SOSTENIBILITAT
Economia 16/03/2018

El sector nàutic mou 400 milions d’euros l’any, unes xifres a tenir en compte

El decret de posidònia que prepara el Govern ha fet mobilitzar un sector en auge

Sabrina Vidal
4 min
El sector nàutic mou 400 milions d’euros l’any, unes xifres a tenir en compte

PalmaL’estiu ja és a prop i es torna a posar la mirada a la mar. A moltes persones els agrada navegar a les IllesBalears, però moltes altres miren més enllà, al fons marí. Són compatibles, la navegació i la preservació de la posidònia?

El decret que prepara el Govern de les Illes Balears, que ara ja passa per la darrera fase abans de ser aprovat pel Consell de Govern, considera que sí, però la solució, segurament, serà complexa. La normativa, que ja dur un retard de dos anys, encara no ha arribat al Consell Consultiu, i ja és una de les iniciatives més esmenades que es recorden.

Segons el conseller de Medi Ambient, Vicenç Vidal, el decret de posidònia ha passat per un procés participatiu que s’ha “duit a l’extrem”. El text va rebre 750 aportacions a la fase inicial de consultes i 200 més que, conjuntament, “milloraren el primer esborrany”, segons que va explicar Vidal en el ple del Parlament dimarts passat.

Posteriorment, en el període d’exposició pública, es presentaren 246 al·legacions més, “a les quals també s’ha de donar resposta”. I és que s’ha de resoldre la díficil tasca d’acontentar les organitzacions ecologistes, els partits socis del pacte i el sector nàutic que, avui dia, mou 407,6 milions d’euros, segons l’Informe d’Impacte Econòmic de la Nàutica de Recreació a Espanya 2017.

Aquest col·lectiu es dedica a una de les activitats econòmiques emergents a Balears, que és la comunitat líder en aquest àmbit a escala estatal i un referent dins la Mediterrània.

Recentment, s’ha clausurat la sisena edició del Congrès Nàutic a Palma, organitzada per l’Associació d’Empreses Nàutiques (ANEM) amb la col·laboració de l’Associació d’Empreses Nàutiques de les Illes Balears. A l’acte, la presidenta Armengol hi va destacar el paper estratègic del sector “per diversificar l’economia” i “crear ocupació de qualitat”.

Certament, a Balears actualment hi ha 660 empreses nàutiques que donen feina a prop de 3.000 persones.

Entre les dades que faciliten hi ha l’augment d’un 17% més de matriculacions l’any 2017 respecte de l’any anterior. A més, el col·lectiu assegura que té una demanda emergent per l’increment de la venda i el lloguer d’embarcacions, així com d’altres serveis com ara el manteniment i la reparació.

Amb aquestes xifres de creixement s’estan convertint en un sector a tenir molt en compte, i això pot marcar l’agenda del decret de posidònia, tot i que des del sector ho neguen. A més, critiquen la manca de transparència i voluntat del Govern.

El proper dimarts es presentaran les conclusions d’un estudi encarregat pel sector nàutic sobre els impactes humans a la posidònia balear i ja han avançat algunes dades que posaran el focus en el vertader problema de la posidònia. “No han fet un estudi previ sobre aquest problema i nosaltres hem fet el nostre”, revela Gabriel Dols, president de l’Associació de Navegants de la Mediterrània.

El sector nàutic compta 927 quilòmetres quadrats de posidònia a les Balears i afirma que les depuradores i els emissaris són el vertader perill per a la seva supervivència. En donen dades: de les 83 depuradores de Balears, només cinc fan la funció terciària, diuen. També assenyalen que només 74 dels 124 emissaris treuen l’aigua a 500 metres de la costa. De fet, a l’informe s’hi detalla que 47 ho fan directament sobre un fons de posidònia.

El cas més conegut és el de l’emissari de Ciutat Jardí, a la badia de Palma. Segons l’estudi, hi ha 500 hectàrees de posidònia afectades pels vessamens.

“El decret només assenyala el fondeig com una amenaça, que és, probablement, la més petita per a la posidònia”, afegeix Dols. “Treure endavant aquest text és una qüestió política, aquest és el risc”, explica.

Dols assegura que amb les dades de contaminació marítima per part dels diferents emissaris i depuradores de les Illes que es manegen, “serem en el punt de mira de l’Agència Europea de Medi Ambient”.

Però, tot i que defensa la posidònia i acusa el Govern de no voler afrontar els problemes que sí són de la seva competència, el sector nàutic critica el règim sancionador que estableix el decret i tem que acabi amb “una privatització de la costa”. Segons Dols, “és molt perillós entrar en aquesta dinàmica”, i més amb un decret pioner com aquest.

La nàutica és un mercat que està en auge. Genera feina de qualitat i té un pes en el mercat laboral. Tant és així que el Govern ja ha escoltat una de les seves principals reivindicacions, la dificultat de trobar mà d’obra qualificada, que és un problema greu per al sector.

El conseller Iago Negueruela ha desenvolupat, a través del Servei d’Ocupació (SOIB), uns programes de formació nàutica per a aturats. A més, es crearà un projecte nàutic de formació professional a Palma que es pagarà amb els fons de l’impost turístic sostenible del 2016.

Catalunya i les Illes Balears concentren la major activitat nàutica de recreació de l’Estat amb un 33,7% de feina directa i un 37,2% d’empreses i prop d’un 40% dels ingressos d’explotació i de valor afegit.

Palma és la primera ciutat de l’Estat que acull empreses nàutiques, amb 184. La segueixen Barcelona, amb 173, i Madrid, amb 132.

stats