seguir pagant nòmines i despeses inevitables sense augmentar els seus passius financers. Aquesta ajuda, idealment, hauria de ser una transferència durant el període d’inactivitat forçada i no s’hauria de tornar. Una part d’aquesta ajuda hauria de ser en forma d’immediata i permanent desgravació fiscal.

Desafortunadament, aquesta estratègia tan sols transferiria el problema cap als governs, que es veurien obligats a apujar els impostos (i augmentar així la càrrega de les famílies i les empreses, cosa que seria contraproduent) o a demanar prestat als mercats de capitals i endeutar-se (i, per tant, en el futur haurien d’augmentar els impostos). [...]

Una eventual compra massiva de deute acabada d’emetre pel banc central sens dubte facilita la seva absorció, però no evita l’augment dels nivells de deute dels governs, amb el risc de fer insostenibles les finances públiques d’alguns països.

L’alternativa

Afortunadament, hi ha una alternativa que no consisteix ni en apujar els impostos ni en elevar el deute públic, però és una alternativa que ha sigut tabú durant molt de temps entre els economistes i els responsables polítics i institucionals: consisteix en el fet que el banc central doni diners de manera directa, sense obligació de retornar-los [...]. Una intervenció comunament coneguda (entre els economistes) com a helicopter money.

Normalment, només els bancs i els governs tenen un compte al banc central. En el context actual el banc central podria donar crèdit al compte del govern (o governs, en el cas del BCE) equivalent al valor de les transferències addicionals i durant el temps que duri el programa. [...]

Cal tenir en compte que aquesta transferència des del banc central fins als governs seria el mateix que si el banc central comprés deute d’aquell govern i, acte seguit, es cancel·lés el deute. D’aquesta manera, aquell passiu hauria desaparegut per al govern en qüestió.

Aquesta intervenció genera un seguit de problemes. En primer lloc, està clar que hi ha nombrosos reptes d’implementació a l’hora d’adoptar una política com aquesta, incloent-hi la necessitat de determinar (ràpidament) la quantitat que cada empresa té dret a rebre. Però aquests problemes semblen menys importants si els comparem amb el repte macroeconòmic al qual s’enfronten molts països, i es poden superar si hi ha prou determinació política. [...]

Les intervencions fiscals finançades amb diners són una eina poderosa. Les advertències mencionades més amunt suggereixen que les institucions haurien de recórrer-hi només en situacions d’emergència, quan altres opcions estiguin destinades a ser ineficaces o a comportar conseqüències indesitjades, sigui ara o més endavant (per exemple, una crisi de deute en el futur). Desafortunadament, la situació d’emergència ja la tenim a sobre nostre, provocada pel coronavirus. Si alguna vegada ha sigut el moment del helicopter money, aquest moment és ara.

EDICIÓ PAPER 01/08/2020

Consultar aquesta edició en PDF