Publicitat
Publicitat

FINANCES PÚBLIQUES

La segona onada de privatitzacions del PP

El govern espanyol s'ha de desprendre d'actius públics i liberalitzar negocis com el ferroviari

En aquell moment, a finals de la dècada dels noranta, va ser per posar a ratlla els comptes públics per apuntalar l'entrada d'Espanya a l'euro. Ara és la crisi a la zona euro, en la qual l'Estat és un clar protagonista, la que impulsa l'executiu del PP a una nova onada privatitzadora, ja sigui per pura necessitat d'incrementar els ingressos públics o perquè Brussel·les urgeix el govern a liberalitzar certs sectors i, per tant, a acabar amb el monopoli d'algunes empreses públiques.

Entre el 1988 i el 2001 els executius espanyols van ingressar 39.603 milions d'euros gràcies a la privatització d'empreses públiques com Endesa, Repsol, Argentaria, Telefónica i Indra. En tots aquests casos el govern de José María Aznar va concloure els processos iniciats per l'anterior executiu, liderat pel socialista Felipe González. En altres casos, el Partit Popular (PP) ha iniciat i conclòs la privatització. És el cas de Retevisión, Tabacalera, Red Eléctrica i Iberia.

Precisament l'exmonopoli aeri espanyol és una de les participacions que ha tornat a mans de l'Estat i que ara es veu forçat per Brussel·les a vendre. De fet, la Societat Estatal de Participacions Industrials (SEPI) encara mantenia prop d'un 3% d'International Airlines Group (IAG), el hòlding que agrupa British Airways i Iberia, però la nacionalització de Bankia -que era el principal accionista d'IAG- va situar l'Estat amb un 15% del capital del grup aeri. Segons va publicar el Financial Times unes setmanes enrere, el govern podria col·locar aquesta participació al fons sobirà de Qatar.

Els bancs nacionalitzats pel govern espanyol en el marc del procés de reestructuració del sistema financer -Bankia, CatalunyaCaixa i Novagalicia- són ara els principals actius perquè siguin privatitzats per la Moncloa, tot i que té un termini de cinc anys per fer-ho (així ho preveu el memoràndum del rescat bancari espanyol). A més, a través de Bankia l'Estat s'ha convertit en accionista d'empreses com Mapfre, Indra i NH Hoteles.

Quines són les altres participacions industrials del govern espanyol? Les més importants són el gestor aeroportuari Aena, Loteries i Apostes, RTVE, Renfe, Adif, el consorci de transport i defensa EADS, Enagás, Correos, el constructor naval Navantia, l'operador de satèl·lits Hispasat i Red Eléctrica. A l'abril l'Estat es va vendre un 1,15% d'EADS per 380 milions i ultima des de fa mesos la venda d'un 25% d'Hispasat a Abertis.

Entre els processos previstos pel govern de Mariano Rajoy hi ha la venda del 49% d'Aena abans de finals any, tot i que el PP va aturar sine die la privatització per separat dels aeroports del Prat i Barajas.

Competència ferroviària

Entre les exigències que la Comissió Europea va fer dimecres a Rajoy hi ha la liberalització real del negoci ferroviari, tant de mercaderies com de passatgers. De fet, la Unió Europea ja ha apuntat diverses vegades a aquest sector en particular, assenyalant a Madrid que acabés amb el monopoli de Renfe Operadora i garantint la independència del gestor d'infraestructures Adif. El govern espanyol ja ha fet els primers passos, encara tímidament, per liberalitzar aquest sector.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 17/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF