“Una de les sortides a la crisi és la gentrificació”

PalmaMarc Morell, investigador del departament de Geografia de la Universitat de les Illes Balers, destaca que les onades de la gentrificació són la solució que troba el capital per sortir de la crisi. Pensa que l’espai urbà estarà encara més ocupat pel sector serveis.

Morell destaca que “hi ha situacions sistèmiques de caràcter global que afecten el dia a dia de la nostra ciutat. Hi ha hagut processos de deslocalització. Això fa que la ciutat actual sigui diferent de la ciutat que tenia una massa de treballdors important i en la qual s’havia aconseguit l’estat del benestar”.

Ara les condicions dels treballadors són precàries i això fa que determinats espais s’utilitzin d’altres maneres. Els usos seran de cada cop més inclinats cap al sector terciari i hi haurà una major turistització. Hi ha llocs, com ara Palma, que no varen tenir una forta industrialització, però sí manufactura. Es comencen a deteriorar els centres històrics on hi havia aquestes indústries.

Respecte del declivi, Morell diu que “el que passa és que molta població surt del centre de la ciutat i va on es mouen el sector terciari i la construcció: del marge oriental de la ciutat, se’n van a viure als eixamples”.

No obstant això -continua Morell-, “aquest centre no resta buit. La gent gran hi queda, però el parc immobiliari es va degradant. Hi tenim una població marginal mesclada amb una antiga classe treballadora de pocs recursos econòmics”.

El diferencial de renda

Aquí és on entra el diferencial de renda. A aquests barris, hi arriben projectes d’embelliment. Se’n recupera el patrimoni, es tornen a posar en valor aquests espais i a cercar gent amb recursos econòmics que pugui habitar-los de nou.

“El paradigma d’aquests processos a Palma és la Gerreria. Avui en dia, amb el lloguer turístic, hem estat a punt de viure una gentrificació turística a moltes barriades. Podem pensar en altres barris, per exemple la Soledat, que acull població que ve dels barris degradats i ara comença a entrar en altres usos”, hi afegeix l’investigador.

Aquests processos provoquen que “hi hagi una migració del centre a Llevant. És evident que la gent emigrà del centre i anà a Pere, Grarau, la Soledat, Nou Llevant. El centre oriental emigrà cap a barris de Llevant i també hi hagué una migració cap a Bons Aires. Hi ha dades que corroboren aquest moviment de gent. Es tracta de persones desnonades o convidades a ‘partir’ cap a altres barris, en especial de Llevant. De Pere Garau, en canvi, hi hagué gent que es va moure cap a Ponent o cap a pobles dels voltants de Palma, com Marratxí”, destaca Morell.

“El diferencial de renda -prossegueix- és important, perquè implica una millora del parc immobiliari. Quin perfil de ciutadà és el que acompanya aquesta millora immobiliària? Són persones que compren edificis per reformar-los. Tenen una renda alta i bon poder adquisitiu, és a dir, que endemés de diferencial de renda, hem de parlar de diferencial de classe”.

Així mateix, hi ha un altre fenomen. “No només hi ha una millora del parc immobiliari, sinó que es tracta també d’un diferencial de renda i d’un diferencial de classe, perquè la població és substituïda per persones amb un alt poder adquisitiu”, afegeix.

Després hi ha un tercer perfil, que no són ni els marginals ni la classe mitjana. Són els operadors immobiliaris que ajuden a revaloritzar aquests barris”, subratlla.

Santa Catalina

A Santa Catalina ha passat un cosa diferent. Hi ha un diferencial de renda important, però no hi ha hagut aquesta degradació, ni del parc immobiliari ni tampoc de la pobació. Es conserva bastant.

El de la Gerreria és un cas en què el barri perd valor perquè es degrada. A Santa Catalina, en canvi, hi ha una pujada de valor perquè es fa promoció del barri i hi ha aquesta diferència de renda perquè puja estratosfèricament el valor del sòl.

A inicis dels setanta hi ha un moviment d’anar a viure a les barriades més assequibles. L’administració promou rehabilitacions i això provoca, cap al 2006, una onada de gent que viu de lloguer en aquests indrets. I després ve el lloguer turístic com a tercera onada.

Marc Morell assegura que normalment les onades de gentrificació es donen com a solució a una crisi econòmica en espais construïts de la ciutat: “Aquestes crisis solen ser globals. Tenim el lloguer turístic, que és la resposta a la darrera crisi que hi va haver el 2008, i hi ha estudis que ajunten els processos de gentrificació amb els booms turístics. Primer hi ha hotels; als anys vuitanta es viu el fenomen de l’aparthotel; a finals dels noranta es vol promocionar el turísme d’interior, ecològic, i ara hi ha el lloguer turístic com a solució a la crisi”.

D’altra banda, les seus fiscals d’aquestes empreses estan en paradisos fiscals i és difícil arribar-hi. Inversors americans en formen part, però tenen, per exemple, un 40% de participcions, la resta d’inversors estan arreu del món. De tota manera, segur que la seu fiscal està en un paradís fiscal, com Bahames. És cert que els inversors provenen dels Estats Units, en part, però també hi ha escandinaus i espanyols. Un país gran té més inversors que un de petit.