BRETXA SALARIAL

Els sous són un 15% inferiors a les empreses amb més dones que homes

Un estudi de l’OIT demostra que la bretxa salarial comença a partir dels 30 anys, quan es tenen fills

Les dones que treballen en empreses espanyoles cobren de mitjana un 14% menys que els homes, un percentatge que pot arribar al 35% en el cas dels salaris més elevats. Un informe de l’Organització Internacional del Treball (OIT) torna a cridar l’atenció sobre el fenomen de la bretxa salarial, però a més l’estudi aporta una dada nova que deriva de la bretxa: a les empreses europees més feminitzadades, on les dones suposen més de la meitat de la plantilla, els salaris de tots els treballadors són un 15% més baixos que a les empreses amb majoria d’homes.

És a dir que a les companyies amb més dones, fins i tot els homes cobren menys per fer la mateixa feina que en una companyia semblant que tingui majoria d’homes a la plantilla. Un treballador europeu -home o dona- d’una empresa on predominin les dones cobrarà de mitjana uns 3.500 euros menys bruts anuals “comparat amb treballadors que exerceixen la seva feina en empreses de productivitat semblant però amb menys dones a la plantilla”, afirma l’autora de l’estudi, Rosalía Vázquez. “La bretxa s’aguditza en empreses feminitzades”, apunta. Per arribar a aquesta conclusió, l’OIT ha estudiat els sous d’un milió d’empreses de països europeus, entre els quals Espanya, de més de nou empleats.

Donar valor a la feina de la dona

La situació és conseqüència de la bretxa salarial. “Calen polítiques que ajudin la dona a tenir una situació més equitativa al mercat laboral. S’ha de donar valor a la feina de les dones”, reclama Vázquez. Si homes i dones tinguessin igualtat salarial no tindria lloc el fenomen dels sous més baixos en empreses feminitzades, explica. La bretxa salarial a escala mundial se situa per sobre del 20%, i en el 15,5% si només tenim en compte els països rics, segons les dades de l’OIT.

En el cas d’Espanya, les dades demostren que la maternitat és un factor clau -però no l’únic- per explicar la diferència salarial entre homes i dones. Abans dels 30 anys la diferència és del 4%, però el salt s’agreuja quan les dones tenen fills. A partir dels 30 la bretxa ja és del 10%, i als 40 la xifra arriba al 15%. A partir dels 60 anys les dones cobren un 23% menys. “En el moment que la dona entra en el cicle reproductiu té tendència a abandonar el mercat laboral. I després el mercat no l’ajuda a tornar”, subratlla Rosalía Vázquez.

Les dades demostren no només que en conjunt els homes tenen un sou mitjà més alt que les dones -que es pot explicar per molts factors- sinó també que per fer una feina similar el sou mitjà dels homes també se situa per sobre del de les dones. És habitual, apunten els experts, que en una mateixa empresa i per fer una feina de la mateixa categoria, ells cobrin més que elles.

Alguns països han optat per imposar per llei la transparència salarial a les companyies per acabar amb la discriminació. El 2017 Alemanya va posar en marxa una llei que autoritza els empleats a demanar a la seva empresa el salari mitjà dels treballadors del sexe oposat de la seva mateixa categoria laboral. La norma s’aplica a les companyies de més de 200 empleats. Al Regne Unit hi ha una llei que obliga les grans empreses a fer públiques les diferències salarials de gènere.

LES CLAUS

1. Què és la bretxa salarial?

És la diferència de sous entre homes i dones. A escala mundial la dada supera el 20%. Si només tenim en compte els països rics, les dones cobren de mitjana un 15,5% menys que els homes. Tal com demostren les dades, hi ha grans diferències entre la mitjana salarial de les dones i dels homes, que és conseqüència de molts factors -feines més precàries, menys presència de dones en llocs de direcció, etc.-, però també es donen diferències salarials entre homes i dones en feines semblants, fins i tot dins d’una mateixa empresa.

2. En quina posició està Espanya?

La bretxa salarial a l’Estat és lleugerament inferior que la mitjana dels països rics: se situa en el 14%, tot i que arriba fins al 16% en la franja de salaris més elevats. En els sous més baixos, la bretxa és de l’11,5%.

3. Quina incidència té la maternitat en les diferències salarials?

És difícil posar-hi una xifra perquè hi ha molts factors a tenir en compte, però l’OIT adverteix que s’observa una tendència molt clara: a partir dels 30, quan es tenen fills, la bretxa augmenta, una tendència que s’allarga durant tota la vida laboral, fins a l’edat de jubilació. També s’incrementa el nombre de dones que abandonen el mercat laboral. Després moltes troben dificultats per reincorporar-s’hi. En general, elles tenen feines més precàries i sous més baixos.

4. Quines solucions hi pot haver?

L’OIT reclama més estudis per conèixer a fons els factors que provoquen la bretxa. També demana que es fomenti la diversificació d’ocupació -que les dones tinguin més presència en sectors masculinitzats i al revés- i que es fomenti la transparència salarial de les empreses, entre altres mesures.

EDICIÓ PAPER 16/12/2018

Consultar aquesta edició en PDF