TECNOLOGIA
Economia 09/08/2020

Les plataformes col·laboratives, una transgressió fallida a Europa

El Govern ha regulat Airbnb, Uber ja no opera a Barcelona i Espanya prepara una llei per als ‘riders’

Paula Clemente
4 min
Les aplicacions de repartiment a domicili viuen un debat sobre el seu model laboral.

BarcelonaEl mantra preferit de les empreses disruptives que han hagut d’enfrontar-se a un sector tradicional és “No es pot aturar el progrés”. L’argument que l’acompanya és gairebé sempre el mateix: que si s’hagués aturat la invenció dels vehicles, encara circularíem amb cotxe de cavalls. A primera vista, però, aquesta pugna portada al segle XXI l’ha guanyat el cotxe de cavalls: les start-ups tecnològiques més famoses que van començar a operar a Europa fa entre cinc i vuit anys i que arribaven amb la intenció de transformar-ho tot en realitat s’han hagut d’adaptar a les formes establertes. Els casos més paradigmàtics són Uber (que no opera a Barcelona), Airbnb (que hi opera però amb certs límits) i Glovo o Deliveroo, que assisteixen ara mateix al debat sobre la regulació del seu model laboral.

Totes arribaven a Catalunya sota promesa d’economia col·laborativa, però a la pràctica s’han convertit en una modernització tècnica de models que ja existien: el taxi, els hotels i el repartiment a domicili. Què ha passat? ¿És un fracàs de l’economia col·laborativa o una victòria de la regulació?

No té res a veure amb l’economia col·laborativa. Economia col·laborativa és una cooperativa de consum en què veïns s’ajunten per comprar verdures de proximitat a pagesos”, respon Genís Roca, expert en transformació digital i president de la consultora Roca Salvatella. El problema, per a ell, és la colonització cultural. “A Europa, a l’Àsia i als Estats Units hi ha maneres diferents de fer. Als EUA la cultura és que tot es pot fer si el regulador no ho prohibeix, i a Europa, que res es pot fer fins que el regulador ho ordena -explica l’expert-. Parlem de propostes fetes des d’un altre context cultural a casa nostra, i per això no funcionen”, exposa.

Una regulació reactiva

Quan Uber va entrar a Espanya ho va fer per Barcelona i, tal com diu Roca, amb una proposta de model inexistent fins aleshores al sector, en què conductors privats podien portar gent que ho volgués. Vuit mesos més tard l’empresa tancava a Espanya després que mobilitzacions del sector del taxi i una postura contrària d’administracions públiques com la Generalitat portessin un jutjat de Madrid a ordenar-li que aturés l’activitat. El 2016 va tornar a Espanya, però ho va fer amb una flota de vehicles amb llicència VTC, és a dir, com a operador de vehicles de transport amb conductor. En aquell moment els taxistes van tornar a carregar amb força fins arribar a les protestes que van aturar la circulació a la Gran Via de Barcelona el 2018, amb el consegüent decret del Govern que va fer decidir a l’empresa abandonar la capital catalana.

“El tema és que qui mana és el mercat. El regulador va sempre darrere de la tecnologia. Quan els polítics s’adonen que ha aparegut una nova tendència, ja està instaurada al mercat”, explica Jordi Damià, professor de direcció estratègica i transformació digital a Eada Business School i conseller delegat de Setesca.

És el cas també d’Airbnb, que va arribar a Espanya el 2012 (després d’obrir oficines a Alemanya i Londres) operant, com Uber, basant-se en buits legals i guanyant-se les mirades reticents del sector hoteler. “El turisme genera a Espanya el 14% del PIB. Si apareix un model que és molt disruptiu però que ataca directament els hotels i que no es gasta ni un duro en personal, és normal que els països l’ataquin per defensar el sector”, opina Damià.

En aquest cas, la primera proposta de regulació va ser la de la Generalitat, que el 2015 va establir que plataformes d’aquest estil podien operar sempre que cobressin la taxa turística pertinent, que les estades no duressin més de 31 dies i que les habitacions només es lloguessin durant quatre mesos. La discussió s’ha allargat fins avui. La setmana passada es va fer el primer pas per regular definitivament Airbnb. Però el llarg camí li ha costat a l’empresa que se li atribueixi part del problema que té Barcelona amb el turisme o que l’Ajuntament sigui partidari de regular molt més contundentment. Sense anar més lluny, Amsterdam, per exemple, ha decidit aquest estiu prohibir els lloguers turístics d’aquesta mena en tres districtes cèntrics de la ciutat.

El cas de Glovo o Deliveroo és lleugerament diferent. Primer, perquè no és una empresa nord-americana i, segon, perquè no ataca directament cap sector establert i regulat. Ara bé, segons Genís Roca, és una empresa nascuda amb mentalitat Silicon Valley, de manera que se li pot aplicar la mateixa lectura. La seva transgressió és sobretot el model laboral, que es recolza en treballadors autònoms, però tot apunta que fins i tot en aquest cas tornarà a guanyar la via tradicional. El govern de Pedro Sánchez treballa en una regulació per forçar que el model s’ajusti a la legislació clàssica. I això ha dividit els mateixos repartidors. D’una banda, hi ha els que buscaven aquest canvi feia temps. De l’altra, els que defensen el model actual per la llibertat que els dona.

Agafar el millor dels dos mons

“El que s’ha de fer és agafar el millor dels dos mons -opina el conseller delegat de Setesca-. Aquí a Catalunya la gent que està definint les polítiques digitals és gent molt bona que intentarà regular el mínim necessari per garantir la seguretat dels treballadors i la qualitat del servei, però obrint la porta a permetre que els models coexisteixin”, insisteix. Per a Genís Roca la lectura és similar. “El taxi és un model medieval. És una persona que té una llicència per executar en exclusiva una cosa, i això costa d’entendre al segle XXI -contextualitza-. D’acord que hem de canviar, però no podem demanar que passi tot en dos anys”.

stats