12 milions de deute per un ruïna de Consorci

PalmaEl Consorci de la Platja de Palma ha desaparegut definitivament, després d’haver estat liquidat en el ple ordinari del 22 de març de l’Ajuntament de Palma, que era la darrera de les cinc administracions que el formaven (govern central, Govern balear, Consell de Mallorca i ajuntaments de Palma i Llucmajor).

Tanca després de deu anys amb un deute a l’Estat i a la Comunitat de 12 milions d’euros més interessos per convenis que o bé no es varen dur a terme o bé no es varen justificar. I mor així la història d’una reconversió de grans titulars, obres faraòniques i inversions milionàries que no es dugueren a terme mai, amb el posterior retret polític per veure qui ho va fer pitjor.

Al final, a la Platja de Palma hi guanya l’asfalt del frustrat Palma Springs i la reconversió de 52 hotels de la zona, que representen 18.475 places i que, a més, han augmentat de categoria. Però ni tan sols això és una conseqüència del Consorci, l’únic mèrit del qual que es reconeix és l’aprovació del Projecte de Reforma Integral (PRI). “Més enllà del pla urbanístic, hem perdut deu anys fent d’indis”, lamenta el president de l’Associació hotelera de la Platja de Palma, Francesc Marín.

Comptat i debatut, pareix que allò més positiu del Consorci és la dissolució. Al cap i a la fi, “ara podrem tornar a parlar directament amb els ajuntaments responsables -de Palma i Llucmajor- sobre el que ens afecta. Durant aquest temps, s’han estat passant la pilota els uns als altres”, comenta Marín.

Un any de dissolució

El 30 de març del 2017, el Ministeri d’Energia, Turisme i Agenda Digital notificava al Govern balear que exercia el seu dret de separació del Consorci de la Platja de Palma i ho justificava perquè no els havien quadrat mai “les aportacions realitzades i l’estat d’execució i justificació de les inversions”.

Així ho explicava l’exconseller de Turisme Biel Barceló en una compareixença parlamentària el mes de maig de l’any passat. Era l’inici del punt final a un conveni de col·laboració que s’encetà el 5 de desembre de 2008 i que pareixia condemnat des del començament perquè mesclava diverses administracions de diferent color polític.

El Govern acordà la “no continuïtat” del consorci en un Consell de Govern que tingué lloc el juny passat, “arran de la separació de l’Estat”. Abans de la desaparació total, en una penúltima reunió el novembre del 2017, s’aprovava en el darrer minut legalitzar la situació irregular de la urbanització Bellavista.

Els inicis econòmics

Facem una mica d’història. El primer conveni naixia amb una aportació econòmica de 5 milions d’euros, a repartir a parts iguals entre el Govern balear i el govern de l’Estat. Aquests doblers s’havien d’executar i justificar abans del 2012. L’aportació de l’any següent era de quatre milions d’euros que s’havien d’executar abans del 2014.

Passat el primer període, la Secretaria d’Estat de Turisme, el 2013, ja va demanar el reintegrament de les quantitats no justificades d’ambdós convenis. Fins que no se n’obtingués una resposta, el govern de l’Estat es negava a afegir-hi més doblers. La desídia o la inacció varen formar part de la resposta, perquè d’aquells 9 milions d’euros inicials, es va autoritzar justificar-ne només 3 i en concepte de despesa corrent; però d’aquests 3, només 1 quedà correctament acreditat. De la resta, no se n’ha sabut mai res.

I aquest ha estat el primer i gran mal del consorci, que -com un peix que es mossega la coa- no podia continuar rebent doblers i, per tant, no podia invertir perquè no ho havia justificat. Segons Álvaro Gijón, qui en va ser responsable durant quatre anys, aquest fou “el pecat original”.

A més dels dos primers convenis, n’hi ha un de tercer entre el govern de l’Estat i l’autonòmic per a inversions estatutàries per valor de 20 milions d’euros que s’havien d’executar abans de l’agost de 2015, amb l’entrada del darrer govern. En aquell moment, dels 20 milions, només se n’havien executat 4,3. Posteriorment, el Govern en va intentar justificar durant un període rècord de cinc setmanes fins a 8, i els 12 restants ja s’han tornat a l’Estat.

