Economia 21/10/2018

El salari mínim, a l’ull de l’huracà

Els experts avalen que es millori l’SMI, però preferirien que no fos una pujada lineal per a tothom

Leandre Ibar
4 min
A Espanya hi ha un 15% dels treballadors sota el llindar de la pobresa. A la imatge, una cambrera a Barcelona.

BarcelonaLa proposta d’apujar el salari mínim des dels 735,9 euros mensuals actuals fins als 900 euros, recollida en l’acord de pressupostos entre el PSOE i Podem, ha despertat la simpatia dels sindicats mentre s’escampava una onada d’indignació entre els cercles empresarials madrilenys. No tant entre els catalans, on tant el president de Pimec, Josep González, com el futur president de Foment, Josep Sánchez Llibre, s’han pronunciat a favor de la proposta, que encara està pendent d’aprovació al Congrés.

Però ¿és una bona decisió o no? Els experts consultats per l’ARA no ho neguen, però critiquen que la mesura s’hagi acordat de manera unilateral -sense consensuar-la amb els agents socials-, tot i que també creuen que el model de salari mínim interprofessional (SMI) demana millores que el facin més adaptable a les necessitats del mercat laboral i als canvis econòmics futurs.

“Era l’opció més mediàtica, però també la més indiscriminada”, afirma Joan Tugores, catedràtic d’economia de la UB. Tugores creu que el PSOE i Podem han buscat “expressar la preocupació” per fenòmens com la pobresa del treball i el repartiment dels costos de la crisi, primer, i els beneficis per a la lleu recuperació posterior, que “no han sigut equitatius”. El percentatge de treballadors que viuen sota el llindar de la pobresa a Espanya frega el 15%, el més alt entre els països europeus membres de l’OCDE.

Pujada brusca

En la mateixa línia, el catedràtic de la UPF José García Montalvo creu que es tracta d’“un increment molt substancial”, per la qual cosa hauria sigut “molt millor” apujar-lo gradualment amb els anys, ja que si s’introdueix un augment massa elevat, després no es pot “tornar enrere”. Montalvo creu també que la millor manera de fixar el salari mínim és amb el diàleg entre agents socials, no pas amb accions unilaterals de l’administració. Tugores hi coincideix i opina que les administracions haurien de tenir “un paper subsidiari”.

L’economista Miquel Puig considera que el problema més gran és la “brusquedat” amb què l’SMI augmentarà en els pròxims anys després de temps sense moure’s. “És molt dolent que estigui anys congelat i ara augmenti de cop”, assegura, ja que “tot el que sigui fer previsible la vida econòmica és millor”.

Congelat o amb pujades molt petites des del 2010, l’SMI va pujar l’any passat un 8% fins als 707,7 euros al mes (en 14 pagues), mentre que aquest 2018 l’increment ha sigut del 4%, fins als 735,9 euros mensuals. No obstant això, si s’acabés materialitzant, el pacte entre el PSOE i Podem suposaria que el 2019 l’SMI pugés un 22%. De fet, l’augment va ser totalment inesperat, ja que patronals, sindicats i govern espanyol ja havien pactat l’any passat un increment gradual fins als 850 euros el 2020. A més, aquest augment estava condicionat a diversos factors, com, per exemple, que el producte interior brut espanyol creixés com a mínim un 2,5% anual i a la creació d’almenys 450.000 llocs de treball nous per any.

Ara bé, segons Miquel Puig, el salari mínim actual és molt inferior al del 1966, quan es va introduir: actualment suposa un 49% de la renda per càpita, quan fa 52 anys representava un 77%.

Una reticència molt estesa entre els experts, però, és que la pujada es faci de manera lineal per a tothom. “No sé si és la millor manera”, diu Tugores, que preferiria “explorar altres vies”, tal com s’ha fet en el cas de les pensions, per exemple.

Per la seva banda, Miquel Puig veuria positiu territorialitzar el salari mínim, ja que 900 euros poden ser escassos a Catalunya i, en canvi, suficients a Extremadura, per exemple. Sobre la territorialització de l’SMI, Tugores creu que “en un país normal i tranquil seria perfectament plantejable, però en les actuals circumstàncies no seria el millor moment”. Puig també opina que l’SMI hauria d’augmentar segons l’evolució d’indicadors macroeconòmics, com per exemple la inflació o la renda per càpita.

Segons un estudi recent de Fedea, think tank finançat per algunes de les principals empreses de l’Íbex-35, apujar l’SMI suposarà la destrucció de llocs de treball i, per tant, tindrà efectes perniciosos sobre l’ocupació de treballadors més vulnerables, suposadament aquells als quals l’SMI hauria de protegir. Però mentre alguns estudis, com un altre de BBVA Research del 2017, apunten a possibles efectes “negatius” en la creació d’ocupació, altres experts, com el mateix Tugores, no creuen que “els efectes siguin tan devastadors com es diu”.

Un model molt millorable

No obstant això, sí que hi ha consens que el model actual de salari mínim és molt millorable. Tugores creu que una bona manera d’obtenir un SMI més eficient - ja implementada a altres llocs d’Europa- seria introduir-hi complements salarials. Aquests complements permetrien que en alguns casos -com ara empreses petites- part del salari mínim provingués d’una contribució pública, tot i que admet que seria “difícil de gestionar”.

En canvi, Montalvo aposta per abolir l’SMI per crear una renda bàsica que garantís uns ingressos mínims a tota la població. Aquesta renda es modularia en funció de l’activitat de cada persona per evitar incentius de no treballar. El catedràtic de la UPF diu que li preocupa “la gent que no treballa”, més que no pas els qui ja cobren l’SMI. “La situació actual no és res comparat amb el que ve”, sosté, amb referència a possibles canvis bruscos en el mercat laboral provocats per l’automatització de feines poc qualificades. “No podem saber si un empleat de McDonald’s que cobra l’SMI seguirà tenint feina si li han d’apujar el sou o si serà substituït per una màquina d’autoservei que vendrà hamburgueses”, conclou.

stats