BarcelonaEl 2020 serà un any d’alentiment econòmic i això tindrà un impacte clar en els consumidors. La part bona és que els subministraments bàsics (aigua, llum i gas) abaixen tarifes entre un 4% i un 7%, mentre que la resta dels serveis principals pujaran, tot i que de manera moderada.
L’última previsió del Fons Monetari Internacional (FMI) és que Espanya tancarà el 2019 amb un creixement del 2,2%, mentre que el 2020 només arribarà a l’1,8%. A Catalunya també es preveu un alentiment, però menys accentuat. Segons la Cambra de Comerç es tancarà l’any amb un 2,3% i el 2020 amb un 2,1%. Pel que fa als tipus d’interès, la presidenta del Banc Central Europeu, Christine Lagarde, ja va deixar clar que els mantindrà a mínims històrics “o més baixos” del 0% fins que la inflació a la zona euro sigui pròxima al 2%, el doble que actualment.
Enmig d’aquest context, els propers dies es preveu que finalment es formi govern a Espanya i es tiri endavant el full de ruta presentat aquest dilluns per PSOE i Unides Podem, en què es preveu el reclamat increment del salari mínim interprofessional i un augment de les pensions.
Habitatge
El portal immobiliari Idealista assegura que el 2020 es presenta com un any més d’incògnites que de certeses per al sector immobiliari i que cal esperar les mesures que prengui el nou govern espanyol (quan es formi) en termes de venda i lloguer d’habitatge per definir el camí que prendrà el mercat. Segons les dades recollides per aquest portal no hi ha hagut ni un mes del 2019 en què la compra d’habitatge hagi estat més barata que l’any anterior (com ja va passar el 2018), mentre que el preu del lloguer només va baixar el primer trimestre de l’any. És cert que, en tots dos casos, l’increment de preus es modera, però no tant perquè s’esperin abaratiments de moment. Amb tot, el cas de Barcelona és diferent: a la capital catalana els preus de compravenda baixen cada vegada més, i els del lloguer alenteixen el seu creixement.
A més, la revisió de cadastre de cara al nou any que han sol·licitat 184 ajuntaments catalans farà que la valoració dels habitatges de 182 d’aquestes localitats pugi entre un 3% i un 5% en funció de l’última vegada que l’hagin revisat. Això implicarà una pujada de l’IBI -que l’ajuntament fixa a partir dels valors cadastrals dels immobles urbans-, un altre factor que indica pujades en els preus de l’habitatge. La immobiliària Servihabitat s’atreveix a posar-hi xifra: segons el seu darrer estudi sobre el mercat residencial, el preu creixerà al voltant d’un 4% l’any vinent.
Electricitat
L’any que tot just acaba tanca amb el preu de la llum un 7% més baix, aproximadament, que el desembre de l’any anterior. És així si es compara el rebut anual que paga una família de quatre membres, que passa d’uns 830 euros a poc més de 770. Així doncs, i tenint en compte que la part regulada de la factura de la llum es congela un any més, tot apunta a una tendència a la baixa del preu. A més, aquest 2020 entra en vigor a Espanya el nou sistema de fixació del preu de l’electricitat, que està pensat perquè els consumidors estalviïn en la factura si aprofiten els moments de preu més baix. Un altre canvi, en aquest cas a Catalunya, és un impost verd acordat pel Govern i les grans elèctriques. Això, però, no hauria d’incidir en el preu final, ja que la norma estableix que no es pot repercutir en el consumidor.
Aigua
L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) va aprovar a l’octubre una rebaixa en el preu de l’aigua d’un 4,95%, que entrarà en vigor aquest dimecres i que comportarà un estalvi conjunt de 16 milions d’euros per a uns 2,8 milions d’usuaris.
Gas
En línia amb el que va passar l’any passat, l’abaratiment de la matèria primera farà que les tarifes TUR (d’últim recurs) de gas natural baixin de mitjana un 4%, principalment per als usuaris domèstics, aquest 2020. Així ho va anunciar fa uns dies el ministeri de Transició Ecològica. També va especificar que per als ciutadans que consumeixin anualment menys de 5.000 kW l’hora el preu caurà un 3,3% i per a aquells que consumeixin fins a 50.000 kW l’hora anualment la rebaixa serà del 4,2%.
Malgrat això, la bombona de butà serà un pèl més cara del que era fa un any. El novembre passat, de fet, el preu es va disparar un 4,8% i va arribar als 12,7 euros de mitjana. El ministeri d’Indústria, Energia i Turisme revisa el preu d’aquest tipus de combustible cada dos mesos aproximadament, així que s’haurà d’esperar uns dies per veure què estableix de cara al primer trimestre del nou any.
Telefonia
Les principals operadores de telecomunicacions d’Espanya -Telefónica, Vodafone, Orange i MásMóvil- han assegurat que mantindran els preus de la quota de línia el nou any. Aquesta xifra és la que es carrega mensualment a la factura i inclou els costos de manteniment de la línia de la llar vinculada a internet.
Regular aquesta qüestió va deixar de ser cosa de la Comissió de la Competència (CNMC) el 2012, així que les companyies tenen llibertat per establir el seu criteri. Segons el que han explicat aquests dies les empreses en qüestió i a diferència de l’any passat, cap d’elles té intenció d’augmentar aquest import en el proper exercici.
Carburants
El 2019 va començar amb el preu de la benzina més baix des del novembre del 2017. A finals d’any la situació és completament diferent, ja que el preu d’aquest combustible és el més elevat de l’última dècada: de mitjana val 1,30 euros el litre, cosa que implica una pujada del 7,5%. El preu del dièsel a Espanya encara ha crescut més, un 9,4%, i representa l’increment més elevat des del 2015. De fet, l’avançament que fa a final de mes l’Institut Nacional d’Estadística (INE) sobre la inflació ha assenyalat que els preus han estat, al desembre, un 0,8% més alts que un any enrere, precisament per l’encariment del carburant. Pel que fa a Catalunya, les últimes dades respecte a la inflació (les del novembre) indicaven que els preus dels carburants s’havien estabilitzat. Aquests primers dies de gener se sabrà si aquesta tendència també s’ha mantingut el desembre.
Transport públic
El transport públic català fa un rentat absolut de cara, però l’encariment (o abaratiment) dependrà molt de l’ús que se’n faci. A l’AMB el bitllet senzill puja 20 cèntims i la que fins ara era la T-10 (que a partir d’aquest gener serà la T-Casual) serà 1 euro i 15 cèntims més cara. Malgrat això, per als usuaris habituals el preu baixa: la T-Mes (ara T-Usual) és 14 euros més barata i la T-Jove costarà 25 euros menys. Pel que fa a la Renfe, la companyia va anunciar a mitjans d’aquest mes que apujaria el preu del bitllet de tots els trens el 2020, fet que encarirà els trajectes amb AVE un 1,1% i els de Rodalies i regionals un 1%.
Autopistes
El ministeri de Foment encara no ha confirmat oficialment l’augment dels peatges el 2020, però fonts del sector han compartit amb Efe que girarà al voltant del 0,8%. Malgrat això, segons el que es va publicar fa unes setmanes al Diari Oficial de la Generalitat, als peatges de les autopistes catalanes de titularitat pública els preus pràcticament es mantindran. Les pujades rondaran el 0,1%: en alguns casos s’hi situaran per sota (el túnel del Cadí, per exemple) i en altres, com el tram Sant Cugat - Manresa o els túnels de Vallvidrera, per sobre.
La novetat de l’any, en termes de vies de pagament, és que a partir de dimecres el peatge del tram pertinent de la carretera que uneix Tarragona amb Alacant deixarà d’existir, fet que reduirà a zero el cost de circular-hi. El 2021 també s’acabaran les concessions quatre peatges catalans més.
Correus
El segell és un dels productes, juntament amb els carburants, que registra un increment més gran de preus. Tot i així, la pujada és inferior a la de l’any passat. El segell per a l’enviament de cartes i targetes postals més comunes i de fins a 20 grams de pes que vagin a destins nacionals pujarà un 8% en començar el 2020, cosa que implica 5 cèntims més per segell. És a dir que passaran a costar 0,65 cèntims, segons ha anunciat Correus. Malgrat el pronunciat increment de preu, aquesta pujada és inferior a la del 9% del 2019 i a la del 10% del 2018.
Els segells per enviar cartes i targetes postal de menys de 20 grams de pes pugen també 5 cèntims, tant pel que fa als destins europeus com els de fora del continent. El que duplica l’increment del gener del 2019 és el preu de l’enviament de paquets dins d’Espanya, que creix un 1,3% de mitjana.
Aerolínies i hotels
Pel que fa al transport aeri, segons les previsions d’American Express Global Business Travel, les tarifes aèries a Espanya s’incrementaran un 1,8%, mentre que a nivell global es mantindran estables. Tot i així, les taxes aeroportuàries que les aerolínies paguen a Aena per utilitzar determinats serveis en els seus aeroports (pistes, passarel·les, serveis de seguretat...) baixaran un 1,45% a partir del mes de març. Aquesta rebaixa, aprovada per la CNMC, és superior a la que havia proposat Aena, que era de l’1,1%.
En qualsevol cas, l’increment de les tarifes aèries gairebé coincideix amb el que l’empresa de gestió de viatges CWT va calcular el setembre passat respecte a la indústria hotelera. Segons la companyia, el preu dels hotels espanyols pujarà de mitjana un 1,9% el 2020.
Tres preguntes a Anton Gasol, degà del Col·legi d'Economistes
"Estem instal·lats en una economia 'low cost'"
1. L'any comença amb un increment de preus, però de manera moderada. Quina
lectura en fa?
Cal distingir dos tipus de productes o preus: els regulats i els que no ho estan. Els regulats (llum, gas...) no augmenten o es redueixen. En el cas dels no regulats (transport, telefonia...), està proliferant la competència, cosa que provocarà que entrin nous actors i que els preus també baixin.
2. Com afecten aquests increments el consumidor, tenint en compte que els salaris no pugen?
El gran problema és que estem instal·lats, especialment des de l'última crisi, en una economia low cost, una economia amb salaris baixos. Aquesta és una de les principals raons per les quals la inflació no sobrepassa el 2%: amb un salari baix la gent no gasta diners.
3.Però la baixada de preus dels subministraments bàsics és un bona notícia...
És possible que amb els mateixos ingressos es tingui més poder adquisitiu, però això no ens treu d'aquesta vida de baix cost. El que seria bo seria que les economies occidentals se centressin en activitats de valor afegit: si es triplica el marge comercial sí que es pot duplicar un salari.