En l’actualitat, segons informa la Conselleria de Turisme, s’està fent la liquidació final del Consorci i els auditors examinen tots els comptes per dir exactament quin és el deute. Es calcula que pot tancar amb un deute d’aproximadament 12 milions d’euros, que deu tant a l’Estat com a la Comunitat Autònoma per les subvencions atorgades el 2008 i el 2009 i que no han estat justificades.

Així doncs, dels 29 milions en total que s’havien de dedicar a la reforma integral de la Platja de Palma, només hi ha hagut una justificació d’inversió de 9 milions.

Els inicis polítics

Es comença a parlar de la necessitat d’una rehabilitació integral sobre la zona turística ‘madura’ de la Platja de Palma quan Jaume Matas era ministre de Medi Ambient del govern de l’Estat. Llavors es presentà a la presidència de l’Executiu balear i durant aquella legislatura, l’any 2005, es va constituir el Consorci Urbanístic per a la millora i l’embelliment de la Platja de Palma. El seu objectiu era promoure la rehabilitació de la planta hotelera, de serveis complementaris del turisme de l’entorn urbà.

Amb el nomenament de l’expresidenta de la Federació Hotelera de Mallorca, Inmaculada de Benito, com a gerent, el Consorci començà a funcionar a principis del 2007. “El primer any el varen perdre perquè aquí s’elaborava un articulat en català i el Ministeri el volia en castellà”, recorda l’hoteler Marín. “Després es varen perdre mesos per discutir el percentatge de representació que havia de tenir cada institució”, afegeix.

En aquest punt, un any després del canvi de govern autonòmic pel segon Pacte de Progrés, Inmaculada de Benito renuncià a la gerència per “motius personals”.

El llavors conseller de Turisme, Francesc Buils, nomenà la socialista Margarita Nájera, qui, amb un sou de 95.000 euros -més alt que el del president Antich-, havia de fer-se càrrec del gruix del projecte. I en va presentar un l’any 2010.

El pressupost era de 127,7 milions d’euros a repartir entre infraestructura pública, adquisició de béns immobles i elaboració de projectes. Es volia construir un bulevard i un aparcament, i obligava a tomar 91 habitatges.

Mentre el Parlament aprovava la llei que donava base jurídica al Consorci per poder intervenir urbanísticament, i es presentava el primer Pla de Reconversió Integral (PRI), uns 300 veïns es manifestaven contra les expropiacions davant el Consolat i s’agrupaven en la Plataforma d’Afectats de la Platja de Palma.

Aquell projecte va durar el somni d’una nit d’estiu: el mateix mes d’agost del 2010, Antich renunciava a l’aparcament i al bulevard. Però les protestes continuaren. Aquell PRI va rebre unes 1.400 al·legacions i no va veure mai la llum.

La legislatura 2007-2011 va acabar igual com havia començat i amb el canvi en el Govern el nou regidor de l’Ajuntament de Palma, Álvaro Gijón, renunciava al sou municipal per cobrar el de gerent del Consorci Platja de Palma.

Durant aquell temps tampoc es va fer cap inversió pública rellevant, però sí que hi va haver dues actuacions definitives a la zona. D’una banda, la Llei turística que incentivà la reforma hotelera (en els darrers deu anys, 52 hotels han pujat de categoria gràcies a aquesta iniciativa). De l’altra, l’aprovació definitiva d’un Pla de Reconversió Integral l’any 2015 que prioritzava de nou la inversió privada.

Al final, hi guanyaren els privats, però els espais comuns es mantingueren igual. No ha estat fins la dissolució del Consorci i el retorn de les competències als municipis quan s’han tornat a projectar millores i reformes. Ara mateix, i des de fa un any, encara hi ha pendent la remodelació del torrent dels Jueus; la il·luminació de la primera línia de la Platja de Palma i l’asfaltatge del carrer Marbella.

A més, l’Ajuntament de Palma haurà de controlar ara uns convenis -que el Consorci va fer sense cost- amb companyies hoteleres sobre uns corredors paisatgístics a Les Meravelles i una pista esportiva.

Pel que fa l’Ajuntament de Llucmajor, el Consorci va aprovar la reforma i adequació d’un solar a la urbanització de Bellavista i la reurbanització d’un altre solar a Llucmajor per fer-hi un centre d’atenció primària. Com en el cas de Palma, els propietaris ho pagaran, però l’Ajuntament vigilarà que s’executi.