Publicitat
Publicitat

ELS ACTIUS INDUSTRIALS DE L'ESTAT

La prova de foc d'Aena

La venda del gestor aeroportuari podria servir de test per a futures privatitzacions

Aquesta setmana el govern espanyol ha anunciat que pensa col·locar a la borsa una part del capital del gestor públic d'aeroports Aena. Molt probablement aquest percentatge no superarà el 49%, ja que la Moncloa vol mantenir el control de l'operadora aeroportuària més gran del món. L'operació es materialitzaria entre la tardor que ve i la primavera del 2014, segons l'executiu.

Ara bé, Mariano Rajoy, que en accedir al govern va aturar el procés de col·locació a borsa d'Aena engegat per José Luis Rodríguez Zapatero perquè no ho va considerar oportú en aquell moment, ja ha avançat que l'única condició és que el mercat ara aculli Aena com s'espera des del govern. I és que la col·locació d'Aena -l'oferta pública de venda (OPV) més important dels últims anys- serà una autèntica prova de foc per a Rajoy i l'economia espanyola. El govern, que en les últimes setmanes no es cansa de dir que la recuperació econòmica és a tocar, no vol malvendre una de les seves joies, però una segona marxa enrere en aquest procés suposaria un cop dur per a la credibilitat de l'economia espanyola.

Quan l'anterior govern socialista va plantejar la sortida a borsa d'Aena, el desembre del 2010, l'Íbex-35 -el principal selectiu de la borsa espanyola- cotitzava per sobre dels 10.000 punts, mentre que aquest divendres va tancar en 8.071 punts, mostra dels estralls de la llarga crisi econòmica sobre el mercat borsari. És a dir: mal moment per a aventures borsàries, com demostra el fet que no hi ha hagut debuts al parquet espanyol des de fa molt de temps (vegeu la informació adjunta). Tot i l'esforç per sanejar Aena -que el 2011, últim exercici amb dades disponibles, va tancar amb unes pèrdues de 220 milions d'euros i un deute acumulat de 12.313 milions-, l'executiu espanyol també sembla haver rebaixat les expectatives econòmiques. Així, mentre que el govern Zapatero esperava ingressar fins a 9.000 milions d'euros amb la venda del 49% d'Aena (amb la particularitat gens menor que la gestió dels dos principals aeroports, Barcelona i Madrid, es pretenia privatitzar a part), ara es parla d'una xifra pròxima als 6.000 milions.

El que el govern del PP ja va descartar d'entrada va ser la privatització de la gestió del Prat i Barajas, que segons el concurs convocat per l'executiu Zapatero reportaria a l'Estat 11.000 milions. Tot just arribar a la Moncloa, el PP també va aturar la privatització del 30% de Loteries i Apostes de l'Estat.

Però la represa de la privatització parcial d'Aena posa de manifest la necessitat d'ingressos de l'Estat, que a més es veu urgit per Brussel·les a liberalitzar alguns sectors, com el transport ferroviari. Paral·lelament, el govern espanyol manté un bon grapat de participacions industrials que podria rendibilitzar. Un dels casos més flagrants és el de IAG, el grup resultant de la fusió d'Iberia i British Airways. L'Estat n'és el primer accionista, amb prop d'un 15% del capital, després de nacionalitzar Bankia.

Algunes de les participacions empresarials del govern són RTVE, el consorci de defensa EADS, Enagás, Correus, el constructor naval Navantia, l'operador de satèl·lits Hispasat, Red Eléctrica i Ebro Foods, el principal comercialitzador d'arròs del món. A més hi ha la banca nacionalitzada -Bankia, CatalunyaCaixa i Novagalicia-, que el govern té cinc anys per vendre. A finals del 2010 el govern es va proposar reduir posicions a Iberia, Ebro i Red Eléctrica, però les estretors del mercat ho van desaconsellar. Recentment, ha venut un 1,15% d'EADS i prepara la venda del 25% d'Hispasat a Abertis.

Una de les claus serà veure si Rajoy fa servir Aena de test per encetar una nova onada privatitzadora, que l'actual president ja va viure en la seva etapa de ministre de José María Aznar. Entre el 1988 i el 2001 els executius espanyols van ingressar 39.603 milions d'euros gràcies a la privatització d'empreses com Endesa, Repsol, Argentaria, Telefónica, Iberia i Indra.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 10/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF