ECONOMIA

El banc dolent ja ha venut a l’Arxipèlag 220 milions en actius tòxics immobiliaris

La Sareb s’ha desfet a les Illes de 681 pisos i cases, però encara té 1.734 propietats valorades en 248 milions, 615 de les quals són habitatges

La Sareb, més coneguda com a banc dolent, ha venut a les Illes més de 220 milions d’euros en immobles des de l’inici d’operacions, el 2013. L’entitat, que va ser creada per fer-se càrrec dels actius immobiliaris tòxics dels bancs i caixes d’estalvis afectats per la crisi iniciada el 2018, encara acumula a les Illes 1.734 propietats valorades en 248 milions d’euros, d’entre les quals destaquen 615 habitatges, segons dades aportades per l’entitat a ARA Balears.

Al tancament del 2018, la Sareb disposava a les Illes de 615 habitatges, 650 annexos com aparcaments o trasters, 207 solars o terrenys i 262 actius terciaris com oficines, locals i altres immobles comercials. El 80% dels actius és a Mallorca.

Pel que fa al detall de les vendes, el 2013 varen ser de 20,4 milions d’euros, i en destaca la col·locació de 80 habitatges i 23 actius industrials. El 2014 es varen vendre 20,9 milions, amb 46 habitatges, uns resultats similars als del 2015, amb 23,7 milions i 46 habitatges. La recuperació es va notar el 2016, amb unes vendes de 57,5 milions i 166 habitatges i 32 sòls venuts, el millor any per a l’entitat a les Illes. El 2017 es varen obtenir uns ingressos de 34,5 milions, amb 127 habitatges i 32 sòls, mentre que l’any 2018 es va batre la marca d’habitatges venuts, amb 217 unitats i uns ingressos totals de 56 milions d’euros.

La Sareb va rebre actius financers i immobiliaris de les nou entitats que varen rebre ajuda pública. En total, va rebre més de 200.000 actius valorats en 50.780 milions d’euros, el 80% en actius financers (préstecs al promotor) i la resta, actius immobiliaris (habitatges, locals, garatges, terciari, sòls, actius industrials).

Aquests actius immobiliaris han estat comercialitzats a través de quatre gestors immobiliaris: Altamira, Solvia, Servihabitat i Haya, a més de la seva pròpia web. El 80% de les vendes s’ha fet en compradors minoristes, segons expliquen des de l’entitat.

El preu de l’habitatge plurifamiliar lliure venut -tipologia predominant- per la Sareb a les Balears es va situar a la fi del 2018 lleugerament per sota del valor mitjà de les seves vendes en l’àmbit estatal. És a dir, 1.187 euros per m2 enfront dels 1.358 euros per m2 en els quals es va situar el preu mitjà de les seves vendes a escala estatal. “Cal tenir en compte que les vendes mitjanes en el conjunt del sector en el mercat balear es varen situar en xifres superiors a 2.182 euros el m2 enfront dels 1.574 euros de mitjana en el mercat estatal en el quart trimestre de l’any, segons les dades de l’Agència Notarial de Certificació”, expliquen des de la Sareb.

Fonts del banc expliquen que no es poden quantificar percentualment els actius immobiliaris que s’han venut a les Illes, ja que en cinc anys una bona part dels préstecs que s’havien heretat de les entitats afectades per les ajudes públiques es va executar i s’han convertit en nous actius immobiliaris.

Nova promotora

La Sareb ha anunciat recentment la posada en marxa d’una promotora que invertirà 2.238 milions en la construcció i venda d’habitatges a tot l’Estat. Ho farà a través d’Árqura Homes, de la qual és propietària en un 100%, tot i que ha signat una aliança amb Värde Partners, que tindrà un 10% de l’empresa.

Els plans de la Sareb són construir 17.000 habitatges, prop de 600 dels quals estarien a les Balears i es vendrien a un preu d’entre 200.000 i 220.000 euros, franja en la qual l’empresa considera que es troba la demanda actual.

La companyia va informar que les noves promocions es començaran a construir l’any 2021, mentre que el lliurament es farà entre el 2023 i el 2024, fet que suposarà que l’operació es dugui a termedurant distints cicles econòmics del sector immobiliari. A les Balears, la nova empresa promotora preveu invertir 104,2 milions en la construcció de 628 habitatges, repartits entre Mallorca (527) i Menorca (101).

EDICIÓ PAPER 16/11/2019

Consultar aquesta edició en PDF