MERCAT DE TREBALL

La reforma laboral oculta del pacte PSOE-Podem

L’acord de pressupostos i proposicions de llei ‘adormides’ al Congrés volen capgirar la legislació del PP

L’acord per als pressupostos de l’Estat per a l’any 2019 entre el PSOE i Podem inclou més que les partides d’ingressos i despeses. Hi ha una autèntica reforma laboral oculta dins dels acords, segons expliquen alguns experts laboralistes. Algunes mesures previstes en l’acord de pressupostos, més la reactivació d’algunes proposicions de llei que estaven adormides al Congrés, poden, gràcies a la nova majoria, fer fer un tomb a la normativa laboral espanyola. En el fons és una contrareforma a la reforma laboral que va fer el PP el 2012, però no plantejant-ho com una derogació de la llei del PP, “que seria molt difícil”, segons Manuel Hernández, soci director de Sagardoy Abogados, sinó com una reforma per parts.

Que darrere de l’acord s’hi amaguen aspectes de la legislació laboral queda clar. La ministra d’Economia, Nadia Calviño, ha explicitat les diferències sobre això amb els representants de Podem. La ministra va dir aquesta setmana que “una part” de la reforma laboral del PP ha tingut “resultats positius”, ja que ha dotat de “més flexibilitat” el mercat laboral. I va assegurar que l’executiu de Pedro Sánchez “no canviarà tota la legislació laboral”, sinó que només farà “alguns ajustaments”.

A Podem temen que el PSOE doni per bona una part important de la reforma del PP. La portaveu adjunta del grup de Podem al Congrés, Ione Belarra, ho va deixar ben clar: “No es pot celebrar una reforma laboral del PP que ens ha deixat una ocupació trossejada i quasi un 14% de treballadors pobres al nostre país”, va etzibar. “És absolutament intolerable”, va afegir referint-se a les declaracions de la ministra Calviño.

Per a la portaveu adjunta de Podem les declaracions de la ministra evidencien que el seu grup polític haurà de tenir com a eix central de la seva activitat treballar de la mà dels col·lectius socials i la mobilització per garantir els drets laborals. “Si no -va dir- tindrem declaracions incendiàries que ningú entén si coneix una mica com està la situació laboral del país”.

L’acord de pressupostos inclou punts tan substancials com l’elaboració d’un nou Estatut dels Treballadors. Un dels aspectes més importants que es vol reformar és la flexibilització d’horaris i jornades, segons destaca el catedràtic de dret del treball de la Universitat de Girona Ferran Camas. La reforma del PP permet a l’empresari canviar horaris, jornada i salaris, el que se’n diu una modificació substancial de les condicions laborals. Es va fer per evitar acomiadaments. Però ara els nous governants volen revisar les causes i el procediment de la modificació de les condicions de treball.

Un altre aspecte que es vol modificar és el de la caducitat dels convenis col·lectius. És a dir, acabada la durada del conveni, ara els treballadors queden sotmesos a les condicions generals. El que es vol és que el conveni es prorrogui fins que se’n signi un de nou, com passava abans de la reforma del PP.

A més, es preparen modificacions per als treballadors dels serveis subcontractats per desvincular les seves condicions laborals de la contrata. Així, serien treballadors amb igualtat de condicions que els empleats de l’empresa que contracta el servei. Això ja estava inclòs en una proposició de llei presentada al Congrés el 2016 pel grup socialista.

També hi ha mesures previstes per promoure la igualtat de gènere, fins i tot amb la discriminació positiva (a igualtat de condicions, afavorir la dona), així com allargar el permís de paternitat fins a les 16 setmanes.

Per evitar el frau en els contractes a temps parcial, el que es proposa és obligar a deixar constància expressa de l’horari de treball de cada empleat. Això permetria als inspectors saber si el treballador és dins del seu horari laboral quan van a una empresa.

Les principals mesures

Estatut dels Treballadors

Iniciar el 2019, en el marc del diàleg social, els treballs per a l’elaboració d’un nou Estatut dels Treballadors del segle XXI.

Mesures urgents

Ampliar el règim de no caducitat del conveni d’empresa; revisar les causes i el procediment de modificació substancial de les condicions de treball; desvincular el contracte d’obra i serveis de les contractes, subcontractes o concessions; i reforçar l’obligació de constància expressa de l’horari en els contractes a temps parcial.

Proposicions de llei

Igualar les condicions de treball dels subcontractats, obligar a registrar l’horari d’entrada i sortida de cada treballador i acabar amb la bretxa salarial de gènere.

Altres mesures

Lligar la revalorització de les pensions a l’IPC, apujar el salari mínim a 900 euros i equiparar progressivament el permís de paternitat amb el de maternitat per arribar a les 16 setmanes el 2021.

EDICIÓ PAPER 09/12/2018

Consultar aquesta edició en PDF