ECONOMIA

Els productors de les Balears cerquen sobreviure amb la venda en línia

Les comandes a través d’internet varen ajudar el sector primari durant el confinament, malgrat que la seva facturació ha caigut un 50%

Mentre l’estat d’alarma paralitzava la major part del teixit empresarial de l’Arxipèlag, els agricultors, els ramaders i els industrials cercaven alternatives per reinventar-se. Una de les grans apostes dels pagesos va ser la digitalització, però no va ser suficient, ja que la seva facturació “ha caigut un 50% respecte de l’any passat i, si la situació no millora, aquesta xifra no només augmentarà, sinó que bona part es veuran obligats a deixar de produir”, assegura el president de l’Associació de Productors i Productes d’Agricultura Ecològica de Mallorca (Apaema), Nofre Fullana, una afirmació que constaten altres representants del sector, com el secretari d’Unió de Pagesos, Sebastià Ordinas, qui té clar que aquesta pèrdua s’incrementarà “moltíssim” a final d’any.

Per tal d’evitar tancaments i de continuar amb el negoci, el president de l’Associació d’Empreses Productives de les Balears (AEPIB), Biel Huguet, està convençut que la clau és apostar per la modernització. “A les Illes hi ha poca capacitat de producció i no s’ha sabut innovar per poder arribar a més consumidors”, diu. Per això, considera que “s’ha de crear una estratègia per arribar tant al mercat local com a l’internacional, i el canal de distribució més econòmic és la venda en línia”. N’és un clar exemple el negoci de joies artesanes Hache Varela. Fa set anys que la seva propietària, Alícia Herrero, va muntar aquesta tenda en línia i des del principi sabia que utilitzaria les xarxes per arribar als seus clients. “És una bona manera de començar perquè les despeses no són tan grans com les que et trobes amb un model de negoci més convencional”, diu Herrero. A més, la venda en línia l’ajuda a “connectar de manera molt natural amb els clients, perquè el seu producte és molt visual i la majoria es troben a les xarxes socials”.

Un fet similar li va passar a la copropietària de l’empresa Con Alma Design, Maria Antònia Marquès. El seu negoci, basat en la producció de taules per cuinar i mobiliari de fusta, va néixer el 2014 a Binissalem, però el mes de febrer va decidir innovar i apostar per la venda en línia. Una iniciativa que els ha ajudat a incrementar la facturació fins a un 60%. “Hem enviat productes a la Península, Suïssa, Suècia, França, Anglaterra i als Estats Units. “El nostre aparador és Instagram, i ara hi tenim 28.000 seguidors”, explica.

L’empresa Pastissos de Llepolies de Manacor també aposta per la digitalització. “El client em diu què vol, concretam per telèfon tots els detalls i el pagament el fa per transferència o Bizum”, diu la propietària d’aquesta plataforma, Bàrbara Llinàs. “És un model de negoci que els mallorquins no entenen, però que està molt arrelat a la Península”, comenta Llinàs.

Cal recordar que la venda en línia va ser clau durant el confinament. Les comandes a domicili i els encàrrecs varen incrementar les vendes “com mai, fins a un 100%”, però ara “els consumidors han tornat a recuperar els antics hàbits de consum i no aposten pels productes locals”, diu Fullana. “Els productors illencs viuen una situació molt difícil perquè els residents de les Balears no compren els seus productes”, explica la fundadora de la plataforma Mallorca Autèntica, Cristine Vennebusch. Aquesta web va néixer amb el confinament per ajudar els productors amb la distribució, però ara està pràcticament paralitzada. “Intentam potenciar la venda en línia cap al turista, perquè està més interessat en els productes gastronòmics típics de les Illes”, afegeix.

Per la seva part, l’economista i director tècnic de la Fundació Impulsa, Antoni Riera, té clar que un dels factors que més han influït en aquesta caiguda ha estat la paralització del sector turístic. “Bona part de la producció del sector primari està orientada a la venda d’aliments als hotels, i enguany la majoria no han obert”, recorda l’expert.

Problemes econòmics

Un dels problemes amb què es troben els productors és la manca de suport de les administracions. “Destinen tots els recursos al turisme i no ens tenen en compte”, critica Huguet, qui també lamenta que cada vegada “són més les fàbriques que tanquen” perquè “produir a les Illes és car i el mercat no és gaire bo”. A més, els tràmits per accedir a les ajudes “poden tardar fins a dos anys a arribar”, afegeix Fullana, qui també recorda que si no es tenen els ajuts a temps hi haurà tancaments perquè “els productors fan una inversió molt gran en la infraestructura i, si no hi ha vendes i tampoc ajudes econòmiques,es veuran obligats a abaixar la barrera”.

EDICIÓ PAPER 17/10/2020

Consultar aquesta edició en PDF