El PIB torna a caure al primer trimestre i el govern eleva la previsió de dèficit per a aquest any

L'economia espanyola cau un 0,5% i l'Estat admet que el desequilibri pressupostari arribarà al 8,4%

4 min
La ruta per sortir de la crisi

MadridEl difícil inici del 2021 per l'impacte de la pandèmia ha obligat a retocar les previsions dels principals indicadors econòmics. El govern espanyol ha empitjorat aquest divendres les previsions de dèficit públic per a aquest any. La ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, ha explicat que, segons la nova estimació, el dèficit augmentarà fins al 8,4% del PIB. Són set dècimes més del que s'havia previst inicialment als pressupostos generals de l'Estat, quan la tercera onada de la pandèmia encara no havia arribat i es preveia que la recuperació econòmica comencés a principis d'any. L'executiu ha publicat el nou pla d'estabilitat, que ha enviat a Brussel·les aquest divendres juntament amb el pla de recuperació i resiliència. El document final del pla –que té 2.000 pàgines i és, doncs, molt més extens que el preliminar publicat el 13 d’abril– encara no es farà públic. 

L'executiu de Pedro Sánchez calcula que els comptes espanyols no tornaran a aproximar-se a un equilibri pressupostari fins al 2024, quan el dèficit se situaria en el 3,2%. La reducció de dèficit que preveu la Moncloa és inèdita: de gairebé un 11% de dèficit el 2020 es passarà, si es compleixen les previsions, al 3,2% en només quatre anys. El govern defensa que l'elevat creixement del PIB en els pròxims anys ho permetrà i confia en una recuperació en forma de V asimètrica. És a dir, que de la mateixa manera que el daltabaix econòmic el 2020 va ser històric, la recuperació també serà ràpida.

Montero ha subratllat que les previsions podrien millorar, perquè les xifres presentades no tenen en compte l'impacte de les mesures que s'estan negociant amb els agents socials, com la reforma laboral, la de pensions i, sobretot, la fiscal. La titular d'Hisenda no ha volgut oferir detalls sobre l'impacte en els comptes públics que suposarà una reforma fiscal que encara no és coneix ni té data d'aplicació. El govern només ha avançat que vol impulsar "ajustos" dels impostos existents i fer canvis "per augmentar l'eficàcia i l'equitat" del sistema.

L'evolució de la pandèmia i de la recuperació econòmica marcarà el ritme d'aplicació d'una reforma impositiva que vol augmentar la recaptació de l'Estat. "Espanya presenta una ràtio d'ingressos i de despesa pública sobre el PIB per sota de la mitjana europea i una progressiva caiguda dels ingressos fiscals que no permet acabar amb aquest desequilibri", afirma el document del pla d'estabilitat. La pressió fiscal a Espanya està a l'entorn del 39%, segons dades del 2018, per sota de la mitjana dels països de l'Eurozona (46%).

Retrocés al primer trimestre

L'empitjorament de la previsió de dèficit per al 2021 té a veure amb una arrencada de l'any més complicada del que s'havia previst. L'economia espanyola va retrocedir un 0,5% els tres primers mesos i va tornar a valors negatius després de l'impacte de la tercera onada de la pandèmia de covid-19. Segons les dades publicades aquest divendres per l'Institut Nacional d'Estadística, el PIB espanyol va retrocedir entre el gener i el març concretament per la davallada del consum i de la inversió, una situació que té molt a veure amb les restriccions de la pandèmia i amb altres factors, com el temporal Filomena. La dada positiva, o menys negativa, és que l'any de la pandèmia va tancar amb un dèficit públic del 10,1%, per sota de l'11,3% que s'havia previst.

Dades que conviden a "l'optimisme"

Amb tot, Montero ha destacat que hi ha dades que conviden a "l'optimisme" i es percep un "canvi de tendència" que portarà a augmentar el creixement econòmic especialment durant el segon semestre de l'any. Montero ha confirmat que la previsió de creixement del PIB per a aquest any és del 6,5%; per al 2022, del 7%; i a partir del 2023 el creixement es moderarà. L'executiu preveu un increment del 3,5% el 2023 i del 2,1% el 2024. L'atur anirà disminuint progressivament fins a situar-se en el 12,7% el 2024.

Pel que fa a la taxa interanual, el PIB va baixar en el primer trimestre a un ritme molt inferior al registrat en el quart trimestre del 2020. En concret, l'economia espanyola es va contraure un 4,3% interanual, mentre que en el trimestre anterior el descens interanual havia sigut del 8,9%. Amb aquesta dada, ja són cinc trimestres consecutius de taxes interanuals negatives des de l'inici de la pandèmia.

Les dades publicades per l'INE empitjoren les previsions que havia fet el Banc d'Espanya per al primer trimestre del 2021. L'organisme ja havia retallat els seus pronòstics, però calculava que hi hauria una recaiguda del PIB del 0,4%, que ha acabat sent una dècima més. Tot i així, l'INE també avisa que aquest indicador avançat està elaborat amb informació disponible fins al febrer i que, per tant, l'estadística podria canviar per la ràpida evolució de la pandèmia.

Mantenir els estímuls fiscals

Davant d'algunes veus a la UE que reclamen tornar com més aviat millor a l'equilibri pressupostari, la ministra d'Hisenda ha defensat que els estímuls fiscals s'han de mantenir almenys fins a l'any que ve. Una tornada prematura a les normes fiscals europees, ha assegurat Montero, retardaria la sortida de la crisi. "No crec que sigui el moment de retirar els estímuls. Gràcies al que hem après de crisis anteriors sabem que l'exigència d'austeritat en moments complicats per a l'economia alenteix el creixement", ha destacat.

El govern espanyol ha enviat aquesta tarda el pla de recuperació, dotat amb 140.000 milions d’euros dels fons europeus fins al 2026, però fins als pròxims dies no se'n sabran més detalls. Montero ha dit que durant les pròximes setmanes cada ministeri publicarà els detalls de les mesures i inversions previstes. La ministra tampoc ha confirmat quan estarà disponible la pàgina web que funcionarà com a finestreta única per a les licitacions i subvencions del pla. S'estima que l'impacte en el PIB del pla de recuperació serà d'un 2% anual.

stats